Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 de desembre del 2021
dimarts, 30 de novembre del 2021
divendres, 5 de novembre del 2021
dijous, 12 de novembre del 2020
dijous, 30 de maig del 2013
dilluns, 1 d’abril del 2013
dilluns, 25 de març del 2013
diumenge, 24 de març del 2013
dissabte, 23 de març del 2013
divendres, 22 de març del 2013
dijous, 21 de març del 2013
Josep Maria Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Josep Maria Benet i Jornet ha sigut reconegut avui amb el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció que atorga cada any Òmnium Cultural.
Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és el degà dels dramaturgs catalans, amb una carrera que arrenca a principis dels anys 60, com a exponent de la renovació del teatre català, que per fi abraçava el realisme històric i s'escrivia per ser representat, com ha explicat sovint l'autor, i arriba fins a l'actualitat. El dramaturg té una obra en cartell a l'Almeria Teatre, 'Com dir-ho?', on explora l'art i l'escriptura com a elements sanadors.
A més de ser un dels autors catalans més representats als teatres estrangers, Benet i Jornet es pot considerar el pare del culebró català. Va ser guionista de la primera telenovel·la, 'Poble Nou' (1993-1994), i després van seguir-la 'Nissaga de poder' (1996-1998), 'Laberint d'ombres' (1998-2000), 'El Cor de la Ciutat' (2000-2009) i 'Ventdelplà'.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969 i s'atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Els últims guardonats han sigut Josep Massot, Albert Manent, Jaume Cabré, Joan Solà i Montserrat Abelló.
El lliurament del premi tindrà lloc l'11 de juny al Palau de la Música Catalana, en un acte obert a tots els socis i sòcies d'Òmnium.
Font: ARA LLEGIM
dijous, 31 de gener del 2013
dilluns, 21 de gener del 2013
diumenge, 20 de gener del 2013
Els amants
ELS AMANTS
La carn vol carnAusiàs March
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passsat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça!
Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra, de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Llegiu el post No hi havia a València dos amants com nosaltres a La serp blanca d'Enric Iborra
dissabte, 19 de gener del 2013
divendres, 18 de gener del 2013
L'estampeta
L'ESTAMPETA
En aquell temps sentí d’Amor delitquan mon pensar mirà lo temps present.Ausiàs March
Et casares de dol, com de dol vares rebre,
al poble, la primera Comunió. De dol sempre,
el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.
Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent
que creixia de pressa i sense vitamines,
aquelles cames llargues i quasi sense gràcia,
aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra
que et va fer dona abans de la primera sang.
Aquelles cames que tu no sabies com
posar, que sense tu semblava que creixien.
Trista, trista València, quina amarga postguerra!
Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels
durament immutables a la porta dels cines,
mentre reivindicaven prades de Garcilaso,
marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,
vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,
carregaments de sucre que desapareixien
de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde,
els camions sinistres que duien l'estraperlo.
L'home palpava un cos adolescent, mentre ella
es menjava un pastís sense participar
en allò que al seu cos feroçment succeïa.
També, veure
pel·lícules, o millor somiar:
el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos".
El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules!
En seguien el curs amb tota atenció
mentre les mans anaven palpant els llocs secrets.
Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion
d'una sal exaltada, de vida i llibertat,
de possibilitats lluminoses de viure.
"No s'havia apuntat mai a ningun partit.
Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa.
Una nit, en la guerra, el tragueren de casa
i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç.
Els morts tots plens de mosques vora les
carreteres..."
"No féu res, no féu res, i ell en va salvar
molts".
De dol sempre, de dol per a tota la vida.
dilluns, 7 de gener del 2013
Identitats: Estellés
El programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, l'1 de març del 1987, Vicent Andrés Estellés.
diumenge, 9 de desembre del 2012
Projecció 'La plaça del Diamant'
Projecció presentada per Francesc Betriu (director)
Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba al finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la pel·lícula deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La pel·lícula és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants.
Organitzat per l'Octubre CCC amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona
dissabte, 1 de desembre del 2012
‘De mà en mà’, recital d'Estellés
Divendres 14 de desembre a les 19.00h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània: recital 'De mà en mà' sobre textos de Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'actor Francesc Anyó i del músic Juli Mekànika.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)