dilluns, 27 de febrer del 2012

Poesia i cançó: Estellés

El Centre Ovidi Montllor dintre del seu projecte Poesia i Cançó, obri un cicle dedicat a Vicent Andrés Estellés. I l'obri amb una de les principals figures de la música en català a l'actualitat: Miquel Gil.


Miquel Gil ens oferirà un concert amb temes inclosos al seu darrer disc (Per marcianes, 2011) i poemes de Vicent Andrés Estellés, poeta que ha musicat al llarg de la seua carrera. 

Encetarà el concert un col·loqui amb Begonya Pozo, escriptora i responsable de l’Aula de poesia de la Universitat de València, sobre la relació entre poesia i música. 

Com hem esmentat, aquest col·loqui-concert s'inclou dintre d'un cicle especial dedicat a Estellés i la seua relació amb la música organitzat pel Centre Ovidi Montllor juntament amb la col·laboració del Col·legi Major Lluís Vives, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i Unnim-Obra Social.


Serà divendres 2 de març a les 19:30h al Col·legi Major Lluís Vives (València).

divendres, 17 de febrer del 2012

II Olimpiada d'Humanitats Castelló 2012


La Universitat Jaume I de Castelló convoca la II Olimpíada d'Humanitats on els estudiants demostraran els seus coneixements en matèries com: Llengua castellana i literatura, Llengua i literatura catalana, Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Llengua estrangera, Llatí, Grec i Literatura universal.

Inscripcions des del 16 de gener al 29 de febrer. Més informació ACÍ

dijous, 16 de febrer del 2012

50 anys de Nosaltres els valencians

Celebració dels 50 anys de ‘Nosaltres, els valencians’, avui dijous en La Nau

Joan Fuster.

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha organitzat un seguit d’activitats amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de l’obra ‘Nosaltres, els valencians’, de l’intel·lectual de Sueca Joan Fuster. El primer acte és la taula redona ‘50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012)’, avui dijous 16 de febrer a les 18 hores en l’Aula Magna de La Nau. Avui també s’inaugura, a les 20 hores, en la Sala Estudi General de La Nau, l’exposició ‘Joan Fuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012)’.

En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).

A continuació de la taula redona tindrà lloc, a les 20 hores, a la Sala Estudi General de la Nau, la inauguració de l’exposició Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012, organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster. Aquesta mostra estarà oberta fins el 18 de març.

Dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de La Nau, es realitzarà el concert Música a l’entorn de Joan Fuster. Els intèrprets són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Gràcia, piano. La programació inclou música per a poemes d’Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà, Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.
El dijous 1 de març, a les 12 hores, al Paranimf de la Nau, es lliuraran els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. També hi haurà una conferència de Jaume Cabré: La creació del món.

Com a últim acte previst, el 15 de novembre, a les 9:30 hores, a la Casa de Cultura de Sueca, se celebrarà la IX Jornada Joan Fuster: Sobre Nosaltres, els valencians, organitzada per la Càtedra Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca. Intervindran Agustí Colomines, María José Badenas, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Alcaraz i Ferran Archilés.

Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és l’intel·lectual valencià més rellevant de l’època contemporània. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, va col·laborar en la premsa amb regularitat i alhora va dur endavant una important tasca humanista. La primera edició de Nosaltres, els valencians va ser publicada a Barcelona el maig de 1962 i ha sigut una obra important en la història dels valencians, un punt de referència per a estudis i posicionaments posteriors.

Més informació 
Programa d'activitats paral·leles (pdf)
Programa de mà de l'exposició (pdf)


L'Obra Completa de Joan Fuster conté més de mil textos no aplegats en llibre

dimarts, 14 de febrer del 2012

dissabte, 4 de febrer del 2012

Per molts anys, Ovidi

                       
Alcoi, 4 de febrer de 1942 — Barcelona, 10 de març de 1995

dimecres, 1 de febrer del 2012

La cohesió

Sempre poso l'exemple del collaret de perles per explicar la cohesió textual. De la mateixa manera que l'enfilall de perles necessita un fil interior, les frases de l'escrit mantenen múltiples llaços d'unió, més o menys evidents: puntuació, conjuncions, pronoms, determinants, parentius lèxics i semàntics, relacions lògiques, etc. El conjunt d'aquestes connexions estableix una xarxa de cohesió del text, la textura amagada de l'escrit, que li dóna unitat per poder actuar com a missatge complet i amb sentit.
Un d'aquests mecanismes de cohesió és l'anàfora, la repetició sistemàtica d'un element al llarg del discurs. L'anàfora cus una frase amb l'altra, amb pronoms, sinònims i el·lipsis, de manera que els dóna un sentit congruent. Posem que escrius la història d'un conill i una pastanaga: l'animal i l'hortalissa reapareixen constantment en la prosa, perquè en són els protagonistes. La feina de l'escriptora i de l'escriptor consisteix a camuflar les repeticions constants o a estalviar-les, si és possible, sempre que se'n garanteixi la connexió i la comnprensió. Un estalvi excessiu provoca buits de significació i desconcert, però la reiteració sistemàtica dels mateixos mots recarrega la narració i li treu vivor. Al capdavall, l'anàfora esdevé un dels mals de cap més grossos de l'autor.

D. Cassany, La cuina de l'escriptura. Ed. Empúries. Barcelona, 1993 (pàg. 134)

dissabte, 28 de gener del 2012

Agressió lingüística

Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català

L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
Els fulls de les denúncies i del reconeixement mèdic.  
Els fulls de les denúncies i del reconeixement mèdic de D. T. F. MELCION
 
El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat li fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D.T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va passar a parlar castellà per col·laborar, però ja va ser massa tard.
Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de mierda" i "habla castellano si tienes cojones". Mentre, l'agent més jove s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.
Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre "exquisidament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard, i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D.T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió física". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminació lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona, i és per això que vol publicitar el cas, per denunciar que "encara ara, al segle XXI", es viuen moments com aquest.

Publicat a ara.cat

dijous, 26 de gener del 2012

Normes de citació bibliogràfica


Generalment, quan hem de fer qualsevol treball, cal recórrer a l’ús de determinats llibres de consulta per tal de fornir d’informacions la nostra investigació. Si no volem ésser acusats de plagi en fer passar per treball nostre les informacions consultades per realitzar la feina, cal que explicitem clarament d’on n’hem extret la informació. Per a això, hi ha unes normes que ens poden ajudar a citar adequadament les fonts consultades. Ací van uns petits consells que et seran de molta ajuda:
1. Si el que vols citar és el llibre sencer, perquè l’has consultat moltes vegades, cal que comences així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom (any de l’edició que tens): Títol del llibre, ciutat d’edició, nom de l’editorial, col·lecció, nombre dins la col·lecció.
Cada part de la citació té un tipus de lletra. Així, per exemple, el cognom de l’autor/a i la inicial es solen escriure en versaletes (les trobaràs a la pantalla prement on diu “Format”, despres “Font” i, finalment, seleccionant “Efectes”).  L’any d’edició va entre parèntesis. El títol del llibre va en lletra cursiva. La ciutat d’edició i l’editorial ja s’escriuen en el tipus de lletra general que hages utilitzat a tota la resta del document.
Per tal que te’n faces una idea, ací en tens un exemple. Es tracta de la citació del primer dels llibres que hauràs de llegir enguany:
Martorell, J. (1990): Tirant lo Blanc. A cura de Francesc Machirant . Alzira, Ed. Bromera, Els nostres autors, núm. 10.
Potser en tots els llibres no hi trobaràs tantes dades. No les inclogues, doncs.
Una remarca, en el cas que hi haja més d’un autor/a i no vulgues escriure’n totes les dades, pots posar només el cognom i la inicial del primer dels autors (per ordre alfabètic del cognom de l’autor/a) seguit de l’abreviatura llatina “et al.” , que vol dir “i d’altres”.
Fixa’t com hauries de citar el llibre de valencià d’enguany:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil.

2. Si el que vols és citar-ne una part concreta, cal que escrigues el nom d’aquesta part en la mateixa lletra de la resta del document, entre comentes i davant del títol del llibre, separada per un punt.
Mira com caldria citar, per exemple, el text que apareix a la pàgina 167 del llibre de valencià:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): “2a Proposta. Pervivència i evolució dels usos amorosos medievals en les cançons actuals”. Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil, pàg. 167.

3. Si es tracta de citar un article que apareix dins d’una revista, caldria que el citares així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom (any de publicació de la revista): “Títol de l’article”, Nom de la revista, ciutat d’edició, nom de l’editorial, nombre de la revista, pàgines on apareix.
Fixa’t en l’exemple següent:
Marangues i Prat, I. (1991): “La indumentària civil catalana. Segles XIII-XV”, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, I.E.C., núm. XLI, pp. 230-241.

4. Potser, vulgues que apareguen aquestes citacions al final de la pàgina o al final del llibre. Això és el que s’anomena “nota a peu de pàgina”. Per a fer-ho així, només cal que premes “insertar” , que hi cerques “nota al peu” i que, després, hi selecciones “nota a peu de pàgina” o “nota al final”. És més còmode que utilitzes la funció “autonumeració”. Així, el mateix programa s’encarrega de numerar totes les notes. Si selecciones “nota a peu de pàgina”, la citació t’apareixerà al final de la pàgina en què estàs escrivint. Si esculls “nota al final”, el programa de text anirà col·locant-te totes les citacions a l’última pàgina del treball que estàs escrivint.
5. En català tenim un bon nombre d’abreviatures, coincidents o no amb el castellà. Si vols trobar la forma correcta de les abreviatures valencianes més habituals, pots consultar:
Costa, J. et al (1995): “Llista de les abreviacions més usuals”, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona, Eumo Editorial, pp. 285-292.

En aquest llibre trobaràs, de més a més, notes molt útils referents a l’escriptura i l’edició de textos en valencià.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Nadal

                   A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                               i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                  que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a     la cuina
                                    prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes
                                   i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
                                  Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos          arrencarà a plorar.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

diumenge, 18 de desembre del 2011

Un camell d'Orient



Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

"Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant.
Portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!"

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d'Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
"Pot estar tranquil Majestat",
contesta la bèstia avançant per l'asfalt,
"ja l'avisaré en arribar".

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

Manel

dissabte, 17 de desembre del 2011

Nadala

                       A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 

Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la cova, 
amb correus de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 

I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

Miquel Martí i Pol