La importància de la coma

Vosaltres, sofridors de contínues correccions als exàmens i treballs, coneixeu el valor dels signes de puntuació i, sobretot, la importància de la coma. Sense aquesta pausa ortogràfica, per exemple, invalidaríeu la restricció o l’ampliació significativa de l'antecedent en les oracions adjectives.

Jo, observadora com sóc, fins i tot de petiteses,  no m'havia adonat d’aquesta aparent minúcia: l’afegitó d’una coma entre el pronom i el complement a Nosaltres els valencians, en algunes reedicions del llibre i en alguns articles recentment apareguts a la premsa. Doncs bé, després de llegir l’interessant article que Manel Rodríguez-Castelló dedica a l’aparició d’aquest apèndix al títol fusterià, he reflexionat sobre les possibles causes que han induït a incorporar-hi el signe i sobre les seues conseqüències. Què en penseu vosaltres?

... tots els interrogants a què convida la lectura d'una obra inesgotable i radicalment viva, el plaer acumulat en la memòria de lector i la permanent incitació a reflexionar sobre la condició humana, el país i el món que se'n deriva, se m'han concentrat avui en la forma humil i aparentment anecdòtica d'una coma. Sí, la que sospite que es deu haver colat en les més recents edicions del títol de l'obra i que no apareix ni en la coberta de la primera ni quan és citada pels estudiosos més fiables. És, diríem, una coma insidiosa, fora de lloc, estranya a l'estil (que és l'home, com sabem) precís i auster de Fuster. Com si abans d'escometre el gentilici per antonomàsia (per a nosaltres, almenys) haguéssem de prendre alè o carrereta. Col·locada entre el pronom i l'article, força una vehemència innecessària, aliena a l'agudesa expositiva del mestre, un subratllat balder, i transforma la fermesa del sintagma nominal en el començ d'una frase inacabada, que es queda tremolant en l'aire.  (...)

Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.


Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge