Relíquies

"El món medieval fou un gran inventor de relíquies: amb les croades, la vinguda de fragments de la creu de Crist, mostres de llet de Maria, dents de sant Cristòfor i coses per l´estil, augmentà. Hi hagué tot un comerç d´objectes d´aquesta mena. El renaixement, i en especial els humanistes, atacaren aquelles veneracions fins a cert punt idòlatres: es deixava d´adorar la veritable essència de Déu i es retien honors de divinitat a pells seques, ossos, queixals, teles, sang seca...

Però un tal fervor afectava fins i tot monarques com Felip I d´Aragó i II de Castella, que aconseguí reunir 7.422 relíquies al seu monestir d´El Escorial, en un afany de superar qualsevol altre col·leccionista de despulles sacres. Un afany que contrastava amb el que poc temps abans havia escrit Alfonso de Valdés, fent burla: «dientes que mudaba nuestro Señor cuando era niño, pasan de quinientos... solamente en Francia... muelas de san Cristóbal no tienen cuento». I hem de suposar que el rei Felip pensava que tot el que ell atresorava era vertader, sense possibilitat que ni una sola de les seues relíquies hagués estat una falsificació més o menys enginyosa.

La passió per les relíquies, des del rei al poble, va créixer encara més després de Trento: s´arrancaven les durícies dels genolls dels qui morien en olor de santedat, se´ls despullava pràcticament de tot, per tal de tenir un fil de la seua santa roba, etc. Coses més o menys normals, durant el barroc, i abans i tot. De fet, no fa massa que vaig llegir una notícia sobre aquestes coses, que em va sobtar. El 1504 una dama d´Isabel I, en agenollar-se al costat de la reina castellana per tal de donar gràcies a la mòmia de sant Isidre, arribà a un extrem major: arrancà amb les dents el dit gros del peu del sant llaurador que estava destinat a convertir-se en especial protector dels monarques hispànics.

I és que el fervor religiós sembla que no coneix els límits! Afortunadament, ara tot això ja no es porta. Però ens hauríem de preguntar què són les subhastes d´objectes dels ídols del pop o del rock, o de personatges cèlebres, des de dictadors a famoses prostitutes. Sense dubte, col·leccionisme de relíquies."

Josep Vicent Escartí
Publicat al Levante-EMV, el dia 3 de novembre de 2010, ara fa un any