Lectures de la primera avaluació

 

La plaça del Diamant (El club dels novel·listes, Barcelona, 1962) és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda i una de les obres més conegudes de la literatura catalana.
Escrita en forma de monòleg interior, és la història d'una dona de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps.
El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic.
L'obra, considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra, ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc). També ha estat portada al cinema per F.Betriu, el 1981.

 

A Mil cretins (Quaderns Crema, 2007) el seu autor, Quim Monzó, passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull. 
L’obra reuneix dèneu contes, estructurats en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera. La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu.
Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al gallec i al francès. L’any 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que duu per títol Mil cretins.