Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
dimecres, 3 de novembre del 2021
dimarts, 26 de febrer del 2013
dilluns, 14 de maig del 2012
La importància de la coma
Vosaltres, sofridors de contínues correccions als exàmens i treballs, coneixeu
el valor dels signes de puntuació i, sobretot, la importància de la coma. Sense
aquesta pausa ortogràfica, per exemple, invalidaríeu la restricció o l’ampliació
significativa de l'antecedent en les oracions adjectives.
... tots els
interrogants a què convida la lectura d'una obra inesgotable i
radicalment viva, el plaer acumulat en la memòria de lector i la
permanent incitació a reflexionar sobre la condició humana, el país
i el món que se'n deriva, se m'han concentrat avui en la forma humil
i aparentment anecdòtica d'una coma. Sí, la que sospite que es deu
haver colat en les més recents edicions del títol de l'obra i que
no apareix ni en la coberta de la primera ni quan és citada pels
estudiosos més fiables. És, diríem, una coma insidiosa, fora de
lloc, estranya a l'estil (que és l'home, com sabem) precís i auster
de Fuster. Com si abans d'escometre el gentilici per antonomàsia
(per a nosaltres, almenys) haguéssem de prendre alè o carrereta.
Col·locada entre el pronom i l'article, força una vehemència
innecessària, aliena a l'agudesa expositiva del mestre, un
subratllat balder, i transforma la fermesa del sintagma nominal en el
començ d'una frase inacabada, que es queda tremolant en l'aire. (...)
Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.
Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge
Jo, observadora com sóc, fins i tot de petiteses, no m'havia adonat
d’aquesta aparent minúcia: l’afegitó d’una coma entre el pronom i el complement
a Nosaltres els valencians, en algunes reedicions del llibre i en alguns articles recentment apareguts a la premsa.
Doncs bé, després de
llegir l’interessant article que Manel Rodríguez-Castelló dedica a l’aparició d’aquest
apèndix al títol fusterià, he reflexionat sobre les possibles causes que han induït a
incorporar-hi el signe i sobre les seues conseqüències. Què en penseu vosaltres?
Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.
Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge
diumenge, 13 de maig del 2012
Trobades 2012
Després de vint-i-vuit anys continuem trobant-nos als carrers dels nostres pobles per reivindicar, d'una manera lúdica, que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.Enguany l'escola pública valenciana se suma a la commemoració del cinquantè aniversari de la publicació de 'Nosaltres els valencians', i ha programat molts tallers i activitats al voltant del nostre enyorat Fuster. Enric Soler i Godes, Enric Valor, Jaume Bru i Vidal o Vicent Andrés Estellés varen estar homentajats en unes altres ocasions, alguns d'ells fins i tot van participar-hi de forma activa, d'altres, malauradament ja ens havien deixat abans. Enguany però, les catorze trobades comarcals recordaran el pare de tots nosaltres els valencians i reivindicaran la necessitat d'un canvi social, d'un canvi fusterià.
Ens veiem avui diumenge a l'Albereda de València, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. O si us cau més a prop ens podem aplegar a les Coves de Vinromà on té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques de Castelló, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns.
Avui més que mai ens cal recordar que som
valencians, que tenim una llengua i uns drets com a poble. Que estimem
el nostre país i la nostra escola.
La consigna és clara 'Sí al valencià. No a les retallades.'
El record de Fuster hi és palés.
Dossier Trobades 2012
La Gira 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Avui fem tots cinquanta anys
Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la
publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que
tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la
construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble
De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
A més d'aquest editorial dedicat a Fuster, escrit per Vicent Partal al diari digital VilaWeb, en podeu fer cinc cèntims més si llegiu uns altres articles publicats avui al mateix diari:
dijous, 10 de maig del 2012
dimecres, 9 de maig del 2012
aParaulem bodí, bodina
A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies
ens proposa, hem decidit d'aPadrinar i aParaular l'adjectiu bodí, bodina.Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.
A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.
Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...
dimarts, 8 de maig del 2012
diumenge, 6 de maig del 2012
aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català
Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.
dimecres, 2 de maig del 2012
diumenge, 29 d’abril del 2012
Pels drets de la llengua
FA TRENTA ANYS
'Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara. (...) Ací, el què ha de quedar ben clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada. O pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no, ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua. (...) O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ARA O MAI.'
FA UN DIA
'Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més clara. (...) Ací, el què ha de quedar ben clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada. O pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no, ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua. (...) O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ARA O MAI.'
FA UN DIA
dijous, 19 d’abril del 2012
País lliure, llengua viva
dimecres, 18 d’abril del 2012
O ara o mai
Castelló per la Llengua homenatjarà Joan Fuster el 25 d'abril al Teatre del Raval, on es commemorarà també els 30 anys de l'Aplec multitudinari celebrat el 1982 a la Plaça de Bous, en la celebració dels 50 anys de les Normes de Castelló.
dijous, 5 d’abril del 2012
Proves JQCV 2012
IMPRÉS DE MATRÍCULAIMPRÉS DE MATRÍCULA
Termini de presentació de les sol·licituds
-
Període únic: del 2 al 27 d'abril
- NOTA:
Enguany no hi haurà període de matrícula al setembre. La matrícula per als dos períodes d'exàmens de 2012 (juny i novembre), caldrà formalitzar-la en el període d'abril assenyalat.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Polimèdia
Aquest sistema multimèdia, dissenyat per la UPV com a suport a la docència, és una eina innovadora i productiva que combina la informació textual i la visió i la comunicació oral del professor.
L’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística ha apostat per aquest projecte perquè pensem que és convenient oferir un recurs innovador de suport a les classes presencials i a l’aprenentatge autònom de la nostra llengua.
Els continguts Polimèdia constitueixen un catàleg obert i en ampliació permanent en atenció a les necessitats de formació que es detecten.
Des d’ací, us animem a emprar-los i esperem que us siguen útils.
Podeu visualitzar els vídeos en aquesta pàgina:
Aprèn
valencià amb Polimèdia.
dilluns, 2 d’abril del 2012
En bon valencià
(Font: ACL El Tempir d’Elx)
dimecres, 28 de març del 2012
Enllaçats pel català
"(...) Vull dedicar aquesta columna a les Illes, perquè des que el PP i Bauzà es feren amb el poder, s'hi han posat en marxa una sèrie de mesures en contra del català, com fins ara no les havien posades, en el sentit de reduir la presència del català a la vida pública i a l'administració, d'eliminar l'exigència del seu coneixement, de disminuir la presència escolar del català i del seu ensenyament, de... Bauzà ha posat en marxa la política genocida que els seus col·legues valencians fa anys que practiquen: la idea és rebaixar tant com es puga l'ús de la nostra llengua, afavorint el castellà. En conseqüència a tanta agressió, però, a les Illes s'ha posat en marxa la resistència, o siga que s'ha posat en marxa la guerra de resistència.(...)"
Josep L. Pitarch, Avui 26/03/12
dimarts, 13 de març del 2012
Olimpíada de Valencià
Objectius: d’una banda, estimular i fomentar l’estudi de la llengua i la nostra literatura entre l’alumnat de batxillerat, premiant l’esforç i buscant l’excel·lència acadèmica; i de l’altra, crear lectores i lectors de la literatura catalana i potenciar la creació literària de l’alumnat.
Participants: L’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de la Comunitat Valenciana. La participació es realitzarà en equips de dues persones i serà en una única prova.
Continguts: El programa de les assignatures de Valencià: Llengua i Literatura 1 i Valencià: Llengua i Literatura 2, de batxillerat (continguts publicats al DOCV de 15-07-2008).
Atesa la complexitat del temari, la prova se centrarà en tres apartats: literatura, variació lingüística i gramàtica.
1. Literatura, només tres períodes literaris molt definits (80 ítems). - Època medieval (segle XV inclòs). - Renaixença i primers anys del segle XX fins a les avantguardes. - Postguerra i actualitat.
2. Variació lingüística (8 ítems): sociolingüística i dialectologia. - Identificació dels conceptes més comuns, com bilingüisme i diglòssia. - Definicions d’ús lingüístic en la nostra societat. - Divisió diatòpica del català: varietats oriental i occidental i subdialectes.
3. Gramàtica (12 ítems): aspectes fonètics, aspectes morfològics, aspectes sintàctics i aspectes lexicosemàntics.
L’examen constarà de dues parts o proves.
- Prova 1. Constarà de 100 qüestions tipus test o de resposta curta (dels tres apartats esmentats) i d’una bateria de textos, extrets de l’Antologia de referència, on l’alumne ha d’identificar-ne l’obra o l’autoria. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora i mitja. Puntuació: 70% de la nota global.
- Prova 2. Constarà d’un fragment extret de l’Antologia de referència o de la lectura alternativa, que per a aquesta convocatòria és l’obra d’Àngel Guimerà Terra baixa (Barcelona, edicions 62). L’alumnat ha de respondre una sèrie de qüestions dirigides i/o obertes relatives al fragment triat. Aquesta prova tindrà una durada d’una hora. Puntuació: 30 % de la nota global.
Premis: La Universitat de València concedirà als tres primers equips (sis alumnes en total) la matrícula gratuïta per al curs 2012-2013 en qualsevol de les titulacions que ofereix.
INSCRIPCIÓ (de l'1 al 30 de març de 2012)
NOTA: Cada equip ha d'omplir una fitxa d'inscripció. Una vegada formalitzada la fitxa a través d'internet, enviar per fax (96 398 32 00) la fitxa de confirmació d'inscripció, firmada i cunyada pel professor que impartix l'assignatura, pel director del centre i per l'estudiant.
Data i lloc de realització: L’examen tindrà lloc el 21 d’abril de 2012 (dissabte), a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, a les 10.00 hores, Aules 201 - 202 - 203 i 204.
En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària: http://www.uv.es/incorp/cooperacio/indexsp.html
BASES (pdf per a descarregar)
divendres, 9 de març del 2012
Entre unpuntzero i dospuntzero
'Fes-me fòlou, que et vull enviar un DM'
Parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Roc Casagran sobre el nou vocabulari sorgit amb la irrupció de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents.
Autor/s: Bel Zaballa
llegiu l'article complet
Fer 'follow', enviar un DM, fer un 'whatsapp', 'feisbucar', actualitzar el perfil… ser massa 'upuntzero'.
Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials en han envaït, també amb tot de termes que s'incorporen al vocabulari quotidià. 'És l'evolució de la llengua, però que ara és molt ràpida', diu l'escriptor i verbívor Màrius Serra. D'aquest nou llenguatge, en parlem amb ell i amb els escriptors Marta Rojals i Roc Casagran; tots tres usuaris més que habituals de les xarxes socials.
En lloc de 'ens truquem': 'ens whatsappegem' o 'ens essemassem'
...'xatejar, uatsapejar, mailejar, feisbuquejar, postejar, tuitejar... fer un xat, fer un escaip, i fer un messenger'.
Servidor, correu, perfil, mur, piular...
'Ja tens perfil a Twitter?' Quina foto tens de perfil?, diem. I la gran troballa de Facebook és el mur, el suro on penges tot allò que vols tenir a la vista.'
Piulem o 'tuitem' o 'tuitegem'?
Fer servir les expressions originals adaptant-ne l'ortografia a la fonètica catalana: fòlou, tuit, feisbuquejar, uotsap, trènding tòpic...
Retuitar, fer mencions, 'ser un aifonero (també pronunciat a l'occidental), i al whatsapp, Ct (aquest és propi, i vol dir canvi i tallo)'.
Upuntzero i dospuntzero, com a sinònims de 'carca' i 'modern', respectivament.
divendres, 17 de febrer del 2012
II Olimpiada d'Humanitats Castelló 2012
La Universitat Jaume I de Castelló convoca la II Olimpíada d'Humanitats on els estudiants demostraran els seus coneixements en matèries com: Llengua castellana i literatura, Llengua i literatura catalana, Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Llengua estrangera, Llatí, Grec i Literatura universal.
Inscripcions des del 16 de gener al 29 de febrer. Més informació ACÍ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)