Arxiu ortogràfic

 

Fitxa de millora

Repàs d'ortografia I

Les perífrasis verbals

 

Projecció 'La plaça del Diamant'

Dimecres 12 de desembre a les 19.00h. Projecció del film de Francesc Betriu dins del cicle "Barcelona escenari". Entrada lliure.

Projecció presentada per Francesc Betriu (director)

Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba al finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la pel·lícula deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La pel·lícula és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants.

Organitzat per l'Octubre CCC amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona


 

‘De mà en mà’, recital d'Estellés

Divendres 14 de desembre a les 19.00h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània: recital 'De mà en mà' sobre textos de Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'actor Francesc Anyó i del músic Juli Mekànika. 

Estellés a l'AVL

Imatges de l'exposició de Vicent Andrés Estellés 

Vídeos de l'exposició de Vicent Andrés Estellés

 

La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta (pdf)
Visites guiades (pdf)

Estellés es reivindica

L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta

El Punt Avui, 28/11/12 - València -
Tere Rodríguez

Un retrat del poeta Vicent Andrés Estellés que s'exhibeix al Centre del Carme de València on es pot visitar l'exposició de l'AVL fins al 17 de febrer. Foto: ACN.

La mostra destaca la seua contribució a la normalització lingüística i a la identitat de país

Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés, amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.
L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.
La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.

‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori

Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià, ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”. La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.

Font: El Punt Avui, 28/11/12 - València

Ara i sempre Estellés

ARA Llegim

València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta

'Cronista de records i esperances' repassa la trajectòria personal, literària i el compromís de qui ha estat considerat el millor poeta valencià des d'Ausiàs March

ARA / ACN

València | Actualitzada el 27/11/2012 17:26

 

 

El Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances', organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos artistes. L'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment, imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot.

A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua.

Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor.

Buscar la foto fixa d'Estellés

Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics.

Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès".

Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".

Font: Ara.cat

Comença l'Any Estellés

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) estrenarà avui al vespre el programa d'activitats de l'Any Estellés, amb una exposició dedicada, 'Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances'. Comissariada per Josep Palomero, restarà oberta al Centre del Carme de València fins el 17 de febrer de 2013.

Per Josep Palomero l'exposició 'ens acosta a la trajectòria personal, familiar i professional de Vicent Andrés Estellés, però sobretot a la prolífica producció literària de l'autor de "Llibre de meravelles" i de "Mural del País Valencià", perquè som davant l’obra magna d’un poeta polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del segle XX.'

L’exposició és el primer acte d’un programa per a commemorar el vintè aniversari de la mort del poeta. 'L’escriptor mereix, sens dubte, una celebració acadèmica i cívica a l’altura de l’interès de la seua obra, que constituïx una peça fonamental de la memòria cultural dels valencians', segons el president de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya.

La inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic a la seu de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). Hi intervindran el president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Comissió de l’Any Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya; i el vice-president de la institució i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència inaugural.

Font:VilaWeb

Exposició interactiva sobre Estellés a València

Arxiu Monzó

Quim Monzó (I)

Món monzonià

Quim Monzó (II)

Uf, va dir Monzó

Sobre Monzó

 

Arxiu Rodoreda

 

Dones a l'exili

L'exili de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (I)

Mercè Rodoreda (II)

Personatges femenins rodoredians

Aparador

 

 

Arxiu Valor

Enric Valor - per Vicent Brotons Les rondalles d’Enric Valor- per Àngel Cano Mateu

La vigència de Les Rondalles d’Enric Valor - per Gemma Lluch

El valor de les paraules

Arxiu context literari de postguerra

Context s XX

La literatura de postguerra

Gèneres de postguerra

Lletres de batalles

Narrativa de postguerra fins els anys 70

La Literatura de Postguerra. Preguntes

Lectures de la primera avaluació

 

La plaça del Diamant (El club dels novel·listes, Barcelona, 1962) és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
Escrita en forma de monòleg interior, és la història d'una dona de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps.
El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
L'obra, considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra, ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc). També ha estat portada al cinema per F.Betriu, el 1981.

 

A Mil cretins (Quaderns Crema, 2007) el seu autor, Quim Monzó, passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull. 
L’obra reuneix dèneu contes, estructurats en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera. La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu.
Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec i al francès. L’any 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que duu per títol Mil cretins.

Arxiu tema 3:Les propietats textuals.L'adequació

L'adequació

L'adequació textual (I)

L'adequació textual (II)

Tipologies textuals

Adequació al canal

Els participants en la comunicació

La dixi

La modalització

L'ADEQUACIÓ

Arxiu tema 2:Les propietats textuals.La coherència

Les propietats textuals

La coherència textual

Mecanismes de coherència

El resum

Pràctica del resum

El tema

 

Cohèrencia textual from Anna Gascón

Arxiu tema1 Les coordenades lingüístiques

El nostre territori

La nostra llengua

Les varietats lingüístiques

Els nostres dialectes

Venim del nord, venim del sud...

Atles interactiu de l'entonació del català

Nocions bàsiques de Sociolingüística

Actituds lingüístiques

Contes breus de Calders

"Invasió súbtil":
Text
Àudio

Quaranta-quatre contes (molt) breus
Text

Cròniques de la veritat oculta

Ahir, en celebrar el naixement de Pere Calders, parlàvem de les adaptacions musicals dels seus textos. Avui parlem d'alguna de les versions audiovisuals que se n'han fet. Demà, a classe llegirem algun dels seus contes i continuarem parlant-ne.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA : Nit de Pau i Bones Festes











Cròniques de la veritat oculta (TV Series 1996 - 1997) Televisió de Catalunya (TVC - CCRTV)

ACABA EL RESUM DEL CONTE

Un pessebrista rep la visita d'un funcionari de l'ajuntament que ve a comprovar que el pessebre s'ajusti a les normes del consistori. Quan ja es disposa a marxar sent una mena de xiulet provinent de darrere una porta...

Cançons de la veritat oculta

Avui faria cent anys Pere Calders, un dels més grans escriptors del segle XX. Els seus contes, entre la relitat i la ficció, han inspirat moltes generacions d'artistes i escriptors. Aquest 2012 en celebrar el centenari del seu naixement s'han programat tot d'activitats.Entre d'altres, onze autors de la nova escena independent catalana s´han inspirat en les històries de Calders i n´han fet cançons.

Envaïdes i envaïts súbtilment per la veu de Judit Neddermann, reproduïm algunes cançons de l'espectacle "Cançons de la veritat oculta", dedicat als 100 anys de l'escriptor Pere Calders. Enregistrat durant l'estrena de l'espectacle, el 4 de maig de 2012 a l'Auditori (Barcelona)

"Invasió subtil" està inspirada pel conte homònim del llibre "Invasió subtil i altres contes".
Lletra i música de Guillem Caballero (els Surfing Sirles). Veu J. Neddermann.



Videoclip de la cançó "Coses de la providència", extret del disc "Cançons de la veritat oculta" (BR047, 2012), de Judit Neddermann. Imatges originals de Pere Calders realitzades per Raúl Cuevas. Lletra i música de Jordi Lanuza (Inspira)


"Demà a les 3" està inspirada en el conte "Demà, a les 3 de la matinada", del mateix llibre.
Lletra i música de Pau Guillamet (Guillamino).Veu de J.Neddermann


"La finestra" està inspirada en el conte homònim, del llibre "Demà, a les tres de la matinada"
Lletra i música de Mireia Madroñero (Miss Carrussel). Amb la veu de J.Neddermann.


"Mentre dorms" està inspirada pel conte "Ruleta russa", del llibre "Contes diversos".
Lletra i música: Ramon Faura (Le Petit Ramon). Veu de Judit Neddermann.

Tria alguns dels contes a què fan referència les cançons i fes-ne el resum de l'argument.

Sobre el comentari de text

Llegiu el magnífic article "Contra el comentari de text de segon de batxillerat" que el  professor Enric Iborra ha publicat avui mateix al seu bloc "la serp blanca". Una opinió impecable i compartida. Un bloc fantàstic, de consulta obligada, sobretot pel que fa a la literatura catalana i la literatura universal. Us el transcric.

Contra el comentari de text de segon de batxillerat

Aquest curs, a causa de l’augment d’hores lectives, m’he vist pràcticament obligat a agafar un segon de batxillerat. Fins ara havia procurat evitar-ho, perquè hi ha unes quantes coses en aquest curs que no em fan gens de gràcia, com ara una part important dels continguts i objectius de la programació, que considere erronis i/o inútils. O l’absurd, compartit per una part del professorat, de considerar-lo com una preparació de l’examen de selectivitat. Ja vaig comentar aquest aspecte, fa temps, en l’entrada La farsa de la selectivitat. 

Però el pitjor d’aquest curs és que està dedicat, sobretot, a practicar un model de comentari de text, basat en les teories de la lingüística del text, que obliga a prestar atenció a aspectes secundaris, sense interès o simplement obvis. O tot plegat alhora. Vegem-ne alguns exemples. Un dels punts d’aquest model de comentari fa referència a la tipologia textual a què pertany el text objecte d’anàlisi. Així, els textos es classifiquen en expositius, argumentatius, narratius, descriptius, instructius, etc. L’inconvenient és que aquestes tipologies textuals no apareixen mai en estat pur. I és per això que es parla de la tipologia textual predominant en un text, cosa que obliga a fer generalitzacions òbvies sobre el text comentat o a manipular-lo per encaixar-lo en una tipologia o altra, predominant o no. 

Un altre punt habitual del comentari és l’anàlisi de la dixi, paraula que en l’argot de la lingüística textual fa referència als elements de l’enunciació: les persones del discurs i el temps i el lloc de l’enunciació. Es demana a l’alumne que s’entretinga identificant aquells elements gramaticals que assenyalen la proximitat o la distància respecte de l’emissor del text com els demostratius aquest o aquell o els pronoms neutres açò, això o allò. De nou, una activitat escolar, en el mal sentit de la paraula. Per no dir res de quan es pregunta en quin canal està escrit el text. L’alumne ha de respondre que el text està escrit en el canal escrit! De tant en tant, algú s’equivoca i diu que està escrit en l’oral, cosa que s’agraeix, perquè com a mínim introdueix una mica d’imaginació en el procediment. Algunes vegades, s’introdueix el refinament de precisar que el canal, oral o escrit, pot ser també unidireccional o multidireccional, o unilateral o multilateral. Disculpeu-me que no em pare ara a analitzar aquests conceptes tan abstrusos. 

Un punt del comentari que produeix resultats especialment deplorables és la identificació de la varietat dialectal geogràfica en què està escrit el text. Quan s’hi detecta algun subjuntiu en i o un possessiu com meva, teva o seva de seguida molts es llancen com uns miures a afirmar que està escrit en català oriental, oblidant que a Lleida, territori que pertany al bloc del català occidental, utilitzen també el subjuntiu en i i els possessius meva, teva i seva. 

S’ha de tenir en compte que la diferenciació entre català oriental i català occidental es basa en diferències fonètiques, que l’escriptura no reprodueix, de manera que no té sentit plantejar-se si un text escrit pertany al català occidental o al català oriental. Aleshores, què s’ha de fer? Parlar de textos valencians o catalans? En aquest cas, el remei em sembla pitjor que la malaltia. Per no dir res dels casos en què, com que no es detecta cap tret dialectal, s’inventa i avant. Recorde haver llegit no fa molt en un llibre, on es recollien diversos textos comentats per al selectiu, que una novel·la d’Enric Valor estava escrita en valencià, perquè utilitzava les formes perifràstiques del pretèrit, quan aquestes formes són les generals en tot el domini lingüístic de la llengua catalana. Errors i pífies a banda, convé recordar que en les cultures consolidades, com l’anglesa o la francesa, no es dedica atenció a les diferències dialectals geogràfiques. Es considera que no valen la pena i que la dialectologia ve a ser una mena d’entreteniment, per a qui ho trobe divertit, semblant a la filatèlia o a la numismàtica. 

La buidor d’aquest model de comentari encara es posa més de manifest quan s’aplica a textos literaris. En aquest cas, a més d’insistir en la idea peregrina que aquests textos es caracteritzen sobretot per l’ús del llenguatge figurat, s’introdueixen conceptes perfectament inútils com el d’autor model i lector model, que, a més, solen provocar resultats hilarants. Vegeu, si no, les banalitats que escriu Maria Josep Cuenca, en el seu llibre Gramàtica del text, sobre l’autor i el lector models de Les veus de Pamano de Jaume Cabré: «llegint aquest fragment, i millor encara la novel·la, podem fer-nos una idea d’un autor de mitjana edat (entre cinquanta i seixanta anys) que ha conegut la Guerra Civil espanyola i la postguerra, probablement a través de familiars directes, i que es posa del costat dels republicans; igualment, podem fer la hipòtesi que el lector model serà una persona d’unes característiques semblants, que puga valorar la tragèdia de què es parla per haver-la viscuda o per haver-ne viscut les conseqüències.» Ja posats, hi hauria pogut afegir que l’autor model de les novel·les de Jaume Cabré, per a la majoria dels seus lectors, té com a característica fonamental el fet de ser un senyor amb ulleres i bigot, la qual cosa resulta fonamental per a entendre no sols el text, sinó el mateix procés de la creació literària. 

No continue repassant més punts per no cansar-vos. Només voldria remarcar per acabar que l’inconvenient principal d’aquest model de comentari de text que es practica en segon de batxillerat és que converteix el comentari en un exercici mecànic, que aplica a qualsevol text la mateixa plantilla, fins a la nàusea, de manera que el text no és més que una excusa o un pretext. La conseqüència immediata és que, literalment, s’evita la lectura del text. El que diu el text, en definitiva, no és pertinent. I no val a dir que tot això té com a finalitat ajudar a entendre els textos, perquè només es fixa l’atenció en el que és obvi o el que, sense ser-ho, no és pertinent. 

De tota manera, s’ha de reconèixer que la pràctica d’aquest tipus de comentari produeix un efecte agradablement anestèsic sobre l’activitat neuronal. És un avantatge que no es pot menysprear.

 
Publicat per Enric Iborra a 17:47

Concert solidari

El proper dissabte 22 de setembre s’ha organitzat un concert solidari amb els represaliats i represaliades de la #PrimaveraValenciana (lluita estudiantil que va començar a l'IESLluisVives).

Actuaran Obrint Pas, Los Chikos Del Maiz, Arrap, Aspencat i Biano (Dj d’Orxata Sound Sistem) que punxarà entre grup i grup.
Amb tots els beneficis es farà una caixa de resistència per a pagar la defensa jurídica de tots i totes les denunciades. El preu és de 6€ anticipada i 10€ en guixeta.
Trobareu les entrades, a partir de dimecres 12 a:
-Ca Bassot (C/Pablo Iglesias,49-Burjassot)
-Centre Social TERRA (C/Baró de sant Petrillo,9-Benimaclet)
-El Racó de la Corbella (C/Maldonado,39-Barri de Velluters-València)


MOLT IMPORTANT, EL CONCERT COMENÇARÀ A LES 20h I ACABARÀ A LA 01:00h EN PUNT …

Posa fil a l'agulla

El curs escolar 2012-2013 comença amb l’aplicació de les més greus retallades en l’educació pública, de qualitat i en valencià per part de l’administració. Unes mesures que pretenen enfonsar el nostre sistema educatiu en detriment d’un dret fonamental per a l’alumnat, i amb unes condicions laborals nefastes per al professorat.

L’augment de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, la pèrdua de llocs docents als centres, l’endarreriment en el pagament de beques, menjadors i funcionament dels centres, la manca d’inversió en infraestructures i materials escolars, i l’aplicació d’un Decret de plurilingüisme que margina l’ensenyament en valencià, fan que cridem alt i clar que nosaltres posem fil a l’agulla i diguem prou a les retallades.

Davant d’aquesta preocupant situació, instem a la Conselleria d’Educació a retirar de manera immediata les diferents normatives que fan trontollar el sistema educatiu que el nostre alumnat i la nostra societat es mereixen. L’atenció a la diversitat, la igualtat d’oportunitats, el dret a tindre una competència lingüística igual en valencià i en castellà són postulats als quals no anem a renunciar. Per això comencem aquest curs posant fil a l’agulla i manifestant que hui comença la primera de moltes accions per cosir un sistema educatiu públic valencià que ha de garantir un dels drets fonamentals de la ciutadania, el dret a l’educació.

Selectivitat juny i setembre 2012

Ací teniu l'enllaç de l'examen de juny  i la solució proposada per  la coordinació. 

Ací us deixem també la prova de setembre i la proposta de solució .

Molta sort a tots i totes!!!

Onze de setembre 2012

Resultats de preinscripcions i notes de tall 2012

Consulta de resultats i informació de matrícula

Notes de tall

Imprés de reclamació (les dates de presentació són 19, 20 i 23 de juliol)

Enhorabona a totes i tots !!!!!

Twitter en català

             Twitter comença a parlar català per a tothom avui.

Vídeo-currículum

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l'escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d'educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d'ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent. Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l'aula.

El resultat és un nou format de currículum on exemplifica de forma gràfica i clara la seva manera d'educar. En només quatre dies, el vídeo ha rebut més de 500 visites. Núria Fusté afirma que ja li han trucat "diverses escoles que estan interessades en el que faig".

Font: Ara.cat

Manifest per una presència digna de la literatura a l’ensenyament

 

Disset grups de recerca d’universitats d’arreu dels Països Catalans han signat un manifest per defensar una presència digna de la literatura a l’ensenyament. El text va ser consensuat en el marc de la I Jornada Litcat d’Intergrups de Recerca, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans,el mes de maig de 2012. La Xarxa Vives d’Universitats, dues seccions de l’IEC, la Institució de les Lletres Catalanes, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalalunya, Espais Escrits, la Xarxa del Patrimoni Literari Català i la Coordinadora  d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana, entre d’altres, han donat suport al manifest.

A continuació, reproduïm el text:

PER UNA PRESÈNCIA DIGNA DE LA LITERATURA A L’ENSENYAMENT
Font: Núvol, VilaWeb

Preinscripció universitària

 

PREINSCRIPCIÓ UNIVERSITÀRIA. JUNY 2012

· Publicació de les qualificacions de les PAU als centres: 22 de juny

· Termini de la preinscripció: fins al 3 de juliol 2012.

· Les sol·licituds es faran via telemàtica a l’adreça

http://www.preinscripcion.gva.es

· Obtenció del CIP (Codi d’Indentificació Personal) amb el DNI/NIE.

· La sol·licitud ha d’IMPRIMIR-SE EN PAPER i presentar-se al centre.

Descarregar instruccions detallades.
Descarregar normativa

·

Sant Joan per la Pública

Divendres 23 de juny, de les 20,00 fins a les 24'00 h., al col·legi Cervantes de la ciutat de València (Guillem de Castro, 175) se celebrarà una festa amb l'actuació de Tomàs de los Santos, Feliu Ventura, Miquel Gil, Joan Americ i Malnom.

La festa està organitzada per les AMPA de l'IES Lluís Vives, l'AMPA de l'IES El Carmen i l'AMPA del CEIP Cervantes de la ciutat de València, amb la col·laboració de FAPA València.

La finalitat del concert és mantindre la flama del Vives i recaptar diners per ajudar els alumnes afectats per les mobilitzacions de l'IES Lluís Vives de València; per això, hi haurà també una fila zero: (AMPA Lluís Vives) 2038 6527 24 6000000416.

El preu de l'entrada és de 5 euros i es podran adquirir de forma anticipada en entradas.com

Hi haurà servei de bar amb beguda i sopars a preus populars.

Reserva ja la teua entrada, la festa és per una bona causa: la defensa de la qualitat de l'escola pública.

#SOSeducació

Per què faig vaga

Us convide a llegir el document i a saber per què faré vaga.

Jo vaig estudiar a la pública

Mira, assagista

Mira a propòsit de Fuster

La canonització de Fuster

Joan F. Mira, 1992

Espere que no passe, m’agradaria que no passara, però està començant a passar: volen convertir Joan Fuster en sant Joan Fuster. El procés, realment, estava en marxa ja des d’uns anys abans de la seua mort, però s’ha ac­celerat de manera visible d’ençà d’aquell dia tristíssim. I trobe que tot plegat té una explicació, potser una utili­tat, però no em deixa tranquil. Ho vaig poder percebre el dia mateix de l’enterrament, ho he anat veient a la prem­sa i en declaracions de diversos personatges, i m’ho van confirmar el dia que em convidaren a una conversa tele­visiva sobre l’insigne desaparegut. Però no m’agrada.

La canonització, en aquest cas, no consisteix només —ni sobretot— a reconèixer públicament el grau heroic de les virtuts del possible sant. En això estaria perfecta­ment d’acord: Fuster va practicar en grau superior algu­nes virtuts molt importants, la intel·ligència, el patriotis­me, la paciència, el treball, i unes poques més. En aquest cas, però, el procés canònic no busca principalment això: busca convertir sant Joan Fuster en exemple innocu. Res­saltar les virtuts, i amagar la trajectòria de tota una vida; dissimular la ideologia, en primer lloc. Així, potser, serà totalment aprofitable, sense incomoditats mentals ni mo­rals. Vull dir que volen que ens mirem sant Joan Fuster com una mena de patró institucional, i poca cosa més. Sense doctrina, ràbia, crítica, idees, catalanitat (¡això so­bretot!), improperis, independència personal (i col·lecti­va, ai!), anti-espanyolisme, res. Un home, un sant, ja està.

Pensen, una vegada més, que així no provocaran la dreta eternament burra. Que així, Fuster serà assumit per tots, en santa pau i harmonia. Pensen, inútilment, coses així. Fracassaran, una altra vegada. I a més, Fuster era molt més que un sant: era també un dimoni, gràcies a Déu.

Reproduït a Joan F. Mira, Sense música ni pàtria i altres cròniques des del país inexistent (Alzira: Germania, 1995), pàg. 145-146

Més Fuster que mai

El suplement Quadern del diari El País publicava dijous 26 d'abril un dossier dedicat a Fuster amb els següents articles:

"El país com a problema" de Francesc Calafat
"Nosaltres?" d'Albert Garcia i Hernàndez
"Nosaltres, 25 anys" de Joan F. Mira,
“Nosaltres els valencians és un llibre d’una plena vigència” de Francesc Viadel
"Els valencians es miren en un llibre iniciàtic" de Xavier Aliaga
" Cinquanta anys després" d'Enric Sòria.



El diari el Periódico publicava dimarts 1 de maig un article de Toni Mollà sobre la funció instigadora de consciències i voluntats que l'escepticisme racionalista fusterià va exercir en la nostra societat.








Al seu torn, La Vanguardia, diari on Fuster va col·laborar com a articulista, publicava dimecres 2 de maig un article de Salvador Enguix amb comentaris de Joan Francesc Mira.








Més Fuster al Núvol.

La importància de la coma

Vosaltres, sofridors de contínues correccions als exàmens i treballs, coneixeu el valor dels signes de puntuació i, sobretot, la importància de la coma. Sense aquesta pausa ortogràfica, per exemple, invalidaríeu la restricció o l’ampliació significativa de l'antecedent en les oracions adjectives.

Jo, observadora com sóc, fins i tot de petiteses,  no m'havia adonat d’aquesta aparent minúcia: l’afegitó d’una coma entre el pronom i el complement a Nosaltres els valencians, en algunes reedicions del llibre i en alguns articles recentment apareguts a la premsa. Doncs bé, després de llegir l’interessant article que Manel Rodríguez-Castelló dedica a l’aparició d’aquest apèndix al títol fusterià, he reflexionat sobre les possibles causes que han induït a incorporar-hi el signe i sobre les seues conseqüències. Què en penseu vosaltres?

... tots els interrogants a què convida la lectura d'una obra inesgotable i radicalment viva, el plaer acumulat en la memòria de lector i la permanent incitació a reflexionar sobre la condició humana, el país i el món que se'n deriva, se m'han concentrat avui en la forma humil i aparentment anecdòtica d'una coma. Sí, la que sospite que es deu haver colat en les més recents edicions del títol de l'obra i que no apareix ni en la coberta de la primera ni quan és citada pels estudiosos més fiables. És, diríem, una coma insidiosa, fora de lloc, estranya a l'estil (que és l'home, com sabem) precís i auster de Fuster. Com si abans d'escometre el gentilici per antonomàsia (per a nosaltres, almenys) haguéssem de prendre alè o carrereta. Col·locada entre el pronom i l'article, força una vehemència innecessària, aliena a l'agudesa expositiva del mestre, un subratllat balder, i transforma la fermesa del sintagma nominal en el començ d'una frase inacabada, que es queda tremolant en l'aire.  (...)

Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.


Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge

Trobades 2012

Després de vint-i-vuit anys continuem trobant-nos als carrers dels nostres pobles per reivindicar, d'una manera lúdica, que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.

Enguany l'escola pública valenciana se suma a la commemoració del cinquantè aniversari de la publicació de 'Nosaltres els valencians', i ha programat molts tallers i activitats al voltant del nostre enyorat Fuster.  Enric Soler i Godes, Enric Valor, Jaume Bru i Vidal o Vicent Andrés Estellés varen estar homentajats en unes altres ocasions, alguns d'ells fins i tot van participar-hi de forma activa, d'altres, malauradament ja ens havien deixat abans. Enguany però, les catorze trobades comarcals recordaran el pare de tots nosaltres els valencians i reivindicaran la necessitat d'un canvi social, d'un canvi fusterià.

Ens veiem avui diumenge a  l'Albereda de València, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. O si us cau més a prop ens podem aplegar a les Coves de Vinromà on té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques de Castelló, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns.

Avui més que mai ens cal recordar que som valencians, que tenim una llengua i uns drets com a poble. Que estimem el nostre país i la nostra escola.

La consigna és clara 'Sí al valencià. No a les retallades.'

El record de Fuster hi és palés.

Dossier Trobades 2012 

La Gira 2012

Avui fem tots cinquanta anys

Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.

‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.

Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.

No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.

Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.

Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.

Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.

El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.

director@vilaweb.cat

A més d'aquest editorial dedicat a Fuster, escrit per Vicent Partal al diari digital VilaWeb, en podeu fer cinc cèntims més si llegiu uns altres articles publicats avui al mateix diari:

'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble

De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

El viatge fusterià de Garí

Fonètica sintàctica

Document fonètica sintàctica

Fenòmens fonètics
Més sobre vocalisme
Més sobre consonantisme

aParaulem bodí, bodina

Les diferents varietats lingüístiques, sobretot les diatòpiques, ens ofereixen perletes que van confegint el gran tresor de la riquesa lèxica. Així, paraules vetlades per l'estàndard conviuen al costat d'altres que, de manera local, perviuen en el temps i que, pel seu ús, són exemples de "la paraula viva".

A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies ens proposa, hem decidit d'aPadrinar i aParaular l'adjectiu bodí, bodina.

Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.

A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.

Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...

 

                                                 

Oracions subordinades

Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia

Homenatge a Joan Fuster 
Cicle de conferències organitzat per la Secció d'Ensenyament d'Acció Cultural del País Valencià

Joan Borja i Sanz: «Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia»


Presenta l'acte: Isidre Crespo
Centre Octubre  C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel.  96 315 77 99

dimecres 09.05.2012 |19.00h

aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català

aPARAULA’m és una iniciativa que neix per celebrar l’Any de la paraula viva  i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Participar en aquest homenatge conjunt a les paraules de la nostra llengua és ben senzill. Hi ha temps fins al 9 de maig per pensar en una paraula -escollint la que més ens agrade- i apadrinar-la. Només cal omplir un formulari abans del dia 9 d’aquest mes, on hi conste el mot i el perquè de la nostra tria. El dia 9 els participants d’aPARAULA’m hauran de compartir el seu mot a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, els seus blogs, per tal de difondre la paraula que ells han escollit.

Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.

Aforismes fusterians

Com ja sabeu, l'assaig és un tipus de text argumentatiu, la finalitat del qual és convèncer i persuadir el lector. Joan Fuster és la figura més important de l’assagisme català del segle XX i el seus aforismes destil·len, gota a gota, la saviesa concentrada de la seua obra. Cerca alguns exemples d'aquestes petites joies de la literatura d'idees i d'opinió al vídeo següent i fes-ne després un comentari.

                         

Fuster melòman

Us faig saber que divendres dia 4, a les 18 hores, al MICROESPAI de la Fira del Llibre de València, presente el llibre sobre Fuster que acabe d'editar: FUSTER MELÒMAN. ELS ESCRITS SOBRE MÚSICA DE JOAN FUSTER.

Fuster mateix ens diu tantes i tantes coses sobre la música, que de sobte la trobem pertot arreu: la clàssica o culta, la popular, la Nova Cançó, les experimentacions artístiques, els cants revolucionaris, les melodies gregorianes, les genialitats de Mozart i del jazz, la de les òperes italianes, les bandes de música i els “misteris” d’Elx, a la ràdio, a la tele, al cotxe, al despatx, al reproductor d’mp3... Fuster també havia meditat bastant sobre aquest “estrany llenguatge sense paraules, aquest idioma sense diccionari”, però de gran ressò cultural i social, present lla on hi ha humans a la terra, com la companyia vocal i instrumental més senzilla, una guitarra o una flauta, que ens permet de suportar la nit i la soledat, la distància i l’enyor. Moltes creacions dels nostres músics —nostres, sí, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar— ens són posades a la consideració, al mateix nivell que les creacions verbals, pictòriques o arquitectòniques d’altres figures artístiques reconegudes de la nostra cultura, músics diversos i sovint desconeguts, des de Lluís Milà a Raimon i Ovidi, passant per l’organista Cabanilles, el mestre Giner, i els compositors coetanis més experimentals i internacionals.

No és un "nou" Fuster, senzillament un Fuster més complet, aquell que sublima la vida per l'art, individualment i col·lectiva. En tot cas, us invite a visitar el llibre, és el més pertinent homenatge a aquell que, amb el seu NOSALTRES ELS VALENCIANS ens despertà la consciència de ser el que som.

FUSTERIANAMENT,
Isidre Crespo