dijous, 19 de setembre del 2013

Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t’agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.

Perquè al món trobaràs que l’èxit
comença amb la voluntat de l’home.
Tot es troba a l’estat mental.
Perquè moltes carreres s’han perdut
abans d’haver-se corregut,
i molts covards han fracassat,
abans d’haver començat el seu treball.

Pensa en gran i els teus fets creixeran,
Pensa en petit i enrera quedaràs.
Pensa que pots i podràs.
Tot es troba a l’estat mental.

Si penses que tens avantatge, ja en tens.
Has de pensar bé per aixecar-te.
Has d’estar segur de tu mateix
abans d’intentar guanyar un premi.

La batalla de la vida no sempre la guanya
la persona més forta, o la més lleugera,
perquè tard o d'hora, la persona que guanya,
és aquella que creu que ho pot fer.

Rudyard Kipling (1865-1936)

dijous, 21 de març del 2013

Josep Maria Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes


Josep Maria Benet i Jornet ha sigut reconegut avui amb el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga cada any Òmnium Cultural.
Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és el degà dels dramaturgs catalans, amb una carrera que arrenca a principis dels anys 60, com a exponent de la renovació del teatre català, que per fi abraçava el realisme històric i s'escrivia per ser representat, com ha explicat sovint l'autor, i arriba fins a l'actualitat. El dramaturg té una obra en cartell a l'Almeria Teatre, 'Com dir-ho?', on explora l'art i l'escriptura com a elements sanadors. 
A més de ser un dels autors catalans més representats als teatres estrangers, Benet i Jornet es pot considerar el pare del culebró català. Va ser guionista de la primera telenovel·la, 'Poble Nou' (1993-1994), i després van seguir-la 'Nissaga de poder' (1996-1998), 'Laberint d'ombres' (1998-2000), 'El Cor de la Ciutat' (2000-2009) i 'Ventdelplà'. 
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969 i s'atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Els últims guardonats han sigut Josep Massot, Albert Manent, Jaume Cabré, Joan Solà i Montserrat Abelló.
El lliurament del premi tindrà lloc l'11 de juny al Palau de la Música Catalana, en un acte obert a tots els socis i sòcies d'Òmnium.
Font: ARA LLEGIM

divendres, 1 de març del 2013

El comentari crític de text

En escriure un comentari crític, tot partint del text analitzat, haurem de demostrar el nostre coneixement del món actual, així com la teua maduresa intel·lectual i personal. En la producció del nou text haurem de tenir en compte també que la redacció ha de seguir les regles de la coherència, cohesió, adequació i correcció. Així, el nostre escrit serà clar, complet i correcte... sense repeticions, sense digressions o desviacions del tema, sense faltes d'ortografia ni barbarismes lèxics o gramaticals. El resultat del nostre judici tindrà un alt grau de formalitat, per tant evitarem els col·loquialismes i els vulgarismes.

Començarem a redactar el comentari fent una valoració crítica de la forma i del contingut, és a dir, valorarem com ho diu  l'emissor i què diu. Després, acabarem el comentari amb la nostra opinió personal, això és, si estem d'acord o no amb l'autor i argumentarem les nostres idees pròpies.

1. VALORACIÓ CRÍTICA

1.1. Valoració formal:

si el text és coherent
si es presenta cohesionat
si s'ha adequat al context
si està escrit amb correcció

1.2. Valoració del contingut:

a) Actualitat del contingut del text
b) Interés personal (Intel·lectual o emocional) i importància social (grau de transcendència)
c) Sistema de valors de la qüestió tractada
     Epistèmic: veracitat o falsedat del contingut
     Estètic: bellesa o lletjor del referent
     Ètic: bondat o maldat d'allò que aborda
     Pragmàtic: utilitat o inutilitat d'allò que planteja
c) Profunditat en el tema (rigor, prestigi de fonts, especialització, conclusions...)
d) Capacitat per a orientar la opinió i la conducta del destinatari (estratègies utilitzades)

2. OPINIÓ PERSONAL (més extensa)

2.1. Assentiment o disconformitat amb allò expressat per l'autor

2.2. Relacions interdisciplinars o comparacions amb pel·lícules o llibres coneguts

2.3. Idees pròpies (es podrà contextualizar amb referències al món actual i, només BREUMENT I OCASIONALMENT, amb l'experiència pròpia)

Llibre de text NOU EL·LIPSI. Editorial Ecir, 2011

Clica per ampliar informació sobre el comentari crític



     
    





diumenge, 17 de febrer del 2013

Discurs d'una alumna de l'IES Lluís Vives al concert #PrimaveraValenciana



"El que som és el que serà el país. Si deixem que ens reprimisquen, serem un país reprimit. Si deixem que ens furten, serem un país enganyat..."

dissabte, 16 de febrer del 2013

Primavera valenciana

El Palau de Congressos de València va acollir ahir un concert de quatre hores i mitja en suport als estudiants processats ara fa un any en ocasió de la 'primavera valenciana'. Als assistents que van omplir el Palau cal sumar més de cinc mil persones que van seguir en directe el concert a través de la retransmisió que va fer VilaWeb. El concert va acabar amb tots els assistents dempeus enarborant llibres, en record d'una de les imatges icòniques de les manifestacions, que oposava els llibres a les porres de la policia.



Feliu Ventura, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Emma Get Wild, Obrint Pas, Aspencat, Mr. Perfumme, Tórtel, La Habitación Roja, El Diluvi, Julio Bustamante, La Gossa Sorda, Clara Andrés, Maronda, Manolo Tarancón, Sénior i el Cor Brutal, Arthur Caravan i Galavera van ser els músics que van col·laborar de manera desinteressada en el concert.

Llegiu la notícia completa a Vilaweb

diumenge, 20 de gener del 2013

Els amants



ELS AMANTS
                                                       La carn vol carn
                                                          Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passsat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça!  Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra, de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.


Llegiu el post No hi havia a València dos amants com nosaltres a La serp blanca d'Enric Iborra

divendres, 18 de gener del 2013

L'estampeta


L'ESTAMPETA
              En aquell temps sentí d’Amor delit
              quan mon pensar mirà lo temps present.
              Ausiàs March

Et casares de dol, com de dol vares rebre,
al poble, la primera Comunió. De dol sempre,
el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.
Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent
que creixia de pressa i sense vitamines,
aquelles cames llargues i quasi sense gràcia,
aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra
que et va fer dona abans de la primera sang.
Aquelles cames que tu no sabies com
posar, que sense tu semblava que creixien.
Trista, trista València, quina amarga postguerra!
Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels
durament immutables a la porta dels cines,
mentre reivindicaven prades de Garcilaso,
marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,
vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,
carregaments de sucre que desapareixien
de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde,
els camions sinistres que duien l'estraperlo.
L'home palpava un cos adolescent, mentre ella
es menjava un pastís sense participar
en allò que al seu cos feroçment succeïa.
També,  veure pel·lícules, o millor somiar:
el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos".
El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules!
En seguien el curs amb tota atenció
mentre les mans anaven palpant els llocs secrets.
Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion
d'una sal exaltada, de vida i llibertat,
de possibilitats lluminoses de viure.
"No s'havia apuntat mai a ningun partit.
Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa.
Una nit, en la guerra, el tragueren de casa
i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç.
Els morts tots plens de mosques vora les carreteres..."
"No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts".
De dol sempre, de dol per a tota la vida.

dijous, 10 de gener del 2013

Cos mortal

COS MORTAL
                              Sí com aquell que és jutjat a mort
                              Ausiàs March

TRINQUET dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernan Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d'Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l'Àngel.

I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz .




Cliqueu sobre la imatge per cercar carrers de València

Si us engresca la recerca podeu continuar escorcollant aquest bloc dedicat a carrers històrics de València (en castellà)

dimecres, 9 de gener del 2013

Aprenentatge de la Toponímia

Des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’intenta apropar i aprofundir en l’estudi de la Toponímia com a matèria en l’ensenyament no universitari, sobretot en la Secundària,  de la Comunitat Valenciana. A tal efecte s’inicia enguany una sèrie d’activitats i xarrades sobre el tema als centres educatius.


dilluns, 7 de gener del 2013

Identitats: Estellés

El programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, l'1 de març del 1987, Vicent Andrés Estellés.