Ací trobareu...
Etiquetes
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agenda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agenda. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de setembre del 2013
dissabte, 16 de febrer del 2013
Primavera valenciana
El Palau de Congressos de València va acollir ahir un concert de
quatre hores i mitja en suport als estudiants processats ara fa un any
en ocasió de la 'primavera valenciana'.
Als assistents que van omplir el Palau cal sumar més de cinc mil
persones que van seguir en directe el concert a través de la
retransmisió que va fer VilaWeb. El concert va acabar amb tots els
assistents dempeus enarborant llibres, en record d'una de les imatges
icòniques de les manifestacions, que oposava els llibres a les porres de
la policia.
Feliu Ventura, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Emma Get Wild, Obrint Pas, Aspencat, Mr. Perfumme, Tórtel, La Habitación Roja, El Diluvi, Julio Bustamante, La Gossa Sorda, Clara Andrés, Maronda, Manolo Tarancón, Sénior i el Cor Brutal, Arthur Caravan i Galavera van ser els músics que van col·laborar de manera desinteressada en el concert.
Llegiu la notícia completa a Vilaweb
Feliu Ventura, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Emma Get Wild, Obrint Pas, Aspencat, Mr. Perfumme, Tórtel, La Habitación Roja, El Diluvi, Julio Bustamante, La Gossa Sorda, Clara Andrés, Maronda, Manolo Tarancón, Sénior i el Cor Brutal, Arthur Caravan i Galavera van ser els músics que van col·laborar de manera desinteressada en el concert.
Llegiu la notícia completa a Vilaweb
diumenge, 9 de desembre del 2012
Projecció 'La plaça del Diamant'
Dimecres 12 de desembre a les 19.00h. Projecció del film de Francesc Betriu dins del cicle "Barcelona escenari". Entrada lliure.
Projecció presentada per Francesc Betriu (director)
Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba al finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la pel·lícula deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La pel·lícula és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants.
Organitzat per l'Octubre CCC amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona
Projecció presentada per Francesc Betriu (director)
Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba al finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la pel·lícula deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La pel·lícula és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants.
Organitzat per l'Octubre CCC amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona
dissabte, 1 de desembre del 2012
‘De mà en mà’, recital d'Estellés
Divendres 14 de desembre a les 19.00h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània: recital 'De mà en mà' sobre textos de Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'actor Francesc Anyó i del músic Juli Mekànika.
divendres, 30 de novembre del 2012
dijous, 29 de novembre del 2012
Estellés es reivindica
L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta
La mostra destaca la seua contribució a la normalització lingüística i a la identitat de país
Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès
la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En
commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
–entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés,
amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que
es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer
del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels
poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de
l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el
poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.
L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.
La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.
L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.
La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.
‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori
Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià,
ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que
formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es
va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta
valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes
de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant
d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més
musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat
líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”.
La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.
Font: El Punt Avui, 28/11/12 - València
dimecres, 28 de novembre del 2012
Ara i sempre Estellés
ARA Llegim
València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta
'Cronista de records i esperances' repassa la trajectòria personal,
literària i el compromís de qui ha estat considerat el millor poeta
valencià des d'Ausiàs March
ARA / ACN
València
| Actualitzada el 27/11/2012 17:26
El Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts
l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances',
organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es
podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al
poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos
homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del
poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un
itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés
Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com
l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos
artistes. L'exposició
'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb
un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins
a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en
què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i
homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan
Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment,
imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot.
A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua.
Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor.
Buscar la foto fixa d'Estellés
Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics.
Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès".
Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".
Font: Ara.cat
A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua.
Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor.
Buscar la foto fixa d'Estellés
Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics.
Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès".
Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".
Font: Ara.cat
dimarts, 27 de novembre del 2012
Comença l'Any Estellés
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) estrenarà avui al vespre el programa d'activitats de l'Any Estellés, amb una exposició dedicada, 'Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances'. Comissariada per Josep Palomero, restarà oberta al Centre del Carme de València fins el 17 de febrer de 2013.
Per Josep Palomero l'exposició 'ens acosta a la trajectòria personal, familiar i professional de Vicent Andrés Estellés, però sobretot a la prolífica producció literària de l'autor de "Llibre de meravelles" i de "Mural del País Valencià", perquè som davant l’obra magna d’un poeta polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del segle XX.'
L’exposició és el primer acte d’un programa per a commemorar el vintè aniversari de la mort del poeta. 'L’escriptor mereix, sens dubte, una celebració acadèmica i cívica a l’altura de l’interès de la seua obra, que constituïx una peça fonamental de la memòria cultural dels valencians', segons el president de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya.
La inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic a la seu de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). Hi intervindran el president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Comissió de l’Any Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya; i el vice-president de la institució i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència inaugural.
Font:VilaWeb
Per Josep Palomero l'exposició 'ens acosta a la trajectòria personal, familiar i professional de Vicent Andrés Estellés, però sobretot a la prolífica producció literària de l'autor de "Llibre de meravelles" i de "Mural del País Valencià", perquè som davant l’obra magna d’un poeta polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del segle XX.'
L’exposició és el primer acte d’un programa per a commemorar el vintè aniversari de la mort del poeta. 'L’escriptor mereix, sens dubte, una celebració acadèmica i cívica a l’altura de l’interès de la seua obra, que constituïx una peça fonamental de la memòria cultural dels valencians', segons el president de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya.
La inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic a la seu de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). Hi intervindran el president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Comissió de l’Any Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya; i el vice-president de la institució i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència inaugural.
Font:VilaWeb
dissabte, 15 de setembre del 2012
Concert solidari
El proper dissabte 22 de setembre s’ha organitzat un concert solidari amb els represaliats i represaliades de la #PrimaveraValenciana (lluita estudiantil que va començar a l'IESLluisVives).
Actuaran Obrint Pas, Los Chikos Del Maiz, Arrap, Aspencat i Biano (Dj d’Orxata Sound Sistem) que punxarà entre grup i grup.
Amb tots els beneficis es farà una caixa de resistència per a pagar la defensa jurídica de tots i totes les denunciades. El preu és de 6€ anticipada i 10€ en guixeta.
Trobareu les entrades, a partir de dimecres 12 a:
-Ca Bassot (C/Pablo Iglesias,49-Burjassot)
-Centre Social TERRA (C/Baró de sant Petrillo,9-Benimaclet)
-El Racó de la Corbella (C/Maldonado,39-Barri de Velluters-València)
MOLT IMPORTANT, EL CONCERT COMENÇARÀ A LES 20h I ACABARÀ A LA 01:00h EN PUNT …
divendres, 14 de setembre del 2012
Posa fil a l'agulla
El curs escolar 2012-2013 comença amb l’aplicació de les més greus retallades en
l’educació pública, de qualitat i en valencià per part de l’administració. Unes mesures
que pretenen enfonsar el nostre sistema educatiu en detriment d’un dret fonamental
per a l’alumnat, i amb unes condicions laborals nefastes per al professorat.
L’augment de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, la pèrdua de llocs docents
als centres, l’endarreriment en el pagament de beques, menjadors i funcionament
dels centres, la manca d’inversió en infraestructures i materials escolars, i l’aplicació
d’un Decret de plurilingüisme que margina l’ensenyament en valencià, fan que
cridem alt i clar que nosaltres posem fil a l’agulla i diguem prou a les retallades.
Davant d’aquesta preocupant situació, instem a la Conselleria d’Educació a retirar
de manera immediata les diferents normatives que fan trontollar el sistema educatiu
que el nostre alumnat i la nostra societat es mereixen. L’atenció a la diversitat, la
igualtat d’oportunitats, el dret a tindre una competència lingüística igual en valencià
i en castellà són postulats als quals no anem a renunciar. Per això comencem
aquest curs posant fil a l’agulla i manifestant que hui comença la primera de moltes
accions per cosir un sistema educatiu públic valencià que ha de garantir un dels
drets fonamentals de la ciutadania, el dret a l’educació.
diumenge, 2 de setembre del 2012
dimecres, 18 de juliol del 2012
Resultats de preinscripcions i notes de tall 2012
Enhorabona a totes i tots !!!!!
dijous, 21 de juny del 2012
Preinscripció universitària
PREINSCRIPCIÓ UNIVERSITÀRIA. JUNY 2012
· Publicació de les qualificacions de les PAU als centres: 22 de juny
· Termini de la preinscripció: fins al 3 de juliol 2012.
· Les sol·licituds es faran via telemàtica a l’adreça
· Obtenció del CIP (Codi d’Indentificació Personal) amb el DNI/NIE.
· La sol·licitud ha d’IMPRIMIR-SE EN PAPER i presentar-se al centre.
·
dimarts, 19 de juny del 2012
Sant Joan per la Pública
La festa està organitzada per les AMPA de l'IES Lluís Vives, l'AMPA de l'IES El Carmen i l'AMPA del CEIP Cervantes de la ciutat de València, amb la col·laboració de FAPA València.
La finalitat del concert és mantindre la flama del Vives i recaptar diners per ajudar els alumnes afectats per les mobilitzacions de l'IES Lluís Vives de València; per això, hi haurà també una fila zero: (AMPA Lluís Vives) 2038 6527 24 6000000416.
El preu de l'entrada és de 5 euros i es podran adquirir de forma anticipada en entradas.com
Hi haurà servei de bar amb beguda i sopars a preus populars.
Reserva ja la teua entrada, la festa és per una bona causa: la defensa de la qualitat de l'escola pública.
dimarts, 22 de maig del 2012
dijous, 17 de maig del 2012
dimecres, 16 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
Trobades 2012
Després de vint-i-vuit anys continuem trobant-nos als carrers dels nostres pobles per reivindicar, d'una manera lúdica, que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.Enguany l'escola pública valenciana se suma a la commemoració del cinquantè aniversari de la publicació de 'Nosaltres els valencians', i ha programat molts tallers i activitats al voltant del nostre enyorat Fuster. Enric Soler i Godes, Enric Valor, Jaume Bru i Vidal o Vicent Andrés Estellés varen estar homentajats en unes altres ocasions, alguns d'ells fins i tot van participar-hi de forma activa, d'altres, malauradament ja ens havien deixat abans. Enguany però, les catorze trobades comarcals recordaran el pare de tots nosaltres els valencians i reivindicaran la necessitat d'un canvi social, d'un canvi fusterià.
Ens veiem avui diumenge a l'Albereda de València, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. O si us cau més a prop ens podem aplegar a les Coves de Vinromà on té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques de Castelló, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns.
Avui més que mai ens cal recordar que som
valencians, que tenim una llengua i uns drets com a poble. Que estimem
el nostre país i la nostra escola.
La consigna és clara 'Sí al valencià. No a les retallades.'
El record de Fuster hi és palés.
Dossier Trobades 2012
La Gira 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Avui fem tots cinquanta anys
Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la
publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que
tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la
construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble
De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
A més d'aquest editorial dedicat a Fuster, escrit per Vicent Partal al diari digital VilaWeb, en podeu fer cinc cèntims més si llegiu uns altres articles publicats avui al mateix diari:
Etiquetes de comentaris:
agenda,
literatura,
llengua,
sociolingüística
dimecres, 9 de maig del 2012
aParaulem bodí, bodina
A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies
Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.
A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.
Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










