diumenge, 1 d’abril de 2012

El verí polisèmic del teatre


El servent sortí i, passat bastant temps, tornà acompanyant l’home que havia de donar la metzina. La portava trinxada en una copa. Així que Sòcrates el veié, digué:
—Bé, excel·lent amic, tu que hi entens d’aquestes coses, què s’ha de fer?
—Res més —digué— que beure i fer una volta passejant fins que les cames se’t facin pesants. Després, estirar-te, i això farà el seu efecte.
Aleshores oferí a Sòcrates la copa. Ell la va agafar, Equècrates, ben tranquil sense cap tremolor i sense cap alteració del color o del rostre, sinó que llançant una mirada a aquell home, com solia fer-ho amb els seus ulls de bou, digué:
—Digues: d’aquest potatge, se’n pot fer alguna libació, o no?
—En trinxem, Sòcrates —digué—, la mesura que creiem que cal beure.
—Ho entenc —féu ell—. Però almenys és permès, i fins i tot és necessari, fer una pregària als déus perquè aquest canvi d’estança, d’aquí cap allà, sigui ben feliç. Això és el que jo prego, i que així sigui!
I dient això, contingué la respiració i, tot decidit i serè, begué fins al fons.



La mort de Sócrates és la referència i punt de partida que Rodolf Sirera pren a El verí del teatre per tal de reflexionar sobre els límits de la ficció teatral i alhora sobre la condició humana.
El títol presenta un doble significat, tots dos igualment vàlids per a identificar la peça. D'una banda ens remet metafòricament a la passió pel món dramàtic que senten algunes persones, tan forta i pertorbadora com la febre que provoquen certs verins. A més, però, el títol remet a un altre verí no metafòric, al motiu que desencadenarà l'acció bàsica de l'obra.
El verí del teatre és també una recerca, el desenrotllament d'una investigació que convida a diverses lectures: la verinosa creació artística, les relacions humanes desiguals de poder, els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció que avui enllaçaria amb les snuff movies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació teatral (Diderot, Artaud) o el mal i la transgressió impune i amoral (recordem Arnau), entre altres.

Uns comentaris al voltant de l'obra
Un estudi sobre l'obra
Un fragment d'una representació


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada