divendres, 30 de març de 2012

De fal·làcies

Els textos argumentatius tenen la intenció de convéncer el receptor de la idea de l'emissor, és a dir, tenen el propòsit d'orientar l'opinió sobre un tema per tal de canviar la perspectiva i la conducta del destinatari del missatge aportant un conjunt de raons que la justifiquen.
De vegades les argumentacions adduïdes se sostenen apuntalades sobre les crosses febles d'una interpretació inexacta: estadístiques manipulades, percentatges erronis... dades que, sota la capa d'objectivitat, amaguen informació manegada. És el cas dels titulars dels periódics després d'un dia de vaga o d'una manifestació. Encara que els carrers baixen de gom a gom, la participació sempre és minsa per a les autoritats o per a la seua premsa acòlita. D'ací es comprén l'heterogeneïtat de portades que corresponen a un mateix esdeveniment i els titulars que contravenen la màxima de la qualitat de Grice "No digueu allò que creieu que és fals".


Si un argument com el que apel·la a la quantitat pot arribar a ser qüestionable i, fins i tot, un argument d'autoritat, o de model, pot fallar atenent a la legitimitat d'aquella persona o institució més o menys prestigiosa, o a la validesa del patró a seguir... un dels arguments més abjectes és la fal·làcia, ja que aquesta amaga interessadament l'engany sota el vernís d'una lògica aparent.

Al bloc Aprendre llengües, Enric Serra reflexiona sobre l'ús d'aquest tipus d'argument fal·laç:
"La vaga d'ahir es pot titllar d'èxit o de fracàs. Si no hi ha ni tan sols acord en les estimacions del nombre de persones mobilitzades, fet relativament computable i objectiu, el consens sobre l'èxit o el fracàs de la vaga no poden ser sinó partits presos. Vull aportar un exemple d'un argument fal·laç que ha desplegat un polític català (J. A. Duran i Lleida) en fer la seva valoració personal anticipada sobre la vaga. La seva tesi ha estat clara (escolteu l'àudio): la vaga ha estat un fracàs. L'argumentació que fa servir, amb tot, no és acceptable. Ens diu que l'objectiu de la vaga era canviar la reforma laboral, i que aquesta reforma no es modificarà com a conseqüència de la vaga, per la qual cosa, doncs, la vaga ha estat un fracàs. Duran i Lleida fa servir una fal·làcia clàssica, l'argumentum ad consequentiam, que consisteix a recórrer a les conseqüències (negatives en aquest cas: no s'aconseguirà l'objectiu a què apuntava la vaga), per desqualificar la tesi contrària a la pròpia, que diria que la vaga ha estat un èxit. La vaga pot haver estat un èxit o no, però la fal·làcia del polític no ens ajuda gaire a determinar-ho. Necessitem rescatar el pensament i alliberar-nos dels partits presos."

Doncs bé, alliberem-nos de fal·làcies.




1 comentari:

  1. Parlant de fal.làcies, recorde ara haver escoltat moltes vegades que els polítics per a tapar la veritat i llevar llast a un assumpte polèmic el que fan és reprimir i no deixar que es publiquen notícies sobre aquest assumpte. D'aquesta manera aconsegueixen que la gent s'oblide més pompte dels fets i següeixen actuant com si no res haguera passat. Hara quan he llegit aquest article i vore la imatge del diari, em dóna la sensació de que els polítics volen fer pensar a la gent que ha sigut perdre el temps eixir al carrer per a manifestar-se. Realment me pareix de una poca vergonya i molt greu que tracten de fugir de l'opinió de la gent d'aquesta forma.

    Sandra Sánchez Tribaldos

    ResponElimina