diumenge, 30 d’octubre del 2011

Exercicis sobre les propietats textuals

1 EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS TEXTUALS 1. Relaciona els

dissabte, 29 d’octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Els participants en la comunicació

NIVELL EXTRATEXTUAL
  • Autor real: la persona que escriu el text.
  • Lector real: la persona que llig el text.
  • Autor model: la representació mental que el lector real es fa de l’autor a través de la lectura del text.
  • Lector model: la representació mental sobre el lector que l’autor real té present quan elabora el seu text. Per a comprendre el text, aquest lector “ideal” ha de saber coses que no s’hi expliquen, com els coneixements enciclopèdics (conjunt de referències culturals, en el sentit més ampli del terme), i ha de compartir una certa ideologia amb l'autor. 
NIVELL INTRATEXTUAL: LES VEUS DEL DISCURS (LA POLIFONIA)
  • Locutor (± narrador): és la veu que conta els fets, el jo discursiu. El locutor en 1a persona del singular és propi dels textos subjectius. El locutor en 3a persona del singular és propi de l’àmbit acadèmic. El locutor en 1a persona del plural pot ser:
    • Plural majestàtic: (= jo +  ø) (plural fals) Reservat per a reis o papes: "Nós, en Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó…"
    • Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de textos expositius de l’àmbit acadèmic. 
    • Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. 
    • Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...)
    • Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...)
  • Enunciador (± personatges), en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. (En sentit estricte, les veus que parlen en primera persona.) Pot aparéixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (=discurs reportat):
    • Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)
    • Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que (La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella). Hi ha una pèrdua informativa que pot ser rellevant. A més, és impossible posar elements del discurs directe com: onomatopeies, interjeccions, vocatius, exclamacions, enunciats inacabats...
    • Discurs indirecte lliure. Un enunciat en 3a persona sense marques gràfiques ni sintàctiques (La va mirar. On aniria sense ella?). El lector nota una discordança enunciativa entre les dues veus, locutor i enunciador (narrador i personatge).
  • Al·locutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un al·locutari.
També hem de tenir en compte que la ironia s'ha tractat tradicionalment dins de les figures retòriques: “dir el contrari d'allò que es vol dir”. Però també pot incloure's en la polifonia si considerem que és una mena de citació. En l'enunciació irònica, el locutor posa en escena (“imita”) la veu d'un enunciador que diu alguna cosa incongruent o absurda, alhora que se'n distancia.

Quan el text inclou referències a d’altres textos, parlem d'intertextualitat, la qual ens remet a d’altres enunciadors. Podem trobar-hi:
  • Relacions hipertextuals: "Hi ha vida més enllà de la mort" (hipertext) > “Hi ha vida més enllà del derbi” (hipotext). 
  • Relacions metatextuals. Un text és comentari d’un altre (un treball sobre La plaça del Diamant).  
  • Relacions intertextuals o interdiscursives, quan s’hi inclou un text d’un altre autor (“Sèsam, obre’t”). 
  • Relacions paratextuals: títol, subtítol, prefaci, notes... (l’epígraf “La carn vol carn” del poema Els amants d'Estellés fa referència a un vers d'Ausiàs March).

diumenge, 23 d’octubre del 2011

L'adequació textual (II)

L'ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA

divendres, 21 d’octubre del 2011

L'adequació

"Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Primerament, cadascú pot escollir entre usar la seva varietat dialectal o usar l’estàndard. Per exemple, jo mateix puc escollir entre usar les formes locals, pròpies de la plana de Vic (ha set, paia, torratxa), o les estàndards corresponents (ha estat, palla, test). […] Cada situació requereix l’ús d’un registre particular, que ve determinat pel tema de què parlem o escrivim (general o específic), pel propòsit que tinguem (per exemple, informar o convèncer) i per la relació entre els interlocutors (formal o informal) […]."

Daniel CASSANY
Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Empúries

dijous, 20 d’octubre del 2011

Concert de Benvinguda 2011

La Setmana de Benvinguda és una porta oberta a la Universitat, amb la qual tots els estudiants i els nous matriculats poden conèixer l’oferta d’activitats culturals proposades per la Universitat. Així mateix, la Benvinguda pretén obrir una finestra a la ciutadania valenciana per a compartir amb la societat el ventall d’activitats i d’espais de la Universitat de València destinats a difondre i produir cultura.



Data: 20 d'octubre de 2011 de 21:30 a 23:59.
Lloc de realització: Plaça de Bous de València. C/Xàtiva, 28..
Descripció:actuació de Manel+Supersubmarina+Crimentales. El preu de l'entrada és 5 euros.Amb la recaptació es dóna suport a Pobresa Zero.
Organitza:Servei d'Informació i Dinamització de la Universitat de València.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

El tema


Característiques del tema

  1. Brevetat . 
El tema ha de ser el més sintètic possible, de manera que no hi sobren elements. No pot superar les 8 paraules.

Incorrecte. L'enorme angúnia davant el final i la pèrdua irremeiable de l'amor.
Correcte: l'angúnia per la pèrdua de l'amor.

  1. Claredat i correcció gramatical.
Les frases no poden ser inintel·ligibles, no poden tenir un sentit confús. De vegades per exagerar la brevetat i l'abstracció no pot acabar sent poc clar. S'ha d'intentar buscar un equilibri. Ha de ser correcte gramaticalment. Ha de ser congruent i ha de tenir sentit.

Incorrecte. L'angúnia de la xica que va eixir molt anys amb un tio bo, on se li veu feta pols per tot lo que sofrirà.

  1. Abstracció.
Ha de ser abstracte. Allò concret i anecdòtic ha de ser eliminat.
 
L'angúnia d'una dona de mitjana edat perquè el seu novio de tota la vida l'abandona després de molts anys.

  1. Precisió.
No ha de faltar res que siga essencial per entendre el text. Per tant una paraula abstracta no abasta tot el tema del text.

Amor i dolor

  1. Objectiu.
No hem d'incloure cap apreciació personal.

L'angúnia justificadíssima d'una pobre dona perquè l'abandona un home que jo diria que és un mal home.




dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pràctica del resum

Llegeix el text i clica sobre cada paràgraf; fixa't com desapareixen els mots que no són indispensables per entendre'l. Al final, tens el resum del text.
Practica-ho!!!

dilluns, 17 d’octubre del 2011

El resum

Resum recomanacions 2nbat

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Mecanismes de coherència


TEMA O EIX TEMÀTIC
MOTIUS SECUNDARIS
TÍTOL: temàtic o remàtic
ESTRUCTURA EXTERNA: capítols, paràgrafs, estrofes...
ESTRUCTURA INTERNA:
Superestructura o estructura textual: tipologia, gènere...
Macroestructura o estructura de la informació:
Textos expositius: problema-solució, causa-conseqüència, comparació, descripció, narració...
Textos argumentatius: tesi, arguments, antítesi, contraarguments. Analítica, sintètica, circular o enquadrada, paral·lela, dialèctica.
PROGRESSIÓ TEMÀTICA: tema constant, temes derivats, lineal.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

La coherència textual

La coherència és la propietat del text que dóna compte del significat global d’un text, de què parla, quina informació ofereix i com s’organitza aquesta.


Perquè un text siga coherent haurem de tenir present:
1. La quantitat i qualitat de la informació.
2. L'organització i estructuració de la informació.
3. La no-contradiccióentre les idees exposades.
4. La progressió temàtica de la informació coneguda i la nova.


Malauradament ens trobem massa sovint amb textos que contravenen aquesta propietat textual i fan que la nostra vida s'assemble a la d'aquell Prometeu encadenat a una columna, sotmés a la repetició del càstig dia rere dia.

Agafem com a exemple qualsevol dels programes que la televisió ofereix diàriament: tertúlies de sobretaula on els periodistes passen hores i hores sense dir absolutament res de nou, telenovel·les on l'acció no avança tot i la successió de capítols. No hi ha informació nova, no hi ha progressió temàtica... fins i tot, de vegades, no hi ha tema.

A l'àmbit acadèmic també en trobem d'exemples que vulneren la coherència: alguns alumnes extremen la quantitat d'informació irrellevant als exàmens quan no han estudiat massa, i emplenen fulls i més fulls sense avançar dades. La quantitat i qualitat d'informació es ressent amb l'escassedat d'idees principals, amb la inexistència de progressió temàtica, amb l'excessiva repetició d'idees, amb la contradicció d'algunes d'elles o la defectuosa relació entre les parts.

Us anime a lluitar contra la incoherència: no seguiu programes de televisió que no us aporten informació interessant i nova i, sobretot, pareu esment d'aquest apartat en afrontar un examen.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Una llengua que camina

"Un llengua que camina" és un documental que documental que mostra l'estat de la llengua des de la quotidianitat de 5 persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics,

dimarts, 11 d’octubre del 2011

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Lectures de la primera avaluació


La plaça del Diamant (El club dels novel·listes, Barcelona, 1962) és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
Escrita en forma de monòleg interior, és la història d'una dona de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps.
El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
L'obra, considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra, ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc). També ha estat portada al cinema per F.Betriu, el 1981.


A Mil cretins (Quaderns Crema, 2007) el seu autor, Quim Monzó, passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull. 
L’obra reuneix dèneu contes, estructurats en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera. La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu.
Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec i al francès. L’any 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que duu per títol Mil cretins.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

València, 9 d'octubre


València, 9 d'Octubre
(...)
Missatges d'esperança en els càntics de la gent
El futur es patrimoni de qui creu en el present
Es tan fàcil contagiar-se de l'eufòria dominant
Bastirem els nostres somnis sense por a flaquejar

És València 9 d'Octubre
No podran fer-nos callar
Cridarem amb tantes ganes
Que l'asfalt tremolarà...

Pau Alabajos, Teoria del caos.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Actituds lingüístiques

Mireu-vos el vídeo, que dura aproximadament 5 minuts, i analitzeu l'actitud lingüística dels protagonistes.






divendres, 7 d’octubre del 2011

Nocions bàsiques de Sociolingüística

A classe hem parlat dels estats plurilingües, de la convivència igualitària i del conflicte lingüístic que se'n deriva en la majoria dels casos. Hem comparat el bilingüisme utòpic i la diglòssia real, el llarg camí cap a la normativització i la normalització, o l'altre, més curt i injust, cap a la desaparició de les llengües. De vosaltres i de l'ús que en feu de la nostra llengua depén la seua supervivència. La importància de les llengües no pot basar-se en prejudicis (sona bé, queda millor, m'agrada més), sinò en l'ús quotidià que en fem.

Repassem les nocions bàsiques de sociolingüística

dijous, 6 d’octubre del 2011

Atles interactiu de l'entonació del català

Cliqueu ací i escoltareu com parla la Vall. Si teniu curiositat podeu clicar sobre qualsevol altra localitat i comprovareu com parlen uns altres pobles, fins i tot de diferents varietats dialectals.
Endavant! Escorcolleu per tot arreu!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Venim del nord, venim del sud...

... de terra endins, de mar enllà.

Escolta aquestes cançons i després identifica a quina varietat dialectal pertanyen. Explica quins trets fonètics, morfològics i lèxics t'han permès identificar-la.

 Jean-Luc, Els amics de les arts

 Aniversari, Manel

                                                           La vida sense tu, Obrint Pas


    
Tots els motors, Antònia Font

diumenge, 2 d’octubre del 2011

La nostra llengua






Clica ací per ampliar el quadre comparatiu dels diferents dialectes.

Quaderns virtuals dels dialectes catalans.