Agressió lingüística

Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català

L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà

ROGER TUGAS

Barcelona | Actualitzada el 27/01/2012 

 
Els fulls de les denúncies i del reconeixement mèdic de D. T. F. MELCION
 

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat li fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D.T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va passar a parlar castellà per col·laborar, però ja va ser massa tard.
Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de mierda" i "habla castellano si tienes cojones". Mentre, l'agent més jove s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.
Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre "exquisidament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D.T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió física". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que "encara ara, al segle XXI", es viuen moments com aquest.

Publicat a ara.cat

Normes de citació bibliogràfica

Generalment, quan hem de fer qualsevol treball, cal recórrer a l’ús de determinats llibres de consulta per tal de fornir d’informacions la nostra investigació. Si no volem ésser acusats de plagi en fer passar per treball nostre les informacions consultades per realitzar la feina, cal que explicitem clarament d’on n’hem extret la informació. Per a això, hi ha unes normes que ens poden ajudar a citar adequadament les fonts consultades. Ací van uns petits consells que et seran de molta ajuda:

1. Si el que vols citar és el llibre sencer, perquè l’has consultat moltes vegades, cal que comences així:

Cognom de l’autor/a, Inicial del nom (any de l’edició que tens): Títol del llibre, ciutat d’edició, nom de l’editorial, col·lecció, nombre dins la col·lecció.

Cada part de la citació té un tipus de lletra. Així, per exemple, el cognom de l’autor/a i la inicial es solen escriure en versaletes (les trobaràs a la pantalla prement on diu “Format”, despres “Font” i, finalment, seleccionant “Efectes”).  L’any d’edició va entre parèntesis. El títol del llibre va en lletra cursiva. La ciutat d’edició i l’editorial ja s’escriuen en el tipus de lletra general que hages utilitzat a tota la resta del document.

Per tal que te’n faces una idea, ací en tens un exemple. Es tracta de la citació del primer dels llibres que hauràs de llegir enguany:

Martorell, J. (1990): Tirant lo Blanc. A cura de Francesc Machirant . Alzira, Ed. Bromera, Els nostres autors, núm. 10.

Potser en tots els llibres no hi trobaràs tantes dades. No les inclogues, doncs.

Una remarca, en el cas que hi haja més d’un autor/a i no vulgues escriure’n totes les dades, pots posar només el cognom i la inicial del primer dels autors (per ordre alfabètic del cognom de l’autor/a) seguit de l’abreviatura llatina “et al.” , que vol dir “i d’altres”.

Fixa’t com hauries de citar el llibre de valencià d’enguany:

Baldaquí, J.M. et al. (2003): Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil.

2. Si el que vols és citar-ne una part concreta, cal que escrigues el nom d’aquesta part en la mateixa lletra de la resta del document, entre comentes i davant del títol del llibre, separada per un punt.

Mira com caldria citar, per exemple, el text que apareix a la pàgina 167 del llibre de valencià:

Baldaquí, J.M. et al. (2003): “2a Proposta. Pervivència i evolució dels usos amorosos medievals en les cançons actuals”. Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil, pàg. 167.

3. Si es tracta de citar un article que apareix dins d’una revista, caldria que el citares així:

Cognom de l’autor/a, Inicial del nom (any de publicació de la revista): “Títol de l’article”, Nom de la revista, ciutat d’edició, nom de l’editorial, nombre de la revista, pàgines on apareix.

Fixa’t en l’exemple següent:

Marangues i Prat, I. (1991): “La indumentària civil catalana. Segles XIII-XV”, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, I.E.C., núm. XLI, pp. 230-241.

4. Potser, vulgues que apareguen aquestes citacions al final de la pàgina o al final del llibre. Això és el que s’anomena “nota a peu de pàgina”. Per a fer-ho així, només cal que premes “insertar” , que hi cerques “nota al peu” i que, després, hi selecciones “nota a peu de pàgina” o “nota al final”. És més còmode que utilitzes la funció “autonumeració”. Així, el mateix programa s’encarrega de numerar totes les notes. Si selecciones “nota a peu de pàgina”, la citació t’apareixerà al final de la pàgina en què estàs escrivint. Si esculls “nota al final”, el programa de text anirà col·locant-te totes les citacions a l’última pàgina del treball que estàs escrivint.

5. En català tenim un bon nombre d’abreviatures, coincidents o no amb el castellà. Si vols trobar la forma correcta de les abreviatures valencianes més habituals, pots consultar:

Costa, J. et al (1995): “Llista de les abreviacions més usuals”, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona, Eumo Editorial, pp. 285-292.

En aquest llibre trobaràs, de més a més, notes molt útils referents a l’escriptura i l’edició de textos en valencià.

Ressenya crítica

Per l'escola pública