dissabte, 21 d’abril del 2012
divendres, 20 d’abril del 2012
Concert del 25 d'abril
Dia: dissabte 28 d'abril
Hora: a partir de les 21:00h.
Lloc: Auditori de Burjassot
Acte: tradicional concert del 25 d'Abril
Actuaran: La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema, 121DB, Biano i Toni Albà
Podeu consultar tota la informació, els punts de venda de les entrades i descarregar els cartells i banners des d'aquest enllaç: www.acpv.cat/web/25-dabril-2012
Hora: a partir de les 21:00h.
Lloc: Auditori de Burjassot
Acte: tradicional concert del 25 d'Abril
Actuaran: La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema, 121DB, Biano i Toni Albà
Podeu consultar tota la informació, els punts de venda de les entrades i descarregar els cartells i banners des d'aquest enllaç: www.acpv.cat/web/25-dabril-2012
dijous, 19 d’abril del 2012
País lliure, llengua viva
dimecres, 18 d’abril del 2012
O ara o mai
Castelló per la Llengua homenatjarà Joan Fuster el 25 d'abril al Teatre del Raval, on es commemorarà també els 30 anys de l'Aplec multitudinari celebrat el 1982 a la Plaça de Bous, en la celebració dels 50 anys de les Normes de Castelló.
dimarts, 17 d’abril del 2012
dilluns, 16 d’abril del 2012
diumenge, 15 d’abril del 2012
dissabte, 14 d’abril del 2012
14 d'abril
Quan va arribar
a la plaça de Catalunya va veure que tothom es girava.
La Rambla s’havia animat molt, se sentia una gran cridòria, i al fons, per
damunt de la gent, es veien unes quantes banderes. Un noi que passava
anava dient a tothom que al carrer de la Canuda hi havia guàrdies civils
a cavall. Una onada de gent la va voltar i durant una estona no va veure
res.
Mercè Rodoreda. Aloma. Edicions 62.
La Rambla s’havia animat molt, se sentia una gran cridòria, i al fons, per
damunt de la gent, es veien unes quantes banderes. Un noi que passava
anava dient a tothom que al carrer de la Canuda hi havia guàrdies civils
a cavall. Una onada de gent la va voltar i durant una estona no va veure
res.
Mercè Rodoreda. Aloma. Edicions 62.
divendres, 13 d’abril del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
dimecres, 11 d’abril del 2012
Nosaltres els fusterians
Durant tota la setmana hi haurà xerrades, exposicions, activitats infantils, presentacions de llibres, documentals i actuacions.
Entre els actes, cal esmentar l'espectacle 'Nosaltres els fusterians', a càrrec de l'associació estellesiana Rodonorsinvictes, basat en la correspondència, els aforisme i la poesia de Fuster.
dissabte, 7 d’abril del 2012
divendres, 6 d’abril del 2012
dijous, 5 d’abril del 2012
Proves JQCV 2012
IMPRÉS DE MATRÍCULAIMPRÉS DE MATRÍCULA
Termini de presentació de les sol·licituds
-
Període únic: del 2 al 27 d'abril
- NOTA:
Enguany no hi haurà període de matrícula al setembre. La matrícula per als dos períodes d'exàmens de 2012 (juny i novembre), caldrà formalitzar-la en el període d'abril assenyalat.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Polimèdia
Aquest sistema multimèdia, dissenyat per la UPV com a suport a la docència, és una eina innovadora i productiva que combina la informació textual i la visió i la comunicació oral del professor.
L’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística ha apostat per aquest projecte perquè pensem que és convenient oferir un recurs innovador de suport a les classes presencials i a l’aprenentatge autònom de la nostra llengua.
Els continguts Polimèdia constitueixen un catàleg obert i en ampliació permanent en atenció a les necessitats de formació que es detecten.
Des d’ací, us animem a emprar-los i esperem que us siguen útils.
Podeu visualitzar els vídeos en aquesta pàgina:
Aprèn
valencià amb Polimèdia.
dimarts, 3 d’abril del 2012
La literatura catalana convidada al Quebec
La selecció dels autors ha estat feta a partir de les peticions del saló, segons fonts de l'Institut Ramon Llull. Aquestes peticions fan referència a la quantitat de traduccions recents fetes al francès, i en especial fetes per editorials quebequeses. L'últim autor valencià de narrativa traduït al francès és Ferran Torrent, quan edicions del Trabucaire va publicar 'Gràcies per la propina' el 2007. I de poetes valencians traduïts i publicats al Quebec tampoc n'hi ha. Tanmateix, l'editor de Bromera, Joan Carles Girbés, ha explicat a VilaWeb que sí que hi ha com a mínim un autor valencià traduït recentment al francès, que és Enric Lluch: l'editorial Caractère de Montreal ha publicat el primer i el segon volum de la sèrie 'Les monstres', àlbums il·lustrats dirigits als infants i creats per Lluch.
(Font:VilaWeb)
dilluns, 2 d’abril del 2012
En bon valencià
(Font: ACL El Tempir d’Elx)
diumenge, 1 d’abril del 2012
El verí polisèmic del teatre
El servent sortí i, passat bastant temps, tornà acompanyant l’home que havia de donar la metzina. La portava trinxada en una copa. Així que Sòcrates el veié, digué:
—Bé, excel·lent amic, tu que hi entens d’aquestes coses, què s’ha de fer?
—Res més —digué— que beure i fer una volta passejant fins que les cames se’t facin pesants. Després, estirar-te, i això farà el seu efecte.
Aleshores oferí a Sòcrates la copa. Ell la va agafar, Equècrates, ben tranquil sense cap tremolor i sense cap alteració del color o del rostre, sinó que llançant una mirada a aquell home, com solia fer-ho amb els seus ulls de bou, digué:
—Digues: d’aquest potatge, se’n pot fer alguna libació, o no?
—En trinxem, Sòcrates —digué—, la mesura que creiem que cal beure.
—Ho entenc —féu ell—. Però almenys és permès, i fins i tot és necessari, fer una pregària als déus perquè aquest canvi d’estança, d’aquí cap allà, sigui ben feliç. Això és el que jo prego, i que així sigui!
I dient això, contingué la respiració i, tot decidit i serè, begué fins al fons.
La mort de Sócrates és la referència i punt de partida que Rodolf Sirera pren a El verí del teatre per tal de reflexionar sobre els límits de la ficció teatral i alhora sobre la condició humana.
El títol
presenta un doble significat, tots dos igualment vàlids per a
identificar la peça. D'una banda ens remet metafòricament a la passió
pel món dramàtic que senten algunes persones, tan forta i pertorbadora
com la febre que provoquen certs verins. A més, però, el títol remet a
un altre verí no metafòric, al motiu que desencadenarà l'acció bàsica
de l'obra.
El verí del teatre
és també una recerca, el desenrotllament d'una investigació que convida a diverses lectures: la verinosa
creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la
convenció artística (entre la realitat i la ficció que avui enllaçaria amb les
snuff movies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació
teatral (Diderot, Artaud) o el mal i la transgressió impune i amoral (recordem
Arnau), entre altres.
Uns comentaris al voltant de l'obra
Un estudi sobre l'obra
Un fragment d'una representació
dissabte, 31 de març del 2012
Parlem català
El Lipdub per la Llengua que s'ha fet avui al peu del Castellet de Perpinyà ha superat, amb més de set mil persones, el rècord mundial de participants en un esdeveniment d'aquestes característiques, que detenia des del 2010 el 'Lipdub per la independència' de Vic. El 'lipdub', al ritme d'una adaptació de la cançó 'Parlem català' del cantautor nord-català vinculat a la Nova Cançó Jordi Barre, que va morir ara farà un any, era una de les mobilitzacions que es feien avui en favor d'una llei francesa que protegesca les llengües històriques. La diada reivindicativa pels drets lingüístics de Catalunya Nord ha resultat ser una de les més importants que mai hi hagen hagut a Perpinyà i únicament dedicada a la defensa de la llengua del país.
Parlem català
Nosaltres aquí parlem català
Parlem català és la nostra llengua
Parlem català és la nostra vida
És el nostre ésser, és el nostre pa
Parlem català, per te dir t’estimi
Parlem català per collir la flor
Per esgrunar els anys
d’aquest temps que passa
Parlem català per riure i cantar
Per dir la tristor, tenim català
Per calmar les penes, tenim català
Tenim català per cantar l’amor
i per fer les festes, saltar i ballar
Alguns no voldrien aquest català
Arreu si podien el farien callar
Però per tant que facin
Juntarem les mans
I tots cantarem el sempre endavant
A sota el cel blau del nostre país
Cantarem la pau, l’amor i l’encís
L’amor de la terra,
l’amor dels germans
I per tant que facin, serem catalans
divendres, 30 de març del 2012
De fal·làcies
Els textos argumentatius tenen la intenció de convéncer el receptor de la idea de l'emissor, és a dir, tenen el propòsit d'orientar l'opinió sobre un tema per tal de canviar la perspectiva i la conducta del destinatari del missatge aportant un conjunt de raons que la justifiquen.
De vegades les argumentacions adduïdes se sostenen apuntalades sobre les crosses febles d'una interpretació inexacta: estadístiques manipulades, percentatges erronis... dades que, sota la capa d'objectivitat, amaguen informació manegada. És el cas dels titulars dels periódics després d'un dia de vaga o d'una manifestació. Encara que els carrers baixen de gom a gom, la participació sempre és minsa per a les autoritats o per a la seua premsa acòlita. D'ací es comprén l'heterogeneïtat de portades que corresponen a un mateix esdeveniment i els titulars que contravenen la màxima de la qualitat de Grice "No digueu allò que creieu que és fals".
De vegades les argumentacions adduïdes se sostenen apuntalades sobre les crosses febles d'una interpretació inexacta: estadístiques manipulades, percentatges erronis... dades que, sota la capa d'objectivitat, amaguen informació manegada. És el cas dels titulars dels periódics després d'un dia de vaga o d'una manifestació. Encara que els carrers baixen de gom a gom, la participació sempre és minsa per a les autoritats o per a la seua premsa acòlita. D'ací es comprén l'heterogeneïtat de portades que corresponen a un mateix esdeveniment i els titulars que contravenen la màxima de la qualitat de Grice "No digueu allò que creieu que és fals".
Si un argument com el que apel·la a la quantitat pot arribar a ser qüestionable i, fins i tot, un argument d'autoritat, o de model, pot fallar atenent a la legitimitat d'aquella persona o institució més o menys prestigiosa, o a la validesa del patró a seguir... un dels arguments més abjectes és la fal·làcia, ja que aquesta amaga interessadament l'engany sota el vernís d'una lògica aparent.
Al bloc Aprendre llengües, Enric Serra reflexiona sobre l'ús d'aquest tipus d'argument fal·laç:
"La vaga d'ahir es pot titllar d'èxit o de fracàs. Si no hi ha ni tan
sols acord en les estimacions del nombre de persones mobilitzades, fet
relativament computable i objectiu, el consens sobre l'èxit o el fracàs
de la vaga no poden ser sinó partits presos. Vull aportar un exemple
d'un argument fal·laç que ha desplegat un polític català (J. A. Duran i
Lleida) en fer la seva valoració personal anticipada sobre la vaga. La
seva tesi ha estat clara (escolteu l'àudio): la vaga ha estat un fracàs.
L'argumentació que fa servir, amb tot, no és acceptable. Ens diu que
l'objectiu de la vaga era canviar la reforma laboral, i que aquesta
reforma no es modificarà com a conseqüència de la vaga, per la qual
cosa, doncs, la vaga ha estat un fracàs. Duran i Lleida fa servir una
fal·làcia clàssica, l'argumentum ad consequentiam,
que consisteix a recórrer a les conseqüències (negatives en aquest cas:
no s'aconseguirà l'objectiu a què apuntava la vaga), per desqualificar
la tesi contrària a la pròpia, que diria que la vaga ha estat un èxit.
La vaga pot haver estat un èxit o no, però la fal·làcia del polític no
ens ajuda gaire a determinar-ho. Necessitem rescatar el pensament i
alliberar-nos dels partits presos."
Doncs bé, alliberem-nos de fal·làcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)