Tio Canya

Escolta la cançó per entendre el context del qual parlarem a continuació:

Arxiu tema1 Les coordenades lingüístiques

El nostre territori

La nostra llengua

Les varietats lingüístiques

Els nostres dialectes

Venim del nord, venim del sud...

Atles interactiu de l'entonació del català

Nocions bàsiques de Sociolingüística

Actituds lingüístiques

Avui fem tots cinquanta anys

Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.

‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.

Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.

No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.

Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.

Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.

Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.

El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.

director@vilaweb.cat

A més d'aquest editorial dedicat a Fuster, escrit per Vicent Partal al diari digital VilaWeb, en podeu fer cinc cèntims més si llegiu uns altres articles publicats avui al mateix diari:

'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble

De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

Pels drets de la llengua

FA TRENTA ANYS

                      

'Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara. (...) Ací, el què ha de quedar ben clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada. O pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no, ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua. (...) O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ARA O MAI.'

FA UN DIA

País lliure, llengua viva

Al mapa, hi figuren alguns dels atacs contra el català a cada territori, com ara: retallades pressupostàries a la Bressola de Catalunya Nord, modificació de la llei de llengües a Aragó, sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió a les escoles del Principat, 125.000 famílies que no poden escolaritzar els fills en català al País Valencià, i modificació de la Llei de funció pública a les Illes. [Font VilaWeb ]

Enllaçats pel català

              

"(...) Vull dedicar aquesta columna a les Illes, perquè des que el PP i Bauzà es feren amb el poder, s'hi han posat en marxa una sèrie de mesures en contra del català, com fins ara no les havien posades, en el sentit de reduir la presència del català a la vida pública i a l'administració, d'eliminar l'exigència del seu coneixement, de disminuir la presència escolar del català i del seu ensenyament, de... Bauzà ha posat en marxa la política genocida que els seus col·legues valencians fa anys que practiquen: la idea és rebaixar tant com es puga l'ús de la nostra llengua, afavorint el castellà. En conseqüència a tanta agressió, però, a les Illes s'ha posat en marxa la resistència, o siga que s'ha posat en marxa la guerra de resistència.(...)"

Josep L. Pitarch, Avui 26/03/12

Amor a la llengua

Després de llegir les notícies sobre quatre fets esdevinguts aquest cap de setmana, redacta un articlet d'opinió amb cos argumentatiu i tesi.

 

Clica sobre cada retall per tal d'ampliar la notícia.

Olimpíada de Valencià

Objectius: d’una banda, estimular i fomentar l’estudi de la llengua i la nostra literatura entre l’alumnat de batxillerat, premiant l’esforç i buscant l’excel·lència acadèmica; i de l’altra, crear lectores i lectors de la literatura catalana i potenciar la creació literària de l’alumnat.

Participants: L’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de la Comunitat Valenciana. La participació es realitzarà en equips de dues persones i serà en una única prova.



Continguts: El programa de les assignatures de Valencià: Llengua i Literatura 1 i Valencià: Llengua i Literatura 2, de batxillerat (continguts publicats al DOCV de 15-07-2008).

Atesa la complexitat del temari, la prova se centrarà en tres apartats: literatura, variació lingüística i gramàtica.

 1. Literatura, només tres períodes literaris molt definits (80 ítems). - Època medieval (segle XV inclòs). - Renaixença i primers anys del segle XX fins a les avantguardes. - Postguerra i actualitat. 

2. Variació lingüística (8 ítems): sociolingüística i dialectologia. - Identificació dels conceptes més comuns, com bilingüisme i diglòssia. - Definicions d’ús lingüístic en la nostra societat. - Divisió diatòpica del català: varietats oriental i occidental i subdialectes.

3. Gramàtica (12 ítems): aspectes fonètics, aspectes morfològics, aspectes sintàctics i aspectes lexicosemàntics.

L’examen constarà de dues parts o proves.

- Prova 1. Constarà de 100 qüestions tipus test o de resposta curta (dels tres apartats esmentats) i d’una bateria de textos, extrets de l’Antologia de referència, on l’alumne ha d’identificar-ne l’obra o l’autoria. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora i mitja. Puntuació: 70% de la nota global.

- Prova 2. Constarà d’un fragment extret de l’Antologia de referència o de la lectura alternativa, que per a aquesta convocatòria és l’obra d’Àngel Guimerà Terra baixa (Barcelona, edicions 62). L’alumnat ha de respondre una sèrie de qüestions dirigides i/o obertes relatives al fragment triat. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora. Puntuació: 30 % de la nota global.

Premis: La Universitat de València concedirà als tres primers equips (sis alumnes en total) la matrícula gratuïta per al curs 2012-2013 en qualsevol de les titulacions que ofereix.
 

INSCRIPCIÓ (de l'1 al 30 de març de 2012)

NOTA: Cada equip ha d'omplir una fitxa d'inscripció. Una vegada formalitzada la fitxa a través d'internet, enviar per fax (96 398 32 00) la fitxa de confirmació d'inscripció, firmada i cunyada pel professor que impartix l'assignatura, pel director del centre i per l'estudiant.


Data i lloc de realització: L’examen tindrà lloc el 21 d’abril de 2012 (dissabte), a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, a les 10.00 hores, Aules 201 - 202 - 203 i 204.

En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària: http://www.uv.es/incorp/cooperacio/indexsp.html

 BASES (pdf per a descarregar)

Lo temps de la fiertat

Ei fenit lo temps de la vergonha


La frase, en occità, ('Qu'ei fenit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat!') l'ha pronunciada aquest cap de setmana a Tolosa François Bayrou, un dels candidats a la presidència de la República Francesa. El cap del Moviment Democràtic, bearnès ell mateix, ja s'havia distingit en el passat per la seua defensa de l'occità i de les altres llengües minoritzades de l'hexàgon. I si bé hi ha qui creu que només en fa un ús simbòlic a mi em sembla que no es pot menystenir el senyal que comporta. Especialment pels catalans.

A Tolosa,immediatament després dels occitans, Bayrou ens va nomenar als catalans, abans que no als bascos o els bretons. I va remarcar que el futur és de la convivència i la pluralitat. Ell és segurament una excepció en la política francesa, tan jacobina! però ha entès que per obrir-se pas entre els dos grans partits, entre Sarkozy i Hollande, la defensa de les llengües i les cultures també és un emblema potent. I això en un hexàgon on simplement no exístiem és ja una victòria per ella mateixa.

Una victòria, això sí, treballada per moltes generacions de lluitadors i de polítics marginalitzats, per dècades d'escoles i cantants, per l'esforç d'associacions i partits que s'han negat a acceptar això que ara Bayrou també denuncia: que a França hi ha gent que pensa que tot el poder ha de ser en les mans d'uns pocs, uns pocs que viuen amb el poder de decidir sobre tot i sobre cada cosa, fins i tot sobre la llengua que parlem a casa. Això ha estat la república durant dècades però això no té perquè ser sempre. Amb moltes dificultats algunes coses comencen a canviar, de forma notable al nostre país, però cal que canvien molt més encara i més de pressa. En el calendari una cita pròxima on sumar esforços: el 31 de març quan farem a Perpinyà el lipdub per la llengua mentre es manifesten a Kemper els bretons, a Baiona els bascos, a Ajaccio els corsos, a Tolosa els occitans i a Estrasburg els alsacians.

Vicent Partal, director@vilaweb.cat

Agressió lingüística

Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català

L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà

ROGER TUGAS

Barcelona | Actualitzada el 27/01/2012 

 
Els fulls de les denúncies i del reconeixement mèdic de D. T. F. MELCION
 

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat li fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D.T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va passar a parlar castellà per col·laborar, però ja va ser massa tard.
Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de mierda" i "habla castellano si tienes cojones". Mentre, l'agent més jove s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.
Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre "exquisidament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D.T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió física". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que "encara ara, al segle XXI", es viuen moments com aquest.

Publicat a ara.cat

Una llengua que camina

"Un llengua que camina" és un documental que documental que mostra l'estat de la llengua des de la quotidianitat de 5 persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics,

Actituds lingüístiques

Mireu-vos el vídeo, que dura aproximadament 5 minuts, i analitzeu l'actitud lingüística dels protagonistes.

Nocions bàsiques de Sociolingüística

A classe hem parlat dels estats plurilingües, de la convivència igualitària i del conflicte lingüístic que se'n deriva en la majoria dels casos. Hem comparat el bilingüisme utòpic i la diglòssia real, el llarg camí cap a la normativització i la normalització, o l'altre, més curt i injust, cap a la desaparició de les llengües. De vosaltres i de l'ús que en feu de la nostra llengua depén la seua supervivència. La importància de les llengües no pot basar-se en prejudicis (sona bé, queda millor, m'agrada més), sinò en l'ús quotidià que en fem.

Repassem les nocions bàsiques de sociolingüística