dimarts, 22 de maig del 2012
dilluns, 21 de maig del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
dissabte, 19 de maig del 2012
divendres, 18 de maig del 2012
Mira a propòsit de Fuster
La canonització de Fuster
Joan F. Mira, 1992
Espere que no passe, m’agradaria que no passara, però
està començant a passar: volen convertir Joan Fuster en sant Joan Fuster. El procés,
realment, estava en marxa ja des d’uns anys abans de la seua mort, però s’ha accelerat
de manera visible d’ençà d’aquell dia tristíssim. I trobe que tot plegat té una
explicació, potser una utilitat, però no em deixa tranquil. Ho vaig poder
percebre el dia mateix de l’enterrament, ho he anat veient a la premsa i en
declaracions de diversos personatges, i m’ho van confirmar el dia que em
convidaren a una conversa televisiva sobre l’insigne desaparegut. Però no
m’agrada.
La canonització, en aquest cas, no consisteix només —ni
sobretot— a reconèixer públicament el grau heroic de les virtuts del possible
sant. En això estaria perfectament d’acord: Fuster va practicar en grau
superior algunes virtuts molt importants, la intel·ligència, el patriotisme,
la paciència, el treball, i unes poques més. En aquest cas, però, el procés
canònic no busca principalment això: busca convertir sant Joan Fuster en
exemple innocu. Ressaltar les virtuts, i amagar la trajectòria de tota una
vida; dissimular la ideologia, en primer lloc. Així, potser, serà totalment
aprofitable, sense incomoditats mentals ni morals. Vull dir que volen que ens
mirem sant Joan Fuster com una mena de patró institucional, i poca cosa més.
Sense doctrina, ràbia, crítica, idees, catalanitat (¡això sobretot!), improperis,
independència personal (i col·lectiva, ai!), anti-espanyolisme, res. Un home,
un sant, ja està.
Pensen, una vegada més, que així no provocaran la dreta
eternament burra. Que així, Fuster serà assumit per tots, en santa pau i
harmonia. Pensen, inútilment, coses així. Fracassaran, una altra vegada. I a
més, Fuster era molt més que un sant: era també un dimoni, gràcies a Déu.
dijous, 17 de maig del 2012
dimecres, 16 de maig del 2012
dimarts, 15 de maig del 2012
Més Fuster que mai
"El país com a problema" de Francesc Calafat
"Nosaltres?" d'Albert Garcia i Hernàndez
"Nosaltres, 25 anys" de Joan F. Mira,
“Nosaltres els valencians és un llibre d’una plena vigència” de Francesc Viadel
"Els valencians es miren en un llibre iniciàtic" de Xavier Aliaga
" Cinquanta anys després" d'Enric Sòria.
El diari el Periódico publicava dimarts 1 de maig un article de Toni Mollà sobre la funció instigadora de consciències i voluntats que l'escepticisme racionalista fusterià va exercir en la nostra societat.
Al seu torn, La Vanguardia, diari on Fuster va col·laborar com a articulista, publicava dimecres 2 de maig un article de Salvador Enguix amb comentaris de Joan Francesc Mira.
Més Fuster al Núvol.
dilluns, 14 de maig del 2012
La importància de la coma
Vosaltres, sofridors de contínues correccions als exàmens i treballs, coneixeu
el valor dels signes de puntuació i, sobretot, la importància de la coma. Sense
aquesta pausa ortogràfica, per exemple, invalidaríeu la restricció o l’ampliació
significativa de l'antecedent en les oracions adjectives.
... tots els
interrogants a què convida la lectura d'una obra inesgotable i
radicalment viva, el plaer acumulat en la memòria de lector i la
permanent incitació a reflexionar sobre la condició humana, el país
i el món que se'n deriva, se m'han concentrat avui en la forma humil
i aparentment anecdòtica d'una coma. Sí, la que sospite que es deu
haver colat en les més recents edicions del títol de l'obra i que
no apareix ni en la coberta de la primera ni quan és citada pels
estudiosos més fiables. És, diríem, una coma insidiosa, fora de
lloc, estranya a l'estil (que és l'home, com sabem) precís i auster
de Fuster. Com si abans d'escometre el gentilici per antonomàsia
(per a nosaltres, almenys) haguéssem de prendre alè o carrereta.
Col·locada entre el pronom i l'article, força una vehemència
innecessària, aliena a l'agudesa expositiva del mestre, un
subratllat balder, i transforma la fermesa del sintagma nominal en el
començ d'una frase inacabada, que es queda tremolant en l'aire. (...)
Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.
Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge
Jo, observadora com sóc, fins i tot de petiteses, no m'havia adonat
d’aquesta aparent minúcia: l’afegitó d’una coma entre el pronom i el complement
a Nosaltres els valencians, en algunes reedicions del llibre i en alguns articles recentment apareguts a la premsa.
Doncs bé, després de
llegir l’interessant article que Manel Rodríguez-Castelló dedica a l’aparició d’aquest
apèndix al títol fusterià, he reflexionat sobre les possibles causes que han induït a
incorporar-hi el signe i sobre les seues conseqüències. Què en penseu vosaltres?
Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.
Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge
diumenge, 13 de maig del 2012
Trobades 2012
Després de vint-i-vuit anys continuem trobant-nos als carrers dels nostres pobles per reivindicar, d'una manera lúdica, que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.Enguany l'escola pública valenciana se suma a la commemoració del cinquantè aniversari de la publicació de 'Nosaltres els valencians', i ha programat molts tallers i activitats al voltant del nostre enyorat Fuster. Enric Soler i Godes, Enric Valor, Jaume Bru i Vidal o Vicent Andrés Estellés varen estar homentajats en unes altres ocasions, alguns d'ells fins i tot van participar-hi de forma activa, d'altres, malauradament ja ens havien deixat abans. Enguany però, les catorze trobades comarcals recordaran el pare de tots nosaltres els valencians i reivindicaran la necessitat d'un canvi social, d'un canvi fusterià.
Ens veiem avui diumenge a l'Albereda de València, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. O si us cau més a prop ens podem aplegar a les Coves de Vinromà on té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques de Castelló, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns.
Avui més que mai ens cal recordar que som
valencians, que tenim una llengua i uns drets com a poble. Que estimem
el nostre país i la nostra escola.
La consigna és clara 'Sí al valencià. No a les retallades.'
El record de Fuster hi és palés.
Dossier Trobades 2012
La Gira 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Avui fem tots cinquanta anys
Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la
publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que
tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la
construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble
De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»
‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
A més d'aquest editorial dedicat a Fuster, escrit per Vicent Partal al diari digital VilaWeb, en podeu fer cinc cèntims més si llegiu uns altres articles publicats avui al mateix diari:
divendres, 11 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
dimecres, 9 de maig del 2012
aParaulem bodí, bodina
A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies
ens proposa, hem decidit d'aPadrinar i aParaular l'adjectiu bodí, bodina.Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.
A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.
Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...
dimarts, 8 de maig del 2012
dilluns, 7 de maig del 2012
Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia
Cicle de conferències organitzat per la Secció d'Ensenyament d'Acció Cultural del País Valencià
Joan Borja i Sanz: «Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia»
Presenta l'acte: Isidre Crespo
Centre Octubre C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 96 315 77 99
dimecres 09.05.2012 |19.00h
diumenge, 6 de maig del 2012
aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català
Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.
dissabte, 5 de maig del 2012
Aforismes fusterians
Com ja sabeu, l'assaig és un tipus de text argumentatiu, la finalitat del qual és convèncer i persuadir el lector. Joan Fuster és la figura més important de l’assagisme català del segle XX i el seus aforismes destil·len, gota a gota, la saviesa concentrada de la seua obra. Cerca alguns exemples d'aquestes petites joies de la literatura d'idees i d'opinió al vídeo següent i fes-ne després un comentari.
divendres, 4 de maig del 2012
Fuster melòman
Us faig saber que divendres dia 4, a les 18 hores, al MICROESPAI de la Fira del Llibre de València, presente el llibre sobre Fuster que acabe d'editar: FUSTER MELÒMAN. ELS ESCRITS SOBRE MÚSICA DE JOAN FUSTER.
Fuster mateix ens diu tantes i tantes coses sobre la música, que de sobte la trobem pertot arreu: la clàssica o culta, la popular, la Nova Cançó, les experimentacions artístiques, els cants revolucionaris, les melodies gregorianes, les genialitats de Mozart i del jazz, la de les òperes italianes, les bandes de música i els “misteris” d’Elx, a la ràdio, a la tele, al cotxe, al despatx, al reproductor d’mp3... Fuster també havia meditat bastant sobre aquest “estrany llenguatge sense paraules, aquest idioma sense diccionari”, però de gran ressò cultural i social, present lla on hi ha humans a la terra, com la companyia vocal i instrumental més senzilla, una guitarra o una flauta, que ens permet de suportar la nit i la soledat, la distància i l’enyor. Moltes creacions dels nostres músics —nostres, sí, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar— ens són posades a la consideració, al mateix nivell que les creacions verbals, pictòriques o arquitectòniques d’altres figures artístiques reconegudes de la nostra cultura, músics diversos i sovint desconeguts, des de Lluís Milà a Raimon i Ovidi, passant per l’organista Cabanilles, el mestre Giner, i els compositors coetanis més experimentals i internacionals.
No és un "nou" Fuster, senzillament un Fuster més complet, aquell que sublima la vida per l'art, individualment i col·lectiva. En tot cas, us invite a visitar el llibre, és el més pertinent homenatge a aquell que, amb el seu NOSALTRES ELS VALENCIANS ens despertà la consciència de ser el que som.
FUSTERIANAMENT,
Isidre Crespo
dijous, 3 de maig del 2012
dimecres, 2 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)