Nadal igualitari

Arbre

Bon nadal

Nadal

                   A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                               i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
                                  que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa a     la cuina
                                    prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes
                                   i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
                                  Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos          arrencarà a plorar.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Un camell d'Orient

Un camell d'Orient entra a la ciutat,

carrega a la gepa un sac ple de regals.

Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,

però l'home està ben adormit.

El camell vol despertar-lo amb un crit

que es perd en la nit.

"Disculpi taxista, em podria orientar?

Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,

un nen i una nena ens estan esperant.

Portem uns paquets de molt lluny,

però el Rei ha caigut en un somni profund

i estic tan perdut!"

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!

Descansa al balcó del pis principal,

es topa amb pa i aigua que li han preparat,

però el Rei dorm en el carreró

i el camell no vol malgastar l'ocasió

de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,

allà entre la molsa, travessant un riu,

però no queda temps i s'apropa al sofà,

amb les dents treu, amb cura, del sac,

una bicicleta de colors llampants,

unes nines russes i un soldat.

Un camell d'Orient surt de la ciutat!

La gepa lleugera buida de regals!

El Rei es desperta i pregunta on estan.

"Pot estar tranquil Majestat",

contesta la bèstia avançant per l'asfalt,

"ja l'avisaré en arribar".

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

Manel

Nadala

                       A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 

Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la cova, 
amb correus de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 

I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

Miquel Martí i Pol

El caganer

Ací teniu  la lletra de la nadala:

(Tots)
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.

(Albert Pla)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i el Sant Josep.
També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Gerard Quintana)
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Estopa)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Manel)
Agafeu la cartolina retalleu un cel immens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Joan Miquel Oliver)
També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
que vénen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

(Tots)
No us n'oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver-hi: hi ha d’haver-hi un caganer!

No us n'oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver-hi: hi ha d’haver-hi un caganer!

Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.

8 contes de Nadal de Calders

L'any 2007 la Diputació de Barcelona va editar una selecció de vuit contes de Pere Calders ambientats en les dates i tradicions nadalenques. Situacions absurdes que critiquen directament la realitat, o millor dit, el comportament humà: Una trobada empresarial entre els reis mags i el pare Noel, les instàncies burocràtiques imprescindibles per muntar un pessebre, els arbres nadalencs que segueixen tendències ecològiques, una colònia catalana que manté les tradicions nadalenques malgrat les temperatures tropicals...

8 contes de Nadal:

Quieta nit.

Reunió d'alt nivell.

Explorador celeste a la deriva.

Nit de pau i bones festes.

Pau a la terra.

Festa d'amor universal.

Quaranta-cinc graus sota cobert.

El batalló perdut.

Punxant sobre l'enllaç de "Nit de pau i bones festes" podreu descarregar la versió del conte original de Pere Calders.

València necessita una cançó

 

València necessita una cançó
per a recuperar el vell somriure
de quan senyorejava sobre el món
amb una ment desperta, alerta i lliure.

Feliu Ventura.

"València necessita una cançó" és un documental, dirigit i realitzat per Borja Pons i Guillem Nicolàs, que s’endinsa en el gran moment que atravessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i diversitat en són les claus. L’objectiu: la normalitat dins d’un país lluny encara de ser-ho.

Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Torrent (Al Tall), Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno “Botifarra” són alguns dels noms propis que donen vida a aquesta radiografia de l’actualitat musical valenciana.

Després de llargues dècades de silenci, els músics han tornat a desenfundar les seues guitarres. I aquesta vegada no tenen cap intenció de tornar-les a guardar. Alguna cosa es mou al País Valencià...

La pre-estrena va tenir lloc el 9 del proppassat juliol al Feslloch (Benlloch, La Plana Alta). Ara el podem tornar a veure a la Primera Trobada Audiovisual de Joves

Dia: dijous 15 desembre

Lloc: a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

Hora: 18:30h.

Cinema.

PROJECCIÓ DELS DOCUMENTALS:

“Peó”, de Joan Andreu Quiles i Rodas. (2 minuts 50 segons)
 
“Pròxim destí: Monolingües”, de Marta Galindo i Arnau Ruiz. (8 minuts 50 segons)
 
“València necessita una cançó”, de Borja Pons i Guillem Nicolàs. (47 minuts)

TAULA REDONA

“LA INFLUÈNCIA DELS CONSUMIDORS JOVES CATALANOPARLANTS EN EL SECTOR AUDIOVISUAL”

Dia: dijous 15 desembre

Lloc: a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Hora: 19:30h.

Participants: Ferran Suay (psicòleg i membre junta directiva d'ACPV), Borja Pons (Director del documental “València necessita una cançó” i músic del grup Desgavell) i Anna Peña (periodista).

Modera: Clàudia Canós (membre de l’executiva de Joves d’Acció).

Organitza: Joves d'Acció

Les perífrasis verbals

La perífrasi és un conjunt de verbs que expressa una sola idea.
El segon verb de la perífrasi és el que porta el significat bàsic i va en infinitiu, gerundi o participi.
Les més corrents són les perífrasis d’obligació i les de probabilitat. 

Les perífrasis d’obligació expressen, com el seu nom indica, l’obligatorietat o necessitat de fer una cosa. Es formen de diverses maneres:

haver de + infinitiu: Has d'estudiar.

caldre + infinitiu: Cal estudiar.

caldre + que + verb en forma personal: Caldrà que estudieu.

La perífrasi de probabilitat expressa una cosa probable però no segura. Es forma amb:

deure + infinitiu: Deuen estar a punt d’arribar; fa estona que han eixit.

També s’indica probabilitat amb les expressions és probable, és fàcil, segurament:

És probable que siguen ells; fa estona que han eixit.

És fàcil que siguen ells; fa estona que han eixit.

Segurament són ells.

 Per expressar probabilitat són incorrectes:
- L’ús del futur o del condicional: *L’examen serà demà; si ell ho diu tan convençut. / *Serien les tres de la matinada quan va arribar.
- *Igual + verb: *Aquest trimestre igual n’aprova set

Activitats sobre les perífrasis d'obligació. Practiqueu encara més.
I, ara, practiqueu la perífrasi de probabilitat.

Repàs d'ortografia I

Us enllacem un grapat de pàgines web perquè repasseu algunes lliçons d'ortografia i treballeu les activitats on line. Ciqueu sobre la imatge del quadern, seleccioneu aquelles que fan referència a l'accentuació, la dièresi, l'apostrofació, la contracció i el guionet... i endavant les atxes!

Fitxa de millora

Sobre Monzó

A continuació us mostrem uns fragments de crítica, la majoria internacional, sobre la narrativa de Quim Monzó. Digueu si esteu d'acord amb aquests comentaris i justifiqueu la resposta.

Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea. Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord.

Publishers Weekly, Washington

Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català. Monzó ha llegit Kafka i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària.

The New York Times,Nova York

Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realístic i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Com Nabòkov, Monzó té una virtuositat que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i una dolorosa llança d'acer que perfora la màscara de les seves brillants plasenteries.

Le Monde, París

Té un humor, una ironia i una tendresa estilísticament excel·lents, i un deliciós erotisme, a vegades expressat com un desig emmascarat i a vegades còmicament explícit, però sempre transmès gràcies a la seva marca de fantasia, a mig camí entre el somni i la realitat. Jo definiria l'estil modern de Monzó (com el de Peter Handke, Wim Wenders i tutti quanti) com una nova manera de mirar, un nou gir discursiu en el banal, però sempre fascinant, acte de mirar.

El País, Madrid

Uf, va dir Monzó

Van prendre cafè i talls de sara. —Uf, va dir ell finalment  (perquè abans tenia la boca plena, no solament de pastís sinó també de mandra, i no l'hauria pogut badar). Ella ni se'l va mirar (feia taaanta calor, i la finestra, com sempre, tancada).  —La finestra, com sempre, tancada, va dir. Ell no va contestar (pensava que, en ple estiu, era lògic que en fes, de calor).— Si vols, obre-la, va suggerir, perquè li va semblar que havia de dir alguna cosa. Ella, però, no es va aixecar de la cadira ni va fer cap comentari. Era com si el temps els aixafés en silenci. Va agafar la tetera i, a poc a poc, va abocar cafè dins de la tassa (feia ja un any que s'havia trencat la cafetera i havien decidit no comprar-ne cap altra: com que no els agradava el te, farien servir la tetera pel cafè). Una mosca volava pel damunt del pastís. Va alçar la mà per fer-la fora, però tot seguit va pensar que era un esforç massa gran per la poca nosa que la mosca li feia, així que la va deixar estar. Durant uns segons, la mà va quedar suspesa en l'aire. Després la va abaixar lentament i la va deixar sobre la taula. —Crec, va dir ell ensumant l'aire, que aquesta calda atreu les mosques. Enllà de la finestra, el sol escanyava una heura sifilítica més morta que no pas viva, que s'arrapava a l'únic pam net de mur, blanc i brut. En un no res, la taca solar arribaria al vidre i entraria a l'habitació. —Sí, va convenir ella mirant la tassa, i la va començar a colpejar amb la cullera (el dring era constant i càlid, mínim). —¿Podries deixar de fer soroll?, va preguntar ell, tip. Ella va llançar la cullereta sobre la taula i el cop va ser suau, tou, de color taronja. —Abans,   era ell qui encara parlava, no feia tanta calor a l'estiu. —Tot es capgira, va rematar ella. Hi estaven d'acord. Van quedar en silenci mentre el sol planava sobre tots els caps: els dels homes al carrer, caminant lents, els dels nens a la platja, cecs d'aspror. Van barrejar les cartes i van escapçar-ne la pila. Ella tenia doble parella.

Quan se'n van adonar el cel ja era fosc i el reflex negre. Van encendre el llum de la taula i van recollir les cartes. Amb el comandament a distància van engegar el televisor. Sobre la taula quedaven encara embotits i torrades fredes, que es van anar menjant. Acabada la programació, els himnes i les banderes, la tele es va inundar de pluja i es van adormir a les butaques. Aleshores, pels vols de mitjanit van entrar per la finestra els coloms rosats, els galls negres de canyamel, els cérvols daurats, les gavines de lapislàtzuli, les heures multicolors i les girafes d'heliotropi, tan rialleres. S'hi van estar  fins a la matinada i se'n van anar poc a poc, a mesura que el sol despuntava, de tal manera que, quan ell i ella es van despertar (el sol feria ja el mur blanc i brut de davant de la finestra), els animals i les plantes ja no hi eren. Van prendre cafè i talls de sara. —Uf, va dir ell, finalment (perquè abans tenia la boca plena i no l'hauria pogut badar).

                                                                                                        Uf, va dir ell (Quaderns Crema, 1978)

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

c) Identifica l’estructura argumental.

Quim Monzó (II)

Dossier didàctic

Entrevista

Món monzonià

Open publication - Free publishing - More mozo