Cròniques de la veritat oculta

Ahir, en celebrar el naixement de Pere Calders, parlàvem de les adaptacions musicals dels seus textos. Avui parlem d'alguna de les versions audiovisuals que se n'han fet. Demà, a classe llegirem algun dels seus contes i continuarem parlant-ne.

CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA : Nit de Pau i Bones Festes











Cròniques de la veritat oculta (TV Series 1996 - 1997) Televisió de Catalunya (TVC - CCRTV)

ACABA EL RESUM DEL CONTE

Un pessebrista rep la visita d'un funcionari de l'ajuntament que ve a comprovar que el pessebre s'ajusti a les normes del consistori. Quan ja es disposa a marxar sent una mena de xiulet provinent de darrere una porta...

Cançons de la veritat oculta

Avui faria cent anys Pere Calders, un dels més grans escriptors del segle XX. Els seus contes, entre la relitat i la ficció, han inspirat moltes generacions d'artistes i escriptors. Aquest 2012 en celebrar el centenari del seu naixement s'han programat tot d'activitats.Entre d'altres, onze autors de la nova escena independent catalana s´han inspirat en les històries de Calders i n´han fet cançons.

Envaïdes i envaïts súbtilment per la veu de Judit Neddermann, reproduïm algunes cançons de l'espectacle "Cançons de la veritat oculta", dedicat als 100 anys de l'escriptor Pere Calders. Enregistrat durant l'estrena de l'espectacle, el 4 de maig de 2012 a l'Auditori (Barcelona)

"Invasió subtil" està inspirada pel conte homònim del llibre "Invasió subtil i altres contes".
Lletra i música de Guillem Caballero (els Surfing Sirles). Veu J. Neddermann.



Videoclip de la cançó "Coses de la providència", extret del disc "Cançons de la veritat oculta" (BR047, 2012), de Judit Neddermann. Imatges originals de Pere Calders realitzades per Raúl Cuevas. Lletra i música de Jordi Lanuza (Inspira)


"Demà a les 3" està inspirada en el conte "Demà, a les 3 de la matinada", del mateix llibre.
Lletra i música de Pau Guillamet (Guillamino).Veu de J.Neddermann


"La finestra" està inspirada en el conte homònim, del llibre "Demà, a les tres de la matinada"
Lletra i música de Mireia Madroñero (Miss Carrussel). Amb la veu de J.Neddermann.


"Mentre dorms" està inspirada pel conte "Ruleta russa", del llibre "Contes diversos".
Lletra i música: Ramon Faura (Le Petit Ramon). Veu de Judit Neddermann.

Tria alguns dels contes a què fan referència les cançons i fes-ne el resum de l'argument.

Sobre el comentari de text

Llegiu el magnífic article "Contra el comentari de text de segon de batxillerat" que el  professor Enric Iborra ha publicat avui mateix al seu bloc "la serp blanca". Una opinió impecable i compartida. Un bloc fantàstic, de consulta obligada, sobretot pel que fa a la literatura catalana i la literatura universal. Us el transcric.

Contra el comentari de text de segon de batxillerat

Aquest curs, a causa de l’augment d’hores lectives, m’he vist pràcticament obligat a agafar un segon de batxillerat. Fins ara havia procurat evitar-ho, perquè hi ha unes quantes coses en aquest curs que no em fan gens de gràcia, com ara una part important dels continguts i objectius de la programació, que considere erronis i/o inútils. O l’absurd, compartit per una part del professorat, de considerar-lo com una preparació de l’examen de selectivitat. Ja vaig comentar aquest aspecte, fa temps, en l’entrada La farsa de la selectivitat. 

Però el pitjor d’aquest curs és que està dedicat, sobretot, a practicar un model de comentari de text, basat en les teories de la lingüística del text, que obliga a prestar atenció a aspectes secundaris, sense interès o simplement obvis. O tot plegat alhora. Vegem-ne alguns exemples. Un dels punts d’aquest model de comentari fa referència a la tipologia textual a què pertany el text objecte d’anàlisi. Així, els textos es classifiquen en expositius, argumentatius, narratius, descriptius, instructius, etc. L’inconvenient és que aquestes tipologies textuals no apareixen mai en estat pur. I és per això que es parla de la tipologia textual predominant en un text, cosa que obliga a fer generalitzacions òbvies sobre el text comentat o a manipular-lo per encaixar-lo en una tipologia o altra, predominant o no. 

Un altre punt habitual del comentari és l’anàlisi de la dixi, paraula que en l’argot de la lingüística textual fa referència als elements de l’enunciació: les persones del discurs i el temps i el lloc de l’enunciació. Es demana a l’alumne que s’entretinga identificant aquells elements gramaticals que assenyalen la proximitat o la distància respecte de l’emissor del text com els demostratius aquest o aquell o els pronoms neutres açò, això o allò. De nou, una activitat escolar, en el mal sentit de la paraula. Per no dir res de quan es pregunta en quin canal està escrit el text. L’alumne ha de respondre que el text està escrit en el canal escrit! De tant en tant, algú s’equivoca i diu que està escrit en l’oral, cosa que s’agraeix, perquè com a mínim introdueix una mica d’imaginació en el procediment. Algunes vegades, s’introdueix el refinament de precisar que el canal, oral o escrit, pot ser també unidireccional o multidireccional, o unilateral o multilateral. Disculpeu-me que no em pare ara a analitzar aquests conceptes tan abstrusos. 

Un punt del comentari que produeix resultats especialment deplorables és la identificació de la varietat dialectal geogràfica en què està escrit el text. Quan s’hi detecta algun subjuntiu en i o un possessiu com meva, teva o seva de seguida molts es llancen com uns miures a afirmar que està escrit en català oriental, oblidant que a Lleida, territori que pertany al bloc del català occidental, utilitzen també el subjuntiu en i i els possessius meva, teva i seva. 

S’ha de tenir en compte que la diferenciació entre català oriental i català occidental es basa en diferències fonètiques, que l’escriptura no reprodueix, de manera que no té sentit plantejar-se si un text escrit pertany al català occidental o al català oriental. Aleshores, què s’ha de fer? Parlar de textos valencians o catalans? En aquest cas, el remei em sembla pitjor que la malaltia. Per no dir res dels casos en què, com que no es detecta cap tret dialectal, s’inventa i avant. Recorde haver llegit no fa molt en un llibre, on es recollien diversos textos comentats per al selectiu, que una novel·la d’Enric Valor estava escrita en valencià, perquè utilitzava les formes perifràstiques del pretèrit, quan aquestes formes són les generals en tot el domini lingüístic de la llengua catalana. Errors i pífies a banda, convé recordar que en les cultures consolidades, com l’anglesa o la francesa, no es dedica atenció a les diferències dialectals geogràfiques. Es considera que no valen la pena i que la dialectologia ve a ser una mena d’entreteniment, per a qui ho trobe divertit, semblant a la filatèlia o a la numismàtica. 

La buidor d’aquest model de comentari encara es posa més de manifest quan s’aplica a textos literaris. En aquest cas, a més d’insistir en la idea peregrina que aquests textos es caracteritzen sobretot per l’ús del llenguatge figurat, s’introdueixen conceptes perfectament inútils com el d’autor model i lector model, que, a més, solen provocar resultats hilarants. Vegeu, si no, les banalitats que escriu Maria Josep Cuenca, en el seu llibre Gramàtica del text, sobre l’autor i el lector models de Les veus de Pamano de Jaume Cabré: «llegint aquest fragment, i millor encara la novel·la, podem fer-nos una idea d’un autor de mitjana edat (entre cinquanta i seixanta anys) que ha conegut la Guerra Civil espanyola i la postguerra, probablement a través de familiars directes, i que es posa del costat dels republicans; igualment, podem fer la hipòtesi que el lector model serà una persona d’unes característiques semblants, que puga valorar la tragèdia de què es parla per haver-la viscuda o per haver-ne viscut les conseqüències.» Ja posats, hi hauria pogut afegir que l’autor model de les novel·les de Jaume Cabré, per a la majoria dels seus lectors, té com a característica fonamental el fet de ser un senyor amb ulleres i bigot, la qual cosa resulta fonamental per a entendre no sols el text, sinó el mateix procés de la creació literària. 

No continue repassant més punts per no cansar-vos. Només voldria remarcar per acabar que l’inconvenient principal d’aquest model de comentari de text que es practica en segon de batxillerat és que converteix el comentari en un exercici mecànic, que aplica a qualsevol text la mateixa plantilla, fins a la nàusea, de manera que el text no és més que una excusa o un pretext. La conseqüència immediata és que, literalment, s’evita la lectura del text. El que diu el text, en definitiva, no és pertinent. I no val a dir que tot això té com a finalitat ajudar a entendre els textos, perquè només es fixa l’atenció en el que és obvi o el que, sense ser-ho, no és pertinent. 

De tota manera, s’ha de reconèixer que la pràctica d’aquest tipus de comentari produeix un efecte agradablement anestèsic sobre l’activitat neuronal. És un avantatge que no es pot menysprear.

 
Publicat per Enric Iborra a 17:47

Concert solidari

El proper dissabte 22 de setembre s’ha organitzat un concert solidari amb els represaliats i represaliades de la #PrimaveraValenciana (lluita estudiantil que va començar a l'IESLluisVives).

Actuaran Obrint Pas, Los Chikos Del Maiz, Arrap, Aspencat i Biano (Dj d’Orxata Sound Sistem) que punxarà entre grup i grup.
Amb tots els beneficis es farà una caixa de resistència per a pagar la defensa jurídica de tots i totes les denunciades. El preu és de 6€ anticipada i 10€ en guixeta.
Trobareu les entrades, a partir de dimecres 12 a:
-Ca Bassot (C/Pablo Iglesias,49-Burjassot)
-Centre Social TERRA (C/Baró de sant Petrillo,9-Benimaclet)
-El Racó de la Corbella (C/Maldonado,39-Barri de Velluters-València)


MOLT IMPORTANT, EL CONCERT COMENÇARÀ A LES 20h I ACABARÀ A LA 01:00h EN PUNT …

Posa fil a l'agulla

El curs escolar 2012-2013 comença amb l’aplicació de les més greus retallades en l’educació pública, de qualitat i en valencià per part de l’administració. Unes mesures que pretenen enfonsar el nostre sistema educatiu en detriment d’un dret fonamental per a l’alumnat, i amb unes condicions laborals nefastes per al professorat.

L’augment de les ràtios i de l’horari lectiu del professorat, la pèrdua de llocs docents als centres, l’endarreriment en el pagament de beques, menjadors i funcionament dels centres, la manca d’inversió en infraestructures i materials escolars, i l’aplicació d’un Decret de plurilingüisme que margina l’ensenyament en valencià, fan que cridem alt i clar que nosaltres posem fil a l’agulla i diguem prou a les retallades.

Davant d’aquesta preocupant situació, instem a la Conselleria d’Educació a retirar de manera immediata les diferents normatives que fan trontollar el sistema educatiu que el nostre alumnat i la nostra societat es mereixen. L’atenció a la diversitat, la igualtat d’oportunitats, el dret a tindre una competència lingüística igual en valencià i en castellà són postulats als quals no anem a renunciar. Per això comencem aquest curs posant fil a l’agulla i manifestant que hui comença la primera de moltes accions per cosir un sistema educatiu públic valencià que ha de garantir un dels drets fonamentals de la ciutadania, el dret a l’educació.

Selectivitat juny i setembre 2012

Ací teniu l'enllaç de l'examen de juny  i la solució proposada per  la coordinació. 

Ací us deixem també la prova de setembre i la proposta de solució .

Molta sort a tots i totes!!!

Onze de setembre 2012