Lletres de batalles

Us enllace Lletres de batalles, una guia de lectura i audició de textos d'autors catalans sobre l'exili i la Guerra Civil amb exercicis de comprensió i d’anàlisi. Cliqueu sobres la imatge per accedir-hi.

Aparador

Mostra de la selecció que n'ha fet la revista digital del PEN català de comentaris sobre obres, fragments, ressenyes, estudis, bibliografia i enllaços al voltant de Mercè Rodoreda.

Cançó "La plaça del Diamant"

Create a playlist at MixPod.com

Personatges femenins rodoredians

3 el retrat psicologic dels personatges femenins de merce rodoreda pdf

View more ebooks on ebookbrowse.com

Mercè Rodoreda (II)

L'exili de Mercè Rodoreda

Dones a l'exili

El valor de les paraules

Enric Valor va nàixer a Castalla el 22 d'agost de 1911 i va morir a València el 13 de gener de 2000. Enguany, per tant, hem celebrat el centenari del seu naixement i l'any passat vam recordar-lo al desé aniversari de la seua mort.

Aquest és el vídeo que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha elaborat per homenatjar el "Patriarca de les Lletres valencianes" i commemorar l'"Any Valor".

Enric Valor

Enric Valor - per Vicent Brotons

View more presentations from IES Joanot Martorell de València

Narrativa de postguerra fins els anys 70

La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70

View more presentations from Amparo

Gèneres de postguerra

Literatura catalana. Els gèneres de postguerra

View more presentations from Lluís Rius

Context s XX

Literatura catalana de postguerra

View more presentations from Lluís Rius

Ombres en la nit de Torrent

Ferran Torrent presenta dijous 17 de novembre Ombres en la nit, la seua última novel·la, a les 19,30 hores, a la Casa del Llibre de València (Passeig de Russafa, 11).

Una història de violència a la València dels 40.

Llegiu-ne un fragment
Mireu el tràlier promocional del llibre

Ara, Estellés

Acte: Presentació del llibre “Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló” (Onada Edicions) amb concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç.

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València).

Dia: divendres, 18 de novembre.

Hora: 19.00h.

l'Odissea en versió de Mira

El proper dimarts 15 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació de l'Odissea, traduïda per Joan F. Mira, escriptor i membre de la Junta Directiva d’ACPV. L’acte serà a les 19:00 h, a València, a la seu de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ Sant Ferran, 12).

Més informació

Onze

L'onze és el nombre natural que segueix al deu i precedeix al dotze. És un nombre primer que s'escriu 11 en xifres àrabs, XI en les romanes i 十一 en les xineses.
Ocurrències de l'onze:

• És el nombre atòmic del sodi.
• Hi ha onze jugadors al futbol.
• És una de les xifres prohibides al simbolisme del cristianisme.
• Representa a Aquari.
• Una parella que porta 11 anys casada pot celebrar les noces de corall.
• L'11 és el primer capicua i tots els capicues d'un número parell de dígits són divisibles per 11.

De Viquipèdia.

Montserrat Roig

Avui fa exactament vint anys que l'escriptora i periodista Montserrat Roig  (Barcelona, 1946-1991) es moria als quaranta-cinc anys. La xarxa li ret homenatge a través de blocs, twitter i facebook.

Com fer un PowerPoint

Aquest vídeotutorial de Linda Castañeda ens ajudarà a millorar les nostres presentacions en PowerPoint. No el desaprofiteu!

No es pot embedar, però podreu accedir-hi clicant ACÍ.

Relíquies

"El món medieval fou un gran inventor de relíquies: amb les croades, la vinguda de fragments de la creu de Crist, mostres de llet de Maria, dents de sant Cristòfor i coses per l´estil, augmentà. Hi hagué tot un comerç d´objectes d´aquesta mena. El renaixement, i en especial els humanistes, atacaren aquelles veneracions fins a cert punt idòlatres: es deixava d´adorar la veritable essència de Déu i es retien honors de divinitat a pells seques, ossos, queixals, teles, sang seca...

Però un tal fervor afectava fins i tot monarques com Felip I d´Aragó i II de Castella, que aconseguí reunir 7.422 relíquies al seu monestir d´El Escorial, en un afany de superar qualsevol altre col·leccionista de despulles sacres. Un afany que contrastava amb el que poc temps abans havia escrit Alfonso de Valdés, fent burla: «dientes que mudaba nuestro Señor cuando era niño, pasan de quinientos... solamente en Francia... muelas de san Cristóbal no tienen cuento». I hem de suposar que el rei Felip pensava que tot el que ell atresorava era vertader, sense possibilitat que ni una sola de les seues relíquies hagués estat una falsificació més o menys enginyosa.

La passió per les relíquies, des del rei al poble, va créixer encara més després de Trento: s´arrancaven les durícies dels genolls dels qui morien en olor de santedat, se´ls despullava pràcticament de tot, per tal de tenir un fil de la seua santa roba, etc. Coses més o menys normals, durant el barroc, i abans i tot. De fet, no fa massa que vaig llegir una notícia sobre aquestes coses, que em va sobtar. El 1504 una dama d´Isabel I, en agenollar-se al costat de la reina castellana per tal de donar gràcies a la mòmia de sant Isidre, arribà a un extrem major: arrancà amb les dents el dit gros del peu del sant llaurador que estava destinat a convertir-se en especial protector dels monarques hispànics.

I és que el fervor religiós sembla que no coneix els límits! Afortunadament, ara tot això ja no es porta. Però ens hauríem de preguntar què són les subhastes d´objectes dels ídols del pop o del rock, o de personatges cèlebres, des de dictadors a famoses prostitutes. Sense dubte, col·leccionisme de relíquies."

Josep Vicent Escartí
Publicat al Levante-EMV, el dia 3 de novembre de 2010, ara fa un any

Tombes i lletres

Una bona manera de combatre la invasió, no ja tan subtil, de les tradicions foranes que en aquestes dates celebren alguns dels nostres companys i veïns és endinsar-nos en les pàgines de Tombes i lletres. Homenatge fotogràfic i literari a 41 escriptors nostres, on un seguit d’escriptors ens parlen de les seues impressions davant de quaranta-una tombes de grans noms de la nostra literatura: 

Andreu Vidal, al cementiri de Llucmajor (Albert Roig)

Àngel Guimerà, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Quim Lecina) 

Artur Bladé, al cementiri de Benissanet (D. Sam Abrams)

Ausiàs March, a la Seu de València (Mireia Lleó)

Baltasar Porcel, al cementiri d’Andratx (Bartomeu Fiol)  

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, al cementiri de Palma (Neus Canyelles) 

Blai Bonet, al cementiri de Santanyí (Lolita Bosch)  

Carles Riba i Clementina Arderiu, al cementiri de Sarrià de Barcelona (Carles Duarte) 

Caterina Albert, al cementiri marí de l’Escala (Vicenç Pagès Jordà) 

Enric Valor, al cementiri general de València (Vicent Sanchís)

Eugeni d’Ors, al cementiri de Vilafranca del Penedès (Francesc-Marc Alvaro)   

Gabriel Ferrater, al cementiri de Sant Cugat (Isabel Olesti) 

Jacint Verdaguer, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Narcís Comadira) 

Jesús Moncada, les cendres varen ser escampades a Mequinensa (Ferran Sáez Mateu)

Joan Fuster, al cementiri de Sueca (Manuel Baixauli) 

Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona (Arnau Pons) 

Joan Perucho, les cendres varen ser escampades a Prades (Víctor-Manuel Amela)   

Joan Sales, al cementiri de Siurana (Quim Torra)

Joan Salvat-Papasseit, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jaume Subirana)

Joan Vinyoli, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Eduard Márquez) 

Joaquim Ruyra, al cementiri de Blanes (M. Rosa Font) 

Josep Carner, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Josep Pujol)

Josep Maria de Sagarra, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Borja Bagunyà) 

Josep Palau i Fabre, al cementiri de Caldes d’Estrac (Damià Pons)   

Josep Pla, al cementiri de Llofriu (Miquel Pairoli)

J.V. Foix, al cementiri de Sarrià de Barcelona (Xavier Lloveras) 

Llorenç Villalonga, al cementiri de Palma (Melcior Comes)  

Manuel de Pedrolo, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jordi de Manuel) 

Marià Manent, al cementiri del Poble Nou de Barcelona (Francesc Prat)  

Maria Mercè Marçal, al cementiri d’Ivars d’Urgell (Jordi Pàmias) 

Màrius Torres, al cementiri de Sant Quirze Safaja (Dolors Miquel) 

Mercè Rodoreda, al cementiri de Romanyà (Maria Mercè Roca)  

Miquel Martí i Pol, al cementiri de Roda de Ter (Jordi Lara) 

Narcís Oller, al cementiri del Poble Nou de Barcelona (Tània Juste
Pompeu Fabra, a Prada de Conflent  (Antoni Puigverd) 

Ramon Llull, al Convent de Sant Francesc de Palma (Albert Roca)  

Rosa Leveroni, al cementiri de Cadaqués (Xavier Cortadellas)  

Salvador Espriu, al cementiri d’Arenys de Mar (Joan Ollé) 

Sant Vicent Ferrer, a la Catedral de Gwined (Judit Pujadó)  

Santiago Rusiñol, al cementiri de Montjuïc de Barcelona (Jordi Bonet-Coll) 

Vicent Andrés Estellés, al cementiri de Burjassot (Isabel-Clara Simó)  

L'obra és una joia publicada per l'editorial Sidillà i inspirada en aquell altre llibre de Cees Nooteboom i Simone Sassen, Tumbas de poetas y pensadores.

Tots sants