aParaulem bodí, bodina

Les diferents varietats lingüístiques, sobretot les diatòpiques, ens ofereixen perletes que van confegint el gran tresor de la riquesa lèxica. Així, paraules vetlades per l'estàndard conviuen al costat d'altres que, de manera local, perviuen en el temps i que, pel seu ús, són exemples de "la paraula viva".

A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies ens proposa, hem decidit d'aPadrinar i aParaular l'adjectiu bodí, bodina.

Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.

A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.

Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...