(Font: ACL El Tempir d’Elx)
dilluns, 2 d’abril del 2012
En bon valencià
diumenge, 1 d’abril del 2012
El verí polisèmic del teatre
El servent sortí i, passat bastant temps, tornà acompanyant l’home que havia de donar la metzina. La portava trinxada en una copa. Així que Sòcrates el veié, digué:
—Bé, excel·lent amic, tu que hi entens d’aquestes coses, què s’ha de fer?
—Res més —digué— que beure i fer una volta passejant fins que les cames se’t facin pesants. Després, estirar-te, i això farà el seu efecte.
Aleshores oferí a Sòcrates la copa. Ell la va agafar, Equècrates, ben tranquil sense cap tremolor i sense cap alteració del color o del rostre, sinó que llançant una mirada a aquell home, com solia fer-ho amb els seus ulls de bou, digué:
—Digues: d’aquest potatge, se’n pot fer alguna libació, o no?
—En trinxem, Sòcrates —digué—, la mesura que creiem que cal beure.
—Ho entenc —féu ell—. Però almenys és permès, i fins i tot és necessari, fer una pregària als déus perquè aquest canvi d’estança, d’aquí cap allà, sigui ben feliç. Això és el que jo prego, i que així sigui!
I dient això, contingué la respiració i, tot decidit i serè, begué fins al fons.
La mort de Sócrates és la referència i punt de partida que Rodolf Sirera pren a El verí del teatre per tal de reflexionar sobre els límits de la ficció teatral i alhora sobre la condició humana.
El títol
presenta un doble significat, tots dos igualment vàlids per a
identificar la peça. D'una banda ens remet metafòricament a la passió
pel món dramàtic que senten algunes persones, tan forta i pertorbadora
com la febre que provoquen certs verins. A més, però, el títol remet a
un altre verí no metafòric, al motiu que desencadenarà l'acció bàsica
de l'obra.
El verí del teatre
és també una recerca, el desenrotllament d'una investigació que convida a diverses lectures: la verinosa
creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la
convenció artística (entre la realitat i la ficció que avui enllaçaria amb les
snuff movies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació
teatral (Diderot, Artaud) o el mal i la transgressió impune i amoral (recordem
Arnau), entre altres.
Uns comentaris al voltant de l'obra
Un estudi sobre l'obra
Un fragment d'una representació
dissabte, 31 de març del 2012
Parlem català
El Lipdub per la Llengua que s'ha fet avui al peu del Castellet de Perpinyà ha superat, amb més de set mil persones, el rècord mundial de participants en un esdeveniment d'aquestes característiques, que detenia des del 2010 el 'Lipdub per la independència' de Vic. El 'lipdub', al ritme d'una adaptació de la cançó 'Parlem català' del cantautor nord-català vinculat a la Nova Cançó Jordi Barre, que va morir ara farà un any, era una de les mobilitzacions que es feien avui en favor d'una llei francesa que protegesca les llengües històriques. La diada reivindicativa pels drets lingüístics de Catalunya Nord ha resultat ser una de les més importants que mai hi hagen hagut a Perpinyà i únicament dedicada a la defensa de la llengua del país.
Parlem català
Nosaltres aquí parlem català
Parlem català és la nostra llengua
Parlem català és la nostra vida
És el nostre ésser, és el nostre pa
Parlem català, per te dir t’estimi
Parlem català per collir la flor
Per esgrunar els anys
d’aquest temps que passa
Parlem català per riure i cantar
Per dir la tristor, tenim català
Per calmar les penes, tenim català
Tenim català per cantar l’amor
i per fer les festes, saltar i ballar
Alguns no voldrien aquest català
Arreu si podien el farien callar
Però per tant que facin
Juntarem les mans
I tots cantarem el sempre endavant
A sota el cel blau del nostre país
Cantarem la pau, l’amor i l’encís
L’amor de la terra,
l’amor dels germans
I per tant que facin, serem catalans
divendres, 30 de març del 2012
De fal·làcies
Els textos argumentatius tenen la intenció de convéncer el receptor de la idea de l'emissor, és a dir, tenen el propòsit d'orientar l'opinió sobre un tema per tal de canviar la perspectiva i la conducta del destinatari del missatge aportant un conjunt de raons que la justifiquen.
De vegades les argumentacions adduïdes se sostenen apuntalades sobre les crosses febles d'una interpretació inexacta: estadístiques manipulades, percentatges erronis... dades que, sota la capa d'objectivitat, amaguen informació manegada. És el cas dels titulars dels periódics després d'un dia de vaga o d'una manifestació. Encara que els carrers baixen de gom a gom, la participació sempre és minsa per a les autoritats o per a la seua premsa acòlita. D'ací es comprén l'heterogeneïtat de portades que corresponen a un mateix esdeveniment i els titulars que contravenen la màxima de la qualitat de Grice "No digueu allò que creieu que és fals".
De vegades les argumentacions adduïdes se sostenen apuntalades sobre les crosses febles d'una interpretació inexacta: estadístiques manipulades, percentatges erronis... dades que, sota la capa d'objectivitat, amaguen informació manegada. És el cas dels titulars dels periódics després d'un dia de vaga o d'una manifestació. Encara que els carrers baixen de gom a gom, la participació sempre és minsa per a les autoritats o per a la seua premsa acòlita. D'ací es comprén l'heterogeneïtat de portades que corresponen a un mateix esdeveniment i els titulars que contravenen la màxima de la qualitat de Grice "No digueu allò que creieu que és fals".
Si un argument com el que apel·la a la quantitat pot arribar a ser qüestionable i, fins i tot, un argument d'autoritat, o de model, pot fallar atenent a la legitimitat d'aquella persona o institució més o menys prestigiosa, o a la validesa del patró a seguir... un dels arguments més abjectes és la fal·làcia, ja que aquesta amaga interessadament l'engany sota el vernís d'una lògica aparent.
Al bloc Aprendre llengües, Enric Serra reflexiona sobre l'ús d'aquest tipus d'argument fal·laç:
"La vaga d'ahir es pot titllar d'èxit o de fracàs. Si no hi ha ni tan
sols acord en les estimacions del nombre de persones mobilitzades, fet
relativament computable i objectiu, el consens sobre l'èxit o el fracàs
de la vaga no poden ser sinó partits presos. Vull aportar un exemple
d'un argument fal·laç que ha desplegat un polític català (J. A. Duran i
Lleida) en fer la seva valoració personal anticipada sobre la vaga. La
seva tesi ha estat clara (escolteu l'àudio): la vaga ha estat un fracàs.
L'argumentació que fa servir, amb tot, no és acceptable. Ens diu que
l'objectiu de la vaga era canviar la reforma laboral, i que aquesta
reforma no es modificarà com a conseqüència de la vaga, per la qual
cosa, doncs, la vaga ha estat un fracàs. Duran i Lleida fa servir una
fal·làcia clàssica, l'argumentum ad consequentiam,
que consisteix a recórrer a les conseqüències (negatives en aquest cas:
no s'aconseguirà l'objectiu a què apuntava la vaga), per desqualificar
la tesi contrària a la pròpia, que diria que la vaga ha estat un èxit.
La vaga pot haver estat un èxit o no, però la fal·làcia del polític no
ens ajuda gaire a determinar-ho. Necessitem rescatar el pensament i
alliberar-nos dels partits presos."
Doncs bé, alliberem-nos de fal·làcies.
dijous, 29 de març del 2012
dimecres, 28 de març del 2012
Enllaçats pel català
"(...) Vull dedicar aquesta columna a les Illes, perquè des que el PP i Bauzà es feren amb el poder, s'hi han posat en marxa una sèrie de mesures en contra del català, com fins ara no les havien posades, en el sentit de reduir la presència del català a la vida pública i a l'administració, d'eliminar l'exigència del seu coneixement, de disminuir la presència escolar del català i del seu ensenyament, de... Bauzà ha posat en marxa la política genocida que els seus col·legues valencians fa anys que practiquen: la idea és rebaixar tant com es puga l'ús de la nostra llengua, afavorint el castellà. En conseqüència a tanta agressió, però, a les Illes s'ha posat en marxa la resistència, o siga que s'ha posat en marxa la guerra de resistència.(...)"
Josep L. Pitarch, Avui 26/03/12
dimarts, 27 de març del 2012
Dossiers - Estelles, poeta de meravelles - Cap. 566
“Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés” és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l'Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l'amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que als seus poemes adquireixen un valor líric altíssim.
El 27 de març de 1993 Estellés moria a València i deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Al documental podrem gaudir dels versos del poeta recitats per ell mateix. L'escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l'amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.
En el reportatge, Dossiers recorda la figura de l'Estellés més íntim, el marit, l'amant, el pare i el iaio, i ho fa amb els testimonis dels seus fills i néts. També l'amic, el periodista i el poeta, amb la veu dels estudiosos de la seua obra i d'aquells que han cantat els seus versos i dels que compartiren amb ell moments i emocions, com ara el cantautor Paco Muñoz, el pintor Rafa Armengol, el poeta Jaume Pérez Montaner i el professor de literatura de la Universitat de Cambridge Dominic Keown.
Dossiers mostra en este reportatge una part del llegat d'Estellés. Entre els documents que podrem vore, hi ha el manuscrit de Llibre de Meravelles i altres versos immortals del poeta de Burjassot. Per a la realització del documental l'equip de Dossiers ha disposat de la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que declarà Vicent Andrés Estellés escriptor de l'any 2012.
Reportatge
Dissabte 24 de març a les 21.55h pel Canal 9.
Dimarts 27 de març a les 21h pel Canal 9/24
Dossiers - Estelles, poeta de meravelles - Cap. 566
dilluns, 26 de març del 2012
Amor a la llengua
Després de llegir les notícies sobre quatre fets esdevinguts aquest cap de setmana, redacta un articlet d'opinió amb cos argumentatiu i tesi.
Clica sobre cada retall per tal d'ampliar la notícia.
Clica sobre cada retall per tal d'ampliar la notícia.
dissabte, 24 de març del 2012
divendres, 23 de març del 2012
dijous, 22 de març del 2012
Catalanitzador per a Windows
Podreu catalanitzar el vostre ordinador en 4 passos molt senzills i de forma automàtica.
El Catalanitzador posarà en català:
Windows XP, Vista i 7
Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
I, a més, navegareu per la xarxa de manera que totes les pàgines que tinguen versió en català es mostraran directament en català.
Us expliquem la instal·lació pas a pas:
1 Feu clic sobre el botó «Baixa'l ara» i deseu l'executable al vostre escriptori.
2 Tanqueu totes les aplicacions que tingueu obertes i feu doble clic sobre la icona del Catalanitzador per iniciar-ne la instal·lació.
3 Seguiu els passos de l'instal·lador per catalanitzar el vostre ordinador (cliqueu a "següent" tantes vegades com se us demane).
4 Quan haja acabat la instal·lació, reinicieu l'ordinador i ja l'haureu catalanitzat!
El Catalanitzador posarà en català:
Windows XP, Vista i 7
Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
I, a més, navegareu per la xarxa de manera que totes les pàgines que tinguen versió en català es mostraran directament en català.
Us expliquem la instal·lació pas a pas:
1 Feu clic sobre el botó «Baixa'l ara» i deseu l'executable al vostre escriptori.
2 Tanqueu totes les aplicacions que tingueu obertes i feu doble clic sobre la icona del Catalanitzador per iniciar-ne la instal·lació.
3 Seguiu els passos de l'instal·lador per catalanitzar el vostre ordinador (cliqueu a "següent" tantes vegades com se us demane).
4 Quan haja acabat la instal·lació, reinicieu l'ordinador i ja l'haureu catalanitzat!
dimecres, 21 de març del 2012
Dia Mundial de la Poesia
UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per
festejar-lo el poeta gironí Narcís Comadira
ha escrit el poema “Quatre Paraules”,
que ha estat traduït del català a vint llengües.
Quatre paraules
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Narcís Comadira
dimarts, 20 de març del 2012
dilluns, 19 de març del 2012
Si tanque els ulls
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res:
unes motxilles buides i uns bitllets de tren,
les festes d'un poble on vam arribar
un sopar de festa amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar,
les primeres
cançons, les primeres emocions,
unes
guitarres velles, banderes als balcons,
la innocència a la cara, els somnis als pulmons,
ballar
entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l'escenari, tocar amb els dits el cel,
sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels.
Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar,
l'alegria senzilla, l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar.
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res:
unes motxilles buides i uns bitllets de tren,
el soroll de la festa retronant-me al cor,
baixant amb les comparses pel carrer major,
les vergonyes perdudes entre els carrerons,
uns besos suats davant d'algun portal,
el sabor a mistela en uns llavis cremant,
unes robes trencades entre quatre mans,
unes escales fosques, un pis que ens van deixar,
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques abraçant la mar.
Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte el meu cor vell com torna a bategar;
l'alegria senzilla, l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar.
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res:
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
saltar de l'escenari, tocar amb els dits el cel,
sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels.
Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar,
l'alegria senzilla, l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar.
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res:
unes motxilles buides i uns bitllets de tren,
el soroll de la festa retronant-me al cor,
baixant amb les comparses pel carrer major,
les vergonyes perdudes entre els carrerons,
uns besos suats davant d'algun portal,
el sabor a mistela en uns llavis cremant,
unes robes trencades entre quatre mans,
unes escales fosques, un pis que ens van deixar,
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques abraçant la mar.
Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte el meu cor vell com torna a bategar;
l'alegria senzilla, l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar.
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res:
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
dijous, 15 de març del 2012
Campiona olímpica
María Sanz Barreda ha quedat 2a en la II Olimpíada d'Humanitats organitzada per l'UJI. En aquesta edició han participat vint-i-vuit estudiants de Batxillerat de cinc centres d’ensenyament secundari de la província.
El departament de Valencià de l'IES Honori Garcia la felicita pel resultat obtingut i l'anima a gaudir del premi en la seua futura incorporació a la universitat.
Les tres finalistes poden optar al premi
al rendiment acadèmic que atorgarà la Universitat Jaume I, si es
matriculen en el curs acadèmic 2012/2013 en alguna de les titulacions de
la seua oferta acadèmica i, a més a més, tenen la possibilitat de
participar en el programa Estudia i Investiga a l’UJI, pioner a la
universitat espanyola.
El departament de Valencià de l'IES Honori Garcia la felicita pel resultat obtingut i l'anima a gaudir del premi en la seua futura incorporació a la universitat.
dimarts, 13 de març del 2012
Olimpíada de Valencià
Objectius: d’una banda, estimular i fomentar l’estudi de la llengua i la nostra literatura entre l’alumnat de batxillerat, premiant l’esforç i buscant l’excel·lència acadèmica; i de l’altra, crear lectores i lectors de la literatura catalana i potenciar la creació literària de l’alumnat.
Participants: L’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de la Comunitat Valenciana. La participació es realitzarà en equips de dues persones i serà en una única prova.
Continguts: El programa de les assignatures de Valencià: Llengua i Literatura 1 i Valencià: Llengua i Literatura 2, de batxillerat (continguts publicats al DOCV de 15-07-2008).
Atesa la complexitat del temari, la prova se centrarà en tres apartats: literatura, variació lingüística i gramàtica.
1. Literatura, només tres períodes literaris molt definits (80 ítems). - Època medieval (segle XV inclòs). - Renaixença i primers anys del segle XX fins a les avantguardes. - Postguerra i actualitat.
2. Variació lingüística (8 ítems): sociolingüística i dialectologia. - Identificació dels conceptes més comuns, com bilingüisme i diglòssia. - Definicions d’ús lingüístic en la nostra societat. - Divisió diatòpica del català: varietats oriental i occidental i subdialectes.
3. Gramàtica (12 ítems): aspectes fonètics, aspectes morfològics, aspectes sintàctics i aspectes lexicosemàntics.
L’examen constarà de dues parts o proves.
- Prova 1. Constarà de 100 qüestions tipus test o de resposta curta (dels tres apartats esmentats) i d’una bateria de textos, extrets de l’Antologia de referència, on l’alumne ha d’identificar-ne l’obra o l’autoria. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora i mitja. Puntuació: 70% de la nota global.
- Prova 2. Constarà d’un fragment extret de l’Antologia de referència o de la lectura alternativa, que per a aquesta convocatòria és l’obra d’Àngel Guimerà Terra baixa (Barcelona, edicions 62). L’alumnat ha de respondre una sèrie de qüestions dirigides i/o obertes relatives al fragment triat. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora. Puntuació: 30 % de la nota global.
Premis: La Universitat de València concedirà als tres primers equips (sis alumnes en total) la matrícula gratuïta per al curs 2012-2013 en qualsevol de les titulacions que ofereix.
INSCRIPCIÓ (de l'1 al 30 de març de 2012)
NOTA: Cada equip ha d'omplir una fitxa d'inscripció. Una vegada formalitzada la fitxa a través d'internet, enviar per fax (96 398 32 00) la fitxa de confirmació d'inscripció, firmada i cunyada pel professor que impartix l'assignatura, pel director del centre i per l'estudiant.
Data i lloc de realització: L’examen tindrà lloc el 21 d’abril de 2012 (dissabte), a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, a les 10.00 hores, Aules 201 - 202 - 203 i 204.
En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària: http://www.uv.es/incorp/cooperacio/indexsp.html
BASES (pdf per a descarregar)
dilluns, 12 de març del 2012
Lo temps de la fiertat
Ei fenit lo temps de la vergonha
La frase, en occità, ('Qu'ei fenit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat!') l'ha pronunciada aquest cap de setmana a Tolosa François Bayrou, un dels candidats a la presidència de la República Francesa. El cap del Moviment Democràtic, bearnès ell mateix, ja s'havia distingit en el passat per la seua defensa de l'occità i de les altres llengües minoritzades de l'hexàgon. I si bé hi ha qui creu que només en fa un ús simbòlic a mi em sembla que no es pot menystenir el senyal que comporta. Especialment pels catalans.
A Tolosa,immediatament després dels occitans, Bayrou ens va nomenar als catalans, abans que no als bascos o els bretons. I va remarcar que el futur és de la convivència i la pluralitat. Ell és segurament una excepció en la política francesa, tan jacobina! però ha entès que per obrir-se pas entre els dos grans partits, entre Sarkozy i Hollande, la defensa de les llengües i les cultures també és un emblema potent. I això en un hexàgon on simplement no exístiem és ja una victòria per ella mateixa.
Una victòria, això sí, treballada per moltes generacions de lluitadors i de polítics marginalitzats, per dècades d'escoles i cantants, per l'esforç d'associacions i partits que s'han negat a acceptar això que ara Bayrou també denuncia: que a França hi ha gent que pensa que tot el poder ha de ser en les mans d'uns pocs, uns pocs que viuen amb el poder de decidir sobre tot i sobre cada cosa, fins i tot sobre la llengua que parlem a casa. Això ha estat la república durant dècades però això no té perquè ser sempre. Amb moltes dificultats algunes coses comencen a canviar, de forma notable al nostre país, però cal que canvien molt més encara i més de pressa. En el calendari una cita pròxima on sumar esforços: el 31 de març quan farem a Perpinyà el lipdub per la llengua mentre es manifesten a Kemper els bretons, a Baiona els bascos, a Ajaccio els corsos, a Tolosa els occitans i a Estrasburg els alsacians.
Vicent Partal, director@vilaweb.cat
diumenge, 11 de març del 2012
El batec de la Terra
Un espectacular vídeo aplega el so dels 9.323 terratrèmols de més de sis graus que es van enregistrar l'any passat.
Un any després del gran terratrèmol i tsunami del Japó, la pàgina japonesa Monoroch ha editat un espectacular vídeo en què es poden escoltar, seguides, totes les sacsejades d'una magnitud superior a sis graus de l'escala de Richter que va experimentar la Terra durant el 2011. En nou minuts, en concret, s'hi poden escoltar els 9.323 terratrèmols enregistrats l'any passat, i especialment els que van afectar a partir de l'11 de març el Japó. La majoria de les dades del vídeo s'han extret de la pàgina Earthquake Search, mantinguda pel govern nord-americà.
Publicat a VilaWeb
Un any després del gran terratrèmol i tsunami del Japó, la pàgina japonesa Monoroch ha editat un espectacular vídeo en què es poden escoltar, seguides, totes les sacsejades d'una magnitud superior a sis graus de l'escala de Richter que va experimentar la Terra durant el 2011. En nou minuts, en concret, s'hi poden escoltar els 9.323 terratrèmols enregistrats l'any passat, i especialment els que van afectar a partir de l'11 de març el Japó. La majoria de les dades del vídeo s'han extret de la pàgina Earthquake Search, mantinguda pel govern nord-americà.
Publicat a VilaWeb
divendres, 9 de març del 2012
Entre unpuntzero i dospuntzero
'Fes-me fòlou, que et vull enviar un DM'
Parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Roc Casagran sobre el nou vocabulari sorgit amb la irrupció de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents.
Autor/s: Bel Zaballa
llegiu l'article complet
Fer 'follow', enviar un DM, fer un 'whatsapp', 'feisbucar', actualitzar el perfil… ser massa 'upuntzero'.
Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials en han envaït, també amb tot de termes que s'incorporen al vocabulari quotidià. 'És l'evolució de la llengua, però que ara és molt ràpida', diu l'escriptor i verbívor Màrius Serra. D'aquest nou llenguatge, en parlem amb ell i amb els escriptors Marta Rojals i Roc Casagran; tots tres usuaris més que habituals de les xarxes socials.
En lloc de 'ens truquem': 'ens whatsappegem' o 'ens essemassem'
...'xatejar, uatsapejar, mailejar, feisbuquejar, postejar, tuitejar... fer un xat, fer un escaip, i fer un messenger'.
Servidor, correu, perfil, mur, piular...
'Ja tens perfil a Twitter?' Quina foto tens de perfil?, diem. I la gran troballa de Facebook és el mur, el suro on penges tot allò que vols tenir a la vista.'
Piulem o 'tuitem' o 'tuitegem'?
Fer servir les expressions originals adaptant-ne l'ortografia a la fonètica catalana: fòlou, tuit, feisbuquejar, uotsap, trènding tòpic...
Retuitar, fer mencions, 'ser un aifonero (també pronunciat a l'occidental), i al whatsapp, Ct (aquest és propi, i vol dir canvi i tallo)'.
Upuntzero i dospuntzero, com a sinònims de 'carca' i 'modern', respectivament.
dijous, 8 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
ComparTIC
IV JORNADA COMPAR-TIC. SUPEREM LIMITACIONS
Ací teniu el programa (que pot sofrir alguna lleugera modificació):
09:00 Recepció de participants.
09:30 Ramon Barlam. “Ensenyar en la societat del coneixement”
- Ramon Barlam és membre fundador, amb altres companys, de la xarxa educativa Lacenet. Codirector del projecte Espurn@, formador de l’equip Àmbit-TIC de la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsor de diversos projectes telemàtics col·laboratius. Professor consultor de pràcticum en els estudis de psicopedagogia de la UOC. De 2000 a 2008 va coordinar el suplement trimestral “TIC” a les revistes Guix. Elements d’acció educativa i Aula de innovación educativa. Autor de diversos articles, ha presentat comunicacions en diversos congressos i jornades d’àmbit nacional i internacional, relacionades amb l’ús educatiu de les TIC. Va ser premi Bages de Cultura l’any 1996. Membre de la comunitat catalana de WebQuest (5centims5.blogspot.com/). [Ressenya extreta del llibreOrdinadors a les aules. La clau és la metodologia, Carme Barba i Sebastià Capella (coord), Editorial Graó, 2010, Barcelona.]
10:30 Experiències
- Natxo del Moral: “La lectura com a experiència: la lectura a Twitter”.
- Bàrbara Peris: “Rondalles valencianes digitals”.
- Carles Simarro: “Les xarxes socials a les aules de primària”.
- Ramon Peris i Vicent Ferrer: “Google Apps en la gestió de centres”.
- Pilar Arnal : “El blog ‘Imaginació al Poder’”.
11:30 Descans
12:00 Tallers
- Blogs, a càrrec d’Anna Gascón, i Francesc Gascó
- Edmodo, a càrrec de Carles Simarro
- Twitter, a càrrec de Laura Santacruz
- Aplicacions i documents de Google per a compartir, a càrrec de Ramon Peris i Vicent Ferrer.
13:30 Cloenda i conclusions
La jornada és gratuïta per al membres de l'Associació Un entre tants. Si voleu fer-vos-en socis podeu omplir aquest formulari i ingressar la quota anual (20 €) en aquest compte corrent: 3159 0015 80 2228179822, de Caixa Popular.
Per a la resta de participants, el cost de la jornada és de 5 €.
dimarts, 6 de març del 2012
dilluns, 5 de març del 2012
divendres, 2 de març del 2012
Lectura col·lectiva de 'Nosaltres els valencians'
La Societat Coral el Micalet fa avui una lectura col·lectiva de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster per celebrar-ne el cinquantè aniversari de la publicació. L'acte, titulat 'Paraula viva', durarà de les onze del matí a dos quarts de tres del migdia, i de quatre de la tarda a les nou del vespre.
La lectura de l'assaig de Fuster es farà al mateix espai que acull la Flama de la llengua catalana, que té un lloc permanent a la societat des del passat 14 de febrer. A més, coincideix que enguany se celebren els 80 anys de les Normes de Castelló, signades l'any 1932 a la ciutat i adaptades a les particularitats del parlar occidental.
Els organitzadors de l'acte recorden que a 'Nosaltres els valencians' Fuster 'proposava la reconstrucció nacional del País Valencià en el marc dels territoris de parla catalana: els Països Catalans'. 'Un text que, sens dubte, marca una fita en el nacionalisme valencià', han afegit.
Exposició a la Universitat de València
Aquest mes es va inaugurar a la Universitat de València l'exposició 'Joan Fuster. Nosaltres, els valencians 1962-2012', per commemorar els cinquanta anys situant el llibre en la trajectòria de Fuster i en el País Valencià d'aquella època i tenint en compte les repercussions que ha tingut.
L'exposició conté obres d’art que Fuster havia anat col·leccionant; sovint regals dels autors que d'aquesta manera li demostraven l'admiració que els mereixia. N'hi ha d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández Mompó i més.
També hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades d'Edicions 62, editora del llibre, ja se n'han venut 50.000 exemplars, i el títol continua ben viu. Pérez i Moragón assenyala que aquest nombre d'exemplars venuts és considerable, 'sobretot si tenim en compte que durant uns anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977'.
'El llibre, diu Pérez Moragón, continua tenint interès, encara que Fuster, com manifesta en el pròleg, parlava d'una sèrie de qüestions amb la intenció de suscitar debat i opinió. Així i tot, aquest assaig continua tenint una actualitat real.'
dilluns, 27 de febrer del 2012
Poesia i cançó: Estellés
El Centre Ovidi Montllor dintre del seu projecte Poesia i Cançó, obri un
cicle dedicat a Vicent Andrés Estellés. I l'obri amb una de les
principals figures de la música en català a l'actualitat: Miquel Gil.
Miquel Gil ens oferirà un concert amb temes inclosos al seu darrer disc (Per marcianes, 2011) i poemes de Vicent Andrés Estellés, poeta que ha musicat al llarg de la seua carrera.
Encetarà el concert un col·loqui amb Begonya Pozo, escriptora i responsable de l’Aula de poesia de la Universitat de València, sobre la relació entre poesia i música.
Com hem esmentat, aquest col·loqui-concert s'inclou dintre d'un cicle especial dedicat a Estellés i la seua relació amb la música organitzat pel Centre Ovidi Montllor juntament amb la col·laboració del Col·legi Major Lluís Vives, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i Unnim-Obra Social.
Serà divendres 2 de març a les 19:30h al Col·legi Major Lluís Vives (València).
Miquel Gil ens oferirà un concert amb temes inclosos al seu darrer disc (Per marcianes, 2011) i poemes de Vicent Andrés Estellés, poeta que ha musicat al llarg de la seua carrera.
Encetarà el concert un col·loqui amb Begonya Pozo, escriptora i responsable de l’Aula de poesia de la Universitat de València, sobre la relació entre poesia i música.
Com hem esmentat, aquest col·loqui-concert s'inclou dintre d'un cicle especial dedicat a Estellés i la seua relació amb la música organitzat pel Centre Ovidi Montllor juntament amb la col·laboració del Col·legi Major Lluís Vives, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i Unnim-Obra Social.
Serà divendres 2 de març a les 19:30h al Col·legi Major Lluís Vives (València).
dilluns, 20 de febrer del 2012
diumenge, 19 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
divendres, 17 de febrer del 2012
II Olimpiada d'Humanitats Castelló 2012
La Universitat Jaume I de Castelló convoca la II Olimpíada d'Humanitats on els estudiants demostraran els seus coneixements en matèries com: Llengua castellana i literatura, Llengua i literatura catalana, Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Llengua estrangera, Llatí, Grec i Literatura universal.
Inscripcions des del 16 de gener al 29 de febrer. Més informació ACÍ
dijous, 16 de febrer del 2012
50 anys de Nosaltres els valencians
Celebració dels 50 anys de ‘Nosaltres, els valencians’, avui dijous en La Nau
La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha organitzat un seguit d’activitats amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de l’obra ‘Nosaltres, els valencians’, de l’intel·lectual de Sueca Joan Fuster. El primer acte és la taula redona ‘50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)’, avui dijous 16 de febrer a les 18 hores en l’Aula Magna de La Nau. Avui també s’inaugura, a les 20 hores, en la Sala Estudi General de La Nau, l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012)’.
En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).
A continuació de la taula redona tindrà lloc, a les 20 hores, a la Sala Estudi General de la Nau, la inauguració de l’exposició Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012, organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster. Aquesta mostra estarà oberta fins el 18 de març.
Dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de La Nau, es realitzarà el concert Música a l’entorn de Joan Fuster. Els intèrprets són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Gràcia, piano. La programació inclou música per a poemes d’Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà, Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.
El dijous 1 de març, a les 12 hores, al Paranimf de la Nau, es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. També hi haurà una conferència de Jaume Cabré: La creació del món.
Com a últim acte previst, el 15 de novembre, a les 9:30 hores, a la Casa de Cultura de Sueca, se celebrarà la IX Jornada Joan Fuster: Sobre Nosaltres, els valencians, organitzada per la Càtedra Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca. Intervindran Agustí Colomines, María José Badenas, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Alcaraz i Ferran Archilés.
Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és l’intel·lectual valencià més rellevant de l’època contemporània. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, va col·laborar en la premsa amb regularitat i alhora va dur endavant una important tasca humanista. La primera edició de Nosaltres, els valencians va ser publicada a Barcelona el maig de 1962 i ha sigut una obra important en la història dels valencians, un punt de referència per a estudis i posicionaments posteriors.
Més informació
Programa d'activitats paral·leles (pdf)
Programa de mà de l'exposició (pdf)
L'Obra Completa de Joan Fuster conté més de mil textos no aplegats en llibre
dimarts, 14 de febrer del 2012
dimarts, 7 de febrer del 2012
dissabte, 4 de febrer del 2012
dimecres, 1 de febrer del 2012
La cohesió
Sempre poso l'exemple del collaret de perles per
explicar la cohesió textual. De la mateixa manera que l'enfilall de
perles necessita un fil interior, les frases de l'escrit mantenen
múltiples llaços d'unió, més o menys evidents: puntuació, conjuncions,
pronoms, determinants, parentius lèxics i semàntics, relacions lògiques,
etc. El conjunt d'aquestes connexions estableix una xarxa de cohesió
del text, la textura amagada de l'escrit, que li dóna unitat per poder
actuar com a missatge complet i amb sentit.
Un
d'aquests mecanismes de cohesió és l'anàfora, la repetició sistemàtica
d'un element al llarg del discurs. L'anàfora cus una frase amb l'altra,
amb pronoms, sinònims i el·lipsis, de manera que els dóna un sentit
congruent. Posem que escrius la història d'un conill i una pastanaga:
l'animal i l'hortalissa reapareixen constantment en la prosa, perquè en
són els protagonistes. La feina de l'escriptora i de l'escriptor
consisteix a camuflar les repeticions constants o a estalviar-les, si és
possible, sempre que se'n garanteixi la connexió i la comnprensió. Un
estalvi excessiu provoca buits de significació i desconcert, però la
reiteració sistemàtica dels mateixos mots recarrega la narració i li
treu vivor. Al capdavall, l'anàfora esdevé un dels mals de cap més
grossos de l'autor.
D. Cassany, La cuina de l'escriptura. Ed. Empúries. Barcelona, 1993 (pàg. 134)
dissabte, 28 de gener del 2012
Agressió lingüística
Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català
L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
Els fulls de les denúncies i del reconeixement mèdic de D. T. F. MELCION
Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de mierda" i "habla castellano si tienes cojones". Mentre, l'agent més jove s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.
Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre "exquisidament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D.T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió física". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que "encara ara, al segle XXI", es viuen moments com aquest.
Publicat a ara.cat
dijous, 26 de gener del 2012
Normes de citació bibliogràfica
Generalment, quan hem de fer qualsevol
treball, cal recórrer a l’ús de determinats llibres de consulta per tal de
fornir d’informacions la nostra investigació. Si no volem ésser acusats de
plagi en fer passar per treball nostre les informacions consultades per
realitzar la feina, cal que explicitem
clarament d’on n’hem extret la informació. Per a això, hi ha unes normes
que ens poden ajudar a citar adequadament les fonts consultades. Ací van uns
petits consells que et seran de molta ajuda:
1. Si
el que vols citar és el llibre sencer, perquè l’has consultat moltes
vegades, cal que comences així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom
(any de l’edició que tens): Títol del llibre, ciutat d’edició, nom de l’editorial, col·lecció, nombre
dins la col·lecció.
Cada part de la citació té un tipus de
lletra. Així, per exemple, el cognom de l’autor/a i la inicial es solen
escriure en versaletes (les trobaràs a la pantalla prement on diu “Format”,
despres “Font” i, finalment, seleccionant “Efectes”). L’any d’edició va entre parèntesis. El títol
del llibre va en lletra cursiva. La ciutat d’edició i l’editorial ja s’escriuen
en el tipus de lletra general que hages utilitzat a tota la resta del document.
Per tal que te’n faces una idea, ací en
tens un exemple. Es tracta de la citació del primer dels llibres que hauràs de
llegir enguany:
Martorell, J. (1990): Tirant lo Blanc. A cura de
Francesc Machirant . Alzira, Ed. Bromera, Els nostres autors, núm. 10.
|
Potser en tots els llibres no hi trobaràs
tantes dades. No les inclogues, doncs.
Una remarca, en el cas que hi haja més d’un
autor/a i no vulgues escriure’n totes les dades, pots posar només el cognom i
la inicial del primer dels autors (per ordre alfabètic del cognom de l’autor/a)
seguit de l’abreviatura llatina “et al.” , que vol dir “i d’altres”.
Fixa’t com hauries de citar el llibre de
valencià d’enguany:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): Miralls
1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed.
Marfil.
|
2. Si
el que vols és citar-ne una part concreta, cal que escrigues el nom
d’aquesta part en la mateixa lletra de la resta del document, entre comentes i
davant del títol del llibre, separada per un punt.
Mira com caldria citar, per exemple, el
text que apareix a la pàgina 167 del llibre de valencià:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): “2a
Proposta. Pervivència i evolució dels usos amorosos medievals en les cançons
actuals”. Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r
batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil, pàg. 167.
|
3. Si
es tracta de citar un article que apareix dins d’una revista, caldria que
el citares així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom
(any de publicació de la revista): “Títol de l’article”, Nom de la
revista, ciutat d’edició, nom de l’editorial,
nombre de la revista, pàgines on apareix.
Fixa’t
en l’exemple següent:
Marangues i Prat, I. (1991): “La indumentària civil catalana. Segles XIII-XV”, Memòries
de la Secció Històrico-Arqueològica,
Barcelona, I.E.C., núm. XLI, pp. 230-241.
|
4.
Potser, vulgues que apareguen aquestes citacions al final de la pàgina o al
final del llibre. Això és el que s’anomena “nota a peu de pàgina”. Per a fer-ho
així, només cal que premes “insertar” , que hi cerques “nota al peu” i que,
després, hi selecciones “nota a peu de pàgina” o “nota al final”. És més còmode
que utilitzes la funció “autonumeració”. Així, el mateix programa s’encarrega
de numerar totes les notes. Si selecciones “nota a peu de pàgina”, la citació
t’apareixerà al final de la pàgina en què estàs escrivint. Si esculls “nota al
final”, el programa de text anirà col·locant-te totes les citacions a l’última
pàgina del treball que estàs escrivint.
5. En català tenim un bon nombre
d’abreviatures, coincidents o no amb el castellà. Si vols trobar la forma
correcta de les abreviatures valencianes més habituals, pots consultar:
Costa, J. et al (1995): “Llista de les abreviacions més usuals”, Manual
d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona, Eumo Editorial, pp. 285-292.
|
En aquest llibre trobaràs, de més a més,
notes molt útils referents a l’escriptura i l’edició de textos en valencià.
dimecres, 25 de gener del 2012
dissabte, 21 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)