dijous, 29 de novembre del 2012

Estellés es reivindica

L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta


Un retrat del poeta Vicent Andrés Estellés que s'exhibeix al Centre del Carme de València on es pot visitar l'exposició de l'AVL fins al 17 de febrer. Foto: ACN.

La mostra destaca la seua contribució a la normalització lingüística i a la identitat de país
Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés, amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.
L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.
La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.

‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori


Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià, ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”. La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.

Font: El Punt Avui, 28/11/12 - València

dimecres, 28 de novembre del 2012

Ara i sempre Estellés

ARA Llegim

València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta

'Cronista de records i esperances' repassa la trajectòria personal, literària i el compromís de qui ha estat considerat el millor poeta valencià des d'Ausiàs March
Vicent Andrés Estellés 

 
El Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances', organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos artistes. L'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment, imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot.

A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua.

Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor.

Buscar la foto fixa d'Estellés

Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics.

Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès".

Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".

Font: Ara.cat

dimarts, 27 de novembre del 2012

Comença l'Any Estellés

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) estrenarà avui al vespre el programa d'activitats de l'Any Estellés, amb una exposició dedicada, 'Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances'. Comissariada per Josep Palomero, restarà oberta al Centre del Carme de València fins el 17 de febrer de 2013.

Per Josep Palomero l'exposició 'ens acosta a la trajectòria personal, familiar i professional de Vicent Andrés Estellés, però sobretot a la prolífica producció literària de l'autor de "Llibre de meravelles" i de "Mural del País Valencià", perquè som davant l’obra magna d’un poeta polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del segle XX.'

L’exposició és el primer acte d’un programa per a commemorar el vintè aniversari de la mort del poeta. 'L’escriptor mereix, sens dubte, una celebració acadèmica i cívica a l’altura de l’interès de la seua obra, que constituïx una peça fonamental de la memòria cultural dels valencians', segons el president de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya.

La inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic a la seu de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). Hi intervindran el president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Comissió de l’Any Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya; i el vice-president de la institució i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència inaugural.

Font:VilaWeb

diumenge, 18 de novembre del 2012

Lectures de la primera avaluació


La plaça del Diamant (El club dels novel·listes, Barcelona, 1962) és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
Escrita en forma de monòleg interior, és la història d'una dona de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps.
El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
L'obra, considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra, ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc). També ha estat portada al cinema per F.Betriu, el 1981.

A Mil cretins (Quaderns Crema, 2007) el seu autor, Quim Monzó, passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull. 
L’obra reuneix dèneu contes, estructurats en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera. La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu.
Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec i al francès. L’any 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que duu per títol Mil cretins.