dilluns, 19 de desembre del 2011

Nadal

                   A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                               i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                  que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a     la cuina
                                    prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes
                                   i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
                                  Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos          arrencarà a plorar.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

diumenge, 18 de desembre del 2011

Un camell d'Orient



Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

"Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant.
Portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!"

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d'Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
"Pot estar tranquil Majestat",
contesta la bèstia avançant per l'asfalt,
"ja l'avisaré en arribar".

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

Manel

dissabte, 17 de desembre del 2011

Nadala

                       A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 

Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la cova, 
amb correus de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 

I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

Miquel Martí i Pol

divendres, 16 de desembre del 2011

El caganer



Ací teniu  la lletra de la nadala:

(Tots)
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.

(Albert Pla)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i el Sant Josep.
També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Gerard Quintana)
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Estopa)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Manel)
Agafeu la cartolina retalleu un cel immens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Joan Miquel Oliver)
També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
que vénen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

(Tots)
No us n'oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver-hi: hi ha d’haver-hi un caganer!

No us n'oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver-hi: hi ha d’haver-hi un caganer!

Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.



dijous, 15 de desembre del 2011

8 contes de Nadal de Calders

L'any 2007 la Diputació de Barcelona va editar una selecció de vuit contes de Pere Calders ambientats en les dates i tradicions nadalenques. Situacions absurdes que critiquen directament la realitat, o millor dit, el comportament humà: Una trobada empresarial entre els reis mags i el pare Noel, les instàncies burocràtiques imprescindibles per muntar un pessebre, els arbres nadalencs que segueixen tendències ecològiques, una colònia catalana que manté les tradicions nadalenques malgrat les temperatures tropicals...

8 contes de Nadal:

Quieta nit.
Reunió d'alt nivell.
Explorador celeste a la deriva.
Pau a la terra.
Festa d'amor universal.
Quaranta-cinc graus sota cobert.
El batalló perdut.


Punxant sobre l'enllaç de "Nit de pau i bones festes" podreu descarregar la versió del conte original de Pere Calders.

dimarts, 13 de desembre del 2011

València necessita una cançó


 
València necessita una cançó
per a recuperar el vell somriure
de quan senyorejava sobre el món
amb una ment desperta, alerta i lliure.

Feliu Ventura.

"València necessita una cançó" és un documental, dirigit i realitzat per Borja Pons i Guillem Nicolàs, que s’endinsa en el gran moment que atravessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i diversitat en són les claus. L’objectiu: la normalitat dins d’un país lluny encara de ser-ho.

Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Torrent (Al Tall), Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno “Botifarra” són alguns dels noms propis que donen vida a aquesta radiografia de l’actualitat musical valenciana.

Després de llargues dècades de silenci, els músics han tornat a desenfundar les seues guitarres. I aquesta vegada no tenen cap intenció de tornar-les a guardar. Alguna cosa es mou al País Valencià...

La pre-estrena va tenir lloc el 9 del proppassat juliol al Feslloch (Benlloch, La Plana Alta). Ara el podem tornar a veure a la Primera Trobada Audiovisual de Joves


Dia: dijous 15 desembre

Lloc: a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

Hora: 18:30h.

Cinema.

PROJECCIÓ DELS DOCUMENTALS:

Peó”, de Joan Andreu Quiles i Rodas. (2 minuts 50 segons)
 
Pròxim destí: Monolingües”, de Marta Galindo i Arnau Ruiz. (8 minuts 50 segons)
 
València necessita una cançó”, de Borja Pons i Guillem Nicolàs. (47 minuts)

TAULA REDONA

“LA INFLUÈNCIA DELS CONSUMIDORS JOVES CATALANOPARLANTS EN EL SECTOR AUDIOVISUAL”

Dia: dijous 15 desembre

Lloc: a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Hora: 19:30h.

Participants: Ferran Suay (psicòleg i membre junta directiva d'ACPV), Borja Pons (Director del documental “València necessita una cançó” i músic del grup Desgavell) i Anna Peña (periodista).

Modera: Clàudia Canós (membre de l’executiva de Joves d’Acció).

Organitza: Joves d'Acció

diumenge, 11 de desembre del 2011

Les perífrasis verbals

La perífrasi és un conjunt de verbs que expressa una sola idea.
El segon verb de la perífrasi és el que porta el significat bàsic i va en infinitiu, gerundi o participi.
Les més corrents són les perífrasis d’obligació i les de probabilitat


Les perífrasis d’obligació expressen, com el seu nom indica, l’obligatorietat o necessitat de fer una cosa. Es formen de diverses maneres:

haver de + infinitiu: Has d'estudiar.
caldre + infinitiu: Cal estudiar.
caldre + que + verb en forma personal: Caldrà que estudieu.

La perífrasi de probabilitat expressa una cosa probable però no segura. Es forma amb:

deure + infinitiu: Deuen estar a punt d’arribar; fa estona que han eixit.

També s’indica probabilitat amb les expressions és probable, és fàcil, segurament:
És probable que siguen ells; fa estona que han eixit.
És fàcil que siguen ells; fa estona que han eixit.
Segurament són ells.

 Per expressar probabilitat són incorrectes:
- L’ús del futur o del condicional: *L’examen serà demà; si ell ho diu tan convençut. / *Serien les tres de la matinada quan va arribar.
- *Igual + verb: *Aquest trimestre igual n’aprova set

Activitats sobre les perífrasis d'obligació. Practiqueu encara més.
I, ara, practiqueu la perífrasi de probabilitat.

divendres, 9 de desembre del 2011

Repàs d'ortografia I


Us enllacem un grapat de pàgines web perquè repasseu algunes lliçons d'ortografia i treballeu les activitats on line. Ciqueu sobre la imatge del quadern, seleccioneu aquelles que fan referència a l'accentuació, la dièresi, l'apostrofació, la contracció i el guionet... i endavant les atxes!

diumenge, 4 de desembre del 2011

Sobre Monzó

A continuació us mostrem uns fragments de crítica, la majoria internacional, sobre la narrativa de Quim Monzó. Digueu si esteu d'acord amb aquests comentaris i justifiqueu la resposta.

Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea. Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord.
Publishers Weekly, Washington

Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català. Monzó ha llegit Kafka i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària.

The New York Times,Nova York

Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realístic i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabòkov, Monzó té una virtuositat que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries.
Le Monde, París


Té un humor, una ironia i una tendresa estilísticament excel·lents, i un deliciós erotisme, a vegades expressat com un desig emmascarat i a vegades còmicament explícit, però sempre transmès gràcies a la seva marca de fantasia, a mig camí entre el somni i la realitat. Jo definiria l'estil modern de Monzó (com el de Peter Handke, Wim Wenders i tutti quanti) com una nova manera de mirar, un nou gir discursiu en el banal, però sempre fascinant, acte de mirar.
El País, Madrid

dissabte, 3 de desembre del 2011

Uf, va dir Monzó

Van prendre cafè i talls de sara. —Uf, va dir ell finalment  (perquè abans tenia la boca plena, no solament de pastís sinó també de mandra, i no l'hauria pogut badar). Ella ni se'l va mirar (feia taaanta calor, i la finestra, com sempre, tancada).  —La finestra, com sempre, tancada, va dir. Ell no va contestar (pensava que, en ple estiu, era lògic que en fes, de calor).— Si vols, obre-la, va suggerir, perquè li va semblar que havia de dir alguna cosa. Ella, però, no es va aixecar de la cadira ni va fer cap comentari. Era com si el temps els aixafés en silenci. Va agafar la tetera i, a poc a poc, va abocar cafè dins de la tassa (feia ja un any que s'havia trencat la cafetera i havien decidit no comprar-ne cap altra: com que no els agradava el te, farien servir la tetera pel cafè). Una mosca volava pel damunt del pastís. Va alçar la mà per fer-la fora, però tot seguit va pensar que era un esforç massa gran per la poca nosa que la mosca li feia, així que la va deixar estar. Durant uns segons, la mà va quedar suspesa en l'aire. Després la va abaixar lentament i la va deixar sobre la taula. —Crec, va dir ell ensumant l'aire, que aquesta calda atreu les mosques. Enllà de la finestra, el sol escanyava una heura sifilítica més morta que no pas viva, que s'arrapava a l'únic pam net de mur, blanc i brut. En un no res, la taca solar arribaria al vidre i entraria a l'habitació. —Sí, va convenir ella mirant la tassa, i la va començar a colpejar amb la cullera (el dring era constant i càlid, mínim). —¿Podries deixar de fer soroll?, va preguntar ell, tip. Ella va llançar la cullereta sobre la taula i el cop va ser suau, tou, de color taronja. —Abans,   era ell qui encara parlava, no feia tanta calor a l'estiu. —Tot es capgira, va rematar ella. Hi estaven d'acord. Van quedar en silenci mentre el sol planava sobre tots els caps: els dels homes al carrer, caminant lents, els dels nens a la platja, cecs d'aspror. Van barrejar les cartes i van escapçar-ne la pila. Ella tenia doble parella.
Quan se'n van adonar el cel ja era fosc i el reflex negre. Van encendre el llum de la taula i van recollir les cartes. Amb el comandament a distància van engegar el televisor. Sobre la taula quedaven encara embotits i torrades fredes, que es van anar menjant. Acabada la programació, els himnes i les banderes, la tele es va inundar de pluja i es van adormir a les butaques. Aleshores, pels vols de mitjanit van entrar per la finestra els coloms rosats, els galls negres de canyamel, els cérvols daurats, les gavines de lapislàtzuli, les heures multicolors i les girafes d'heliotropi, tan rialleres. S'hi van estar  fins a la matinada i se'n van anar poc a poc, a mesura que el sol despuntava, de tal manera que, quan ell i ella es van despertar (el sol feria ja el mur blanc i brut de davant de la finestra), els animals i les plantes ja no hi eren. Van prendre cafè i talls de sara. —Uf, va dir ell, finalment (perquè abans tenia la boca plena i no l'hauria pogut badar).

                                                                                                        Uf, va dir ell (Quaderns Crema, 1978)

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) Identifica l’estructura argumental.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Lletres de batalles

Us enllace Lletres de batalles, una guia de lectura i audició de textos d'autors catalans sobre l'exili i la Guerra Civil amb exercicis de comprensió i d’anàlisi. Cliqueu sobres la imatge per accedir-hi.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Aparador




Mostra de la selecció que n'ha fet la revista digital del PEN català de comentaris sobre obres, fragments, ressenyes, estudis, bibliografia i enllaços al voltant de Mercè Rodoreda.

dimarts, 22 de novembre del 2011

El valor de les paraules

Enric Valor va nàixer a Castalla el 22 d'agost de 1911 i va morir a València el 13 de gener de 2000. Enguany, per tant, hem celebrat el centenari del seu naixement i l'any passat vam recordar-lo al desé aniversari de la seua mort.
Aquest és el vídeo que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha elaborat per homenatjar el "Patriarca de les Lletres valencianes" i commemorar l'"Any Valor".

dimecres, 16 de novembre del 2011

Ombres en la nit de Torrent

Ferran Torrent presenta dijous 17 de novembre Ombres en la nit, la seua última novel·la, a les 19,30 hores, a la Casa del Llibre de València (Passeig de Russafa, 11).

Una història de violència a la València dels 40.

Llegiu-ne un fragment
Mireu el tràlier promocional del llibre

dimarts, 15 de novembre del 2011

Ara, Estellés

Acte: Presentació del llibre “Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló” (Onada Edicions) amb concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç.

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València).

Dia: divendres, 18 de novembre.

Hora: 19.00h.

diumenge, 13 de novembre del 2011

l'Odissea en versió de Mira

El proper dimarts 15 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació de l'Odissea, traduïda per Joan F. Mira, escriptor i membre de la Junta Directiva d’ACPV. L’acte serà a les 19:00 h, a València, a la seu de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ Sant Ferran, 12).

Més informació

divendres, 11 de novembre del 2011

Onze

L'onze és el nombre natural que segueix al deu i precedeix al dotze. És un nombre primer que s'escriu 11 en xifres àrabs, XI en les romanes i 十一 en les xineses.
Ocurrències de l'onze:
  • És el nombre atòmic del sodi.
  • Hi ha onze jugadors al futbol.
  • És una de les xifres prohibides al simbolisme del cristianisme.
  • Representa a Aquari.
  • Una parella que porta 11 anys casada pot celebrar les noces de corall.
  • L'11 és el primer capicua i tots els capicues d'un número parell de dígits són divisibles per 11.
De Viquipèdia.

    dijous, 10 de novembre del 2011

    Montserrat Roig

    Avui fa exactament vint anys que l'escriptora i periodista Montserrat Roig  (Barcelona, 1946-1991) es moria als quaranta-cinc anys. La xarxa li ret homenatge a través de blocs, twitter i facebook.

    dimecres, 9 de novembre del 2011

    Com fer un PowerPoint

    Aquest vídeotutorial de Linda Castañeda ens ajudarà a millorar les nostres presentacions en PowerPoint. No el desaprofiteu!

    No es pot embedar, però podreu accedir-hi clicant ACÍ.

    dijous, 3 de novembre del 2011

    Relíquies

    "El món medieval fou un gran inventor de relíquies: amb les croades, la vinguda de fragments de la creu de Crist, mostres de llet de Maria, dents de sant Cristòfor i coses per l´estil, augmentà. Hi hagué tot un comerç d´objectes d´aquesta mena. El renaixement, i en especial els humanistes, atacaren aquelles veneracions fins a cert punt idòlatres: es deixava d´adorar la veritable essència de Déu i es retien honors de divinitat a pells seques, ossos, queixals, teles, sang seca...

    Però un tal fervor afectava fins i tot monarques com Felip I d´Aragó i II de Castella, que aconseguí reunir 7.422 relíquies al seu monestir d´El Escorial, en un afany de superar qualsevol altre col·leccionista de despulles sacres. Un afany que contrastava amb el que poc temps abans havia escrit Alfonso de Valdés, fent burla: «dientes que mudaba nuestro Señor cuando era niño, pasan de quinientos... solamente en Francia... muelas de san Cristóbal no tienen cuento». I hem de suposar que el rei Felip pensava que tot el que ell atresorava era vertader, sense possibilitat que ni una sola de les seues relíquies hagués estat una falsificació més o menys enginyosa.

    La passió per les relíquies, des del rei al poble, va créixer encara més després de Trento: s´arrancaven les durícies dels genolls dels qui morien en olor de santedat, se´ls despullava pràcticament de tot, per tal de tenir un fil de la seua santa roba, etc. Coses més o menys normals, durant el barroc, i abans i tot. De fet, no fa massa que vaig llegir una notícia sobre aquestes coses, que em va sobtar. El 1504 una dama d´Isabel I, en agenollar-se al costat de la reina castellana per tal de donar gràcies a la mòmia de sant Isidre, arribà a un extrem major: arrancà amb les dents el dit gros del peu del sant llaurador que estava destinat a convertir-se en especial protector dels monarques hispànics.

    I és que el fervor religiós sembla que no coneix els límits! Afortunadament, ara tot això ja no es porta. Però ens hauríem de preguntar què són les subhastes d´objectes dels ídols del pop o del rock, o de personatges cèlebres, des de dictadors a famoses prostitutes. Sense dubte, col·leccionisme de relíquies."

    Josep Vicent Escartí
    Publicat al Levante-EMV, el dia 3 de novembre de 2010, ara fa un any

    dimecres, 2 de novembre del 2011

    Tombes i lletres



    Una bona manera de combatre la invasió, no ja tan subtil, de les tradicions foranes que en aquestes dates celebren alguns dels nostres companys i veïns és endinsar-nos en les pàgines de Tombes i lletres. Homenatge fotogràfic i literari a 41 escriptors nostres, on un seguit d’escriptors ens parlen de les seues impressions davant de quaranta-una tombes de grans noms de la nostra literatura: 

    Andreu Vidal, al cementiri de Llucmajor (Albert Roig)
    Àngel Guimerà, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Quim Lecina) 
    Artur Bladé, al cementiri de Benissanet (D. Sam Abrams)
    Ausiàs March, a la Seu de València (Mireia Lleó)
    Baltasar Porcel, al cementiri d’Andratx (Bartomeu Fiol)  
    Bartomeu Rosselló-Pòrcel, al cementiri de Palma (Neus Canyelles) 
    Blai Bonet, al cementiri de Santanyí (Lolita Bosch)  
    Carles Riba i Clementina Arderiu, al cementiri de Sarrià de Barcelona (Carles Duarte) 
    Caterina Albert, al cementiri marí de l’Escala (Vicenç Pagès Jordà) 
    Enric Valor, al cementiri general de València (Vicent Sanchís)
    Eugeni d’Ors, al cementiri de Vilafranca del Penedès (Francesc-Marc Alvaro)   
    Gabriel Ferrater, al cementiri de Sant Cugat (Isabel Olesti) 
    Jacint Verdaguer, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Narcís Comadira) 
    Jesús Moncada, les cendres varen ser escampades a Mequinensa (Ferran Sáez Mateu)
    Joan Fuster, al cementiri de Sueca (Manuel Baixauli) 
    Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona (Arnau Pons) 
    Joan Perucho, les cendres varen ser escampades a Prades (Víctor-Manuel Amela)   
    Joan Sales, al cementiri de Siurana (Quim Torra)
    Joan Salvat-Papasseit, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jaume Subirana)
    Joan Vinyoli, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Eduard Márquez) 
    Joaquim Ruyra, al cementiri de Blanes (M. Rosa Font) 
    Josep Carner, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Josep Pujol)
    Josep Maria de Sagarra, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Borja Bagunyà) 
    Josep Palau i Fabre, al cementiri de Caldes d’Estrac (Damià Pons)   
    Josep Pla, al cementiri de Llofriu (Miquel Pairoli)
    J.V. Foix, al cementiri de Sarrià de Barcelona (Xavier Lloveras) 
    Llorenç Villalonga, al cementiri de Palma (Melcior Comes)  
    Manuel de Pedrolo, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jordi de Manuel) 
    Marià Manent, al cementiri del Poble Nou de Barcelona (Francesc Prat)  
    Maria Mercè Marçal, al cementiri d’Ivars d’Urgell (Jordi Pàmias) 
    Màrius Torres, al cementiri de Sant Quirze Safaja (Dolors Miquel) 
    Mercè Rodoreda, al cementiri de Romanyà (Maria Mercè Roca)  
    Miquel Martí i Pol, al cementiri de Roda de Ter (Jordi Lara) 
    Narcís Oller, al cementiri del Poble Nou de Barcelona (Tània Juste
    Pompeu Fabra, a Prada de Conflent  (Antoni Puigverd) 
    Ramon Llull, al Convent de Sant Francesc de Palma (Albert Roca)  
    Rosa Leveroni, al cementiri de Cadaqués (Xavier Cortadellas)  
    Salvador Espriu, al cementiri d’Arenys de Mar (Joan Ollé) 
    Sant Vicent Ferrer, a la Catedral de Gwined (Judit Pujadó)  
    Santiago Rusiñol, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jordi Bonet-Coll) 
    Vicent Andrés Estellés, al cementiri de Burjassot (Isabel-Clara Simó)  

    L'obra és una joia publicada per l'editorial Sidillà i inspirada en aquell altre llibre de Cees Nooteboom i Simone Sassen, Tumbas de poetas y pensadores.


        diumenge, 30 d’octubre del 2011

        Exercicis sobre les propietats textuals

        1 EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS TEXTUALS 1. Relaciona els

        dissabte, 29 d’octubre del 2011

        dimecres, 26 d’octubre del 2011

        Els participants en la comunicació

        NIVELL EXTRATEXTUAL
        • Autor real: la persona que escriu el text.
        • Lector real: la persona que llig el text.
        • Autor model: la representació mental que el lector real es fa de l’autor a través de la lectura del text.
        • Lector model: la representació mental sobre el lector que l’autor real té present quan elabora el seu text. Per a comprendre el text, aquest lector “ideal” ha de saber coses que no s’hi expliquen, com els coneixements enciclopèdics (conjunt de referències culturals, en el sentit més ampli del terme), i ha de compartir una certa ideologia amb l'autor. 
        NIVELL INTRATEXTUAL: LES VEUS DEL DISCURS (LA POLIFONIA)
        • Locutor (± narrador): és la veu que conta els fets, el jo discursiu. El locutor en 1a persona del singular és propi dels textos subjectius. El locutor en 3a persona del singular és propi de l’àmbit acadèmic. El locutor en 1a persona del plural pot ser:
          • Plural majestàtic: (= jo +  ø) (plural fals) Reservat per a reis o papes: "Nós, en Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó…"
          • Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de textos expositius de l’àmbit acadèmic. 
          • Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. 
          • Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...)
          • Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...)
        • Enunciador (± personatges), en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. (En sentit estricte, les veus que parlen en primera persona.) Pot aparéixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (=discurs reportat):
          • Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)
          • Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que (La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella). Hi ha una pèrdua informativa que pot ser rellevant. A més, és impossible posar elements del discurs directe com: onomatopeies, interjeccions, vocatius, exclamacions, enunciats inacabats...
          • Discurs indirecte lliure. Un enunciat en 3a persona sense marques gràfiques ni sintàctiques (La va mirar. On aniria sense ella?). El lector nota una discordança enunciativa entre les dues veus, locutor i enunciador (narrador i personatge).
        • Al·locutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un al·locutari.
        També hem de tenir en compte que la ironia s'ha tractat tradicionalment dins de les figures retòriques: “dir el contrari d'allò que es vol dir”. Però també pot incloure's en la polifonia si considerem que és una mena de citació. En l'enunciació irònica, el locutor posa en escena (“imita”) la veu d'un enunciador que diu alguna cosa incongruent o absurda, alhora que se'n distancia.

        Quan el text inclou referències a d’altres textos, parlem d'intertextualitat, la qual ens remet a d’altres enunciadors. Podem trobar-hi:
        • Relacions hipertextuals: "Hi ha vida més enllà de la mort" (hipertext) > “Hi ha vida més enllà del derbi” (hipotext). 
        • Relacions metatextuals. Un text és comentari d’un altre (un treball sobre La plaça del Diamant).  
        • Relacions intertextuals o interdiscursives, quan s’hi inclou un text d’un altre autor (“Sèsam, obre’t”). 
        • Relacions paratextuals: títol, subtítol, prefaci, notes... (l’epígraf “La carn vol carn” del poema Els amants d'Estellés fa referència a un vers d'Ausiàs March).

        diumenge, 23 d’octubre del 2011

        L'adequació textual (II)

        L'ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA

        divendres, 21 d’octubre del 2011

        L'adequació

        "Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre usar la seva varietat dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo mateix puc escollir entre usar les formes locals, pròpies de la plana de Vic (ha set, paia, torratxa), o les estàndards corresponents (ha estat, palla, test). […] Cada situació requereix l’ús d’un registre particular, que ve determinat pel tema de què parlem o escrivim (general o específic), pel propòsit que tinguem (per exemple, informar o convèncer) i per la relació entre els interlocutors (formal o informal) […]."

        Daniel CASSANY
        Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries

        dijous, 20 d’octubre del 2011

        Concert de Benvinguda 2011

        La Setmana de Benvinguda és una porta oberta a la Universitat, amb la qual tots els estudiants i els nous matriculats poden conèixer l’oferta d’activitats culturals proposades per la Universitat. Així mateix, la Benvinguda pretén obrir una finestra a la ciutadania valenciana per a compartir amb la societat el ventall d’activitats i d’espais de la Universitat de València destinats a difondre i produir cultura.



        Data: 20 d'octubre de 2011 de 21:30 a 23:59.
        Lloc de realització: Plaça de Bous de València. C/Xàtiva, 28..
        Descripció:actuació de Manel+Supersubmarina+Crimentales. El preu de l'entrada és 5 euros.Amb la recaptació es dóna suport a Pobresa Zero.
        Organitza:Servei d'Informació i Dinamització de la Universitat de València.

        dimecres, 19 d’octubre del 2011

        El tema


        Característiques del tema

        1. Brevetat . 
        El tema ha de ser el més sintètic possible, de manera que no hi sobren elements. No pot superar les 8 paraules.

        Incorrecte. L'enorme angúnia davant el final i la pèrdua irremeiable de l'amor.
        Correcte: l'angúnia per la pèrdua de l'amor.

        1. Claredat i correcció gramatical.
        Les frases no poden ser inintel·ligibles, no poden tenir un sentit confús. De vegades per exagerar la brevetat i l'abstracció no pot acabar sent poc clar. S'ha d'intentar buscar un equilibri. Ha de ser correcte gramaticalment. Ha de ser congruent i ha de tenir sentit.

        Incorrecte. L'angúnia de la xica que va eixir molt anys amb un tio bo, on se li veu feta pols per tot lo que sofrirà.

        1. Abstracció.
        Ha de ser abstracte. Allò concret i anecdòtic ha de ser eliminat.
         
        L'angúnia d'una dona de mitjana edat perquè el seu novio de tota la vida l'abandona després de molts anys.

        1. Precisió.
        No ha de faltar res que siga essencial per entendre el text. Per tant una paraula abstracta no abasta tot el tema del text.

        Amor i dolor

        1. Objectiu.
        No hem d'incloure cap apreciació personal.

        L'angúnia justificadíssima d'una pobre dona perquè l'abandona un home que jo diria que és un mal home.




        dimarts, 18 d’octubre del 2011

        Pràctica del resum

        Llegeix el text i clica sobre cada paràgraf; fixa't com desapareixen els mots que no són indispensables per entendre'l. Al final, tens el resum del text.
        Practica-ho!!!

        dilluns, 17 d’octubre del 2011

        El resum

        Resum recomanacions 2nbat

        diumenge, 16 d’octubre del 2011

        Mecanismes de coherència


        TEMA O EIX TEMÀTIC
        MOTIUS SECUNDARIS
        TÍTOL: temàtic o remàtic
        ESTRUCTURA EXTERNA: capítols, paràgrafs, estrofes...
        ESTRUCTURA INTERNA:
        Superestructura o estructura textual: tipologia, gènere...
        Macroestructura o estructura de la informació:
        Textos expositius: problema-solució, causa-conseqüència, comparació, descripció, narració...
        Textos argumentatius: tesi, arguments, antítesi, contraarguments. Analítica, sintètica, circular o enquadrada, paral·lela, dialèctica.
        PROGRESSIÓ TEMÀTICA: tema constant, temes derivats, lineal.

        dissabte, 15 d’octubre del 2011

        La coherència textual

        La coherència és la propietat del text que dóna compte del significat global d’un text, de què parla, quina informació ofereix i com s’organitza aquesta.


        Perquè un text siga coherent haurem de tenir present:
        1. La quantitat i qualitat de la informació.
        2. L'organització i estructuració de la informació.
        3. La no-contradiccióentre les idees exposades.
        4. La progressió temàtica de la informació coneguda i la nova.


        Malauradament ens trobem massa sovint amb textos que contravenen aquesta propietat textual i fan que la nostra vida s'assemble a la d'aquell Prometeu encadenat a una columna, sotmés a la repetició del càstig dia rere dia.

        Agafem com a exemple qualsevol dels programes que la televisió ofereix diàriament: tertúlies de sobretaula on els periodistes passen hores i hores sense dir absolutament res de nou, telenovel·les on l'acció no avança tot i la successió de capítols. No hi ha informació nova, no hi ha progressió temàtica... fins i tot, de vegades, no hi ha tema.

        A l'àmbit acadèmic també en trobem d'exemples que vulneren la coherència: alguns alumnes extremen la quantitat d'informació irrellevant als exàmens quan no han estudiat massa, i emplenen fulls i més fulls sense avançar dades. La quantitat i qualitat d'informació es ressent amb l'escassedat d'idees principals, amb la inexistència de progressió temàtica, amb l'excessiva repetició d'idees, amb la contradicció d'algunes d'elles o la defectuosa relació entre les parts.

        Us anime a lluitar contra la incoherència: no seguiu programes de televisió que no us aporten informació interessant i nova i, sobretot, pareu esment d'aquest apartat en afrontar un examen.

        dijous, 13 d’octubre del 2011

        Una llengua que camina

        "Un llengua que camina" és un documental que documental que mostra l'estat de la llengua des de la quotidianitat de 5 persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics,

        dimarts, 11 d’octubre del 2011

        dilluns, 10 d’octubre del 2011

        Lectures de la primera avaluació


        La plaça del Diamant (El club dels novel·listes, Barcelona, 1962) és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
        Escrita en forma de monòleg interior, és la història d'una dona de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps.
        El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
        L'obra, considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra, ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc). També ha estat portada al cinema per F.Betriu, el 1981.


        A Mil cretins (Quaderns Crema, 2007) el seu autor, Quim Monzó, passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull. 
        L’obra reuneix dèneu contes, estructurats en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera. La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu.
        Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec i al francès. L’any 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que duu per títol Mil cretins.

        diumenge, 9 d’octubre del 2011

        València, 9 d'octubre


        València, 9 d'Octubre
        (...)
        Missatges d'esperança en els càntics de la gent
        El futur es patrimoni de qui creu en el present
        Es tan fàcil contagiar-se de l'eufòria dominant
        Bastirem els nostres somnis sense por a flaquejar

        És València 9 d'Octubre
        No podran fer-nos callar
        Cridarem amb tantes ganes
        Que l'asfalt tremolarà...

        Pau Alabajos, Teoria del caos.

        dissabte, 8 d’octubre del 2011

        Actituds lingüístiques

        Mireu-vos el vídeo, que dura aproximadament 5 minuts, i analitzeu l'actitud lingüística dels protagonistes.






        divendres, 7 d’octubre del 2011

        Nocions bàsiques de Sociolingüística

        A classe hem parlat dels estats plurilingües, de la convivència igualitària i del conflicte lingüístic que se'n deriva en la majoria dels casos. Hem comparat el bilingüisme utòpic i la diglòssia real, el llarg camí cap a la normativització i la normalització, o l'altre, més curt i injust, cap a la desaparició de les llengües. De vosaltres i de l'ús que en feu de la nostra llengua depén la seua supervivència. La importància de les llengües no pot basar-se en prejudicis (sona bé, queda millor, m'agrada més), sinò en l'ús quotidià que en fem.

        Repassem les nocions bàsiques de sociolingüística