Generalment, quan hem de fer qualsevol
treball, cal recórrer a l’ús de determinats llibres de consulta per tal de
fornir d’informacions la nostra investigació. Si no volem ésser acusats de
plagi en fer passar per treball nostre les informacions consultades per
realitzar la feina, cal que explicitem
clarament d’on n’hem extret la informació. Per a això, hi ha unes normes
que ens poden ajudar a citar adequadament les fonts consultades. Ací van uns
petits consells que et seran de molta ajuda:
1. Si
el que vols citar és el llibre sencer, perquè l’has consultat moltes
vegades, cal que comences així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom
(any de l’edició que tens): Títol del llibre, ciutat d’edició, nom de l’editorial, col·lecció, nombre
dins la col·lecció.
Cada part de la citació té un tipus de
lletra. Així, per exemple, el cognom de l’autor/a i la inicial es solen
escriure en versaletes (les trobaràs a la pantalla prement on diu “Format”,
despres “Font” i, finalment, seleccionant “Efectes”). L’any d’edició va entre parèntesis. El títol
del llibre va en lletra cursiva. La ciutat d’edició i l’editorial ja s’escriuen
en el tipus de lletra general que hages utilitzat a tota la resta del document.
Per tal que te’n faces una idea, ací en
tens un exemple. Es tracta de la citació del primer dels llibres que hauràs de
llegir enguany:
Martorell, J. (1990): Tirant lo Blanc. A cura de
Francesc Machirant . Alzira, Ed. Bromera, Els nostres autors, núm. 10.
|
Potser en tots els llibres no hi trobaràs
tantes dades. No les inclogues, doncs.
Una remarca, en el cas que hi haja més d’un
autor/a i no vulgues escriure’n totes les dades, pots posar només el cognom i
la inicial del primer dels autors (per ordre alfabètic del cognom de l’autor/a)
seguit de l’abreviatura llatina “et al.” , que vol dir “i d’altres”.
Fixa’t com hauries de citar el llibre de
valencià d’enguany:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): Miralls
1. Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Alcoi, Ed.
Marfil.
|
2. Si
el que vols és citar-ne una part concreta, cal que escrigues el nom
d’aquesta part en la mateixa lletra de la resta del document, entre comentes i
davant del títol del llibre, separada per un punt.
Mira com caldria citar, per exemple, el
text que apareix a la pàgina 167 del llibre de valencià:
Baldaquí, J.M. et al. (2003): “2a
Proposta. Pervivència i evolució dels usos amorosos medievals en les cançons
actuals”. Miralls 1. Valencià: llengua i literatura. 1r
batxillerat. Alcoi, Ed. Marfil, pàg. 167.
|
3. Si
es tracta de citar un article que apareix dins d’una revista, caldria que
el citares així:
Cognom de l’autor/a, Inicial del nom
(any de publicació de la revista): “Títol de l’article”, Nom de la
revista, ciutat d’edició, nom de l’editorial,
nombre de la revista, pàgines on apareix.
Fixa’t
en l’exemple següent:
Marangues i Prat, I. (1991): “La indumentària civil catalana. Segles XIII-XV”, Memòries
de la Secció Històrico-Arqueològica,
Barcelona, I.E.C., núm. XLI, pp. 230-241.
|
4.
Potser, vulgues que apareguen aquestes citacions al final de la pàgina o al
final del llibre. Això és el que s’anomena “nota a peu de pàgina”. Per a fer-ho
així, només cal que premes “insertar” , que hi cerques “nota al peu” i que,
després, hi selecciones “nota a peu de pàgina” o “nota al final”. És més còmode
que utilitzes la funció “autonumeració”. Així, el mateix programa s’encarrega
de numerar totes les notes. Si selecciones “nota a peu de pàgina”, la citació
t’apareixerà al final de la pàgina en què estàs escrivint. Si esculls “nota al
final”, el programa de text anirà col·locant-te totes les citacions a l’última
pàgina del treball que estàs escrivint.
5. En català tenim un bon nombre
d’abreviatures, coincidents o no amb el castellà. Si vols trobar la forma
correcta de les abreviatures valencianes més habituals, pots consultar:
Costa, J. et al (1995): “Llista de les abreviacions més usuals”, Manual
d’estil. La redacció i l’edició de textos. Barcelona, Eumo Editorial, pp. 285-292.
|
En aquest llibre trobaràs, de més a més,
notes molt útils referents a l’escriptura i l’edició de textos en valencià.
