divendres, 18 de maig del 2012

Mira a propòsit de Fuster

La canonització de Fuster


Espere que no passe, m’agradaria que no passara, però està començant a passar: volen convertir Joan Fuster en sant Joan Fuster. El procés, realment, estava en marxa ja des d’uns anys abans de la seua mort, però s’ha ac­celerat de manera visible d’ençà d’aquell dia tristíssim. I trobe que tot plegat té una explicació, potser una utili­tat, però no em deixa tranquil. Ho vaig poder percebre el dia mateix de l’enterrament, ho he anat veient a la prem­sa i en declaracions de diversos personatges, i m’ho van confirmar el dia que em convidaren a una conversa tele­visiva sobre l’insigne desaparegut. Però no m’agrada.

La canonització, en aquest cas, no consisteix només —ni sobretot— a reconèixer públicament el grau heroic de les virtuts del possible sant. En això estaria perfecta­ment d’acord: Fuster va practicar en grau superior algu­nes virtuts molt importants, la intel·ligència, el patriotis­me, la paciència, el treball, i unes poques més. En aquest cas, però, el procés canònic no busca principalment això: busca convertir sant Joan Fuster en exemple innocu. Res­saltar les virtuts, i amagar la trajectòria de tota una vida; dissimular la ideologia, en primer lloc. Així, potser, serà totalment aprofitable, sense incomoditats mentals ni mo­rals. Vull dir que volen que ens mirem sant Joan Fuster com una mena de patró institucional, i poca cosa més. Sense doctrina, ràbia, crítica, idees, catalanitat (¡això so­bretot!), improperis, independència personal (i col·lecti­va, ai!), anti-espanyolisme, res. Un home, un sant, ja està.

Pensen, una vegada més, que així no provocaran la dreta eternament burra. Que així, Fuster serà assumit per tots, en santa pau i harmonia. Pensen, inútilment, coses així. Fracassaran, una altra vegada. I a més, Fuster era molt més que un sant: era també un dimoni, gràcies a Déu.


Reproduït a Joan F. Mira, Sense música ni pàtria i altres cròniques des del país inexistent (Alzira: Germania, 1995), pàg. 145-146

dimarts, 15 de maig del 2012

Més Fuster que mai

El suplement Quadern del diari El País publicava dijous 26 d'abril un dossier dedicat a Fuster amb els següents articles:

"El país com a problema" de Francesc Calafat
"Nosaltres?" d'Albert Garcia i Hernàndez
"Nosaltres, 25 anys" de Joan F. Mira,
Nosaltres els valencians és un llibre d’una plena vigència” de Francesc Viadel
"Els valencians es miren en un llibre iniciàtic" de Xavier Aliaga
" Cinquanta anys després" d'Enric Sòria.



El diari el Periódico publicava dimarts 1 de maig un article de Toni Mollà sobre la funció instigadora de consciències i voluntats que l'escepticisme racionalista fusterià va exercir en la nostra societat.








Al seu torn, La Vanguardia, diari on Fuster va col·laborar com a articulista, publicava dimecres 2 de maig un article de Salvador Enguix amb comentaris de Joan Francesc Mira.








Més Fuster al Núvol.

dilluns, 14 de maig del 2012

La importància de la coma

Vosaltres, sofridors de contínues correccions als exàmens i treballs, coneixeu el valor dels signes de puntuació i, sobretot, la importància de la coma. Sense aquesta pausa ortogràfica, per exemple, invalidaríeu la restricció o l’ampliació significativa de l'antecedent en les oracions adjectives.
Jo, observadora com sóc, fins i tot de petiteses,  no m'havia adonat d’aquesta aparent minúcia: l’afegitó d’una coma entre el pronom i el complement a Nosaltres els valencians, en algunes reedicions del llibre i en alguns articles recentment apareguts a la premsa. Doncs bé, després de llegir l’interessant article que Manel Rodríguez-Castelló dedica a l’aparició d’aquest apèndix al títol fusterià, he reflexionat sobre les possibles causes que han induït a incorporar-hi el signe i sobre les seues conseqüències. Què en penseu vosaltres?

... tots els interrogants a què convida la lectura d'una obra inesgotable i radicalment viva, el plaer acumulat en la memòria de lector i la permanent incitació a reflexionar sobre la condició humana, el país i el món que se'n deriva, se m'han concentrat avui en la forma humil i aparentment anecdòtica d'una coma. Sí, la que sospite que es deu haver colat en les més recents edicions del títol de l'obra i que no apareix ni en la coberta de la primera ni quan és citada pels estudiosos més fiables. És, diríem, una coma insidiosa, fora de lloc, estranya a l'estil (que és l'home, com sabem) precís i auster de Fuster. Com si abans d'escometre el gentilici per antonomàsia (per a nosaltres, almenys) haguéssem de prendre alè o carrereta. Col·locada entre el pronom i l'article, força una vehemència innecessària, aliena a l'agudesa expositiva del mestre, un subratllat balder, i transforma la fermesa del sintagma nominal en el començ d'una frase inacabada, que es queda tremolant en l'aire.  (...)

Manel Rodríquez-Castelló
Publicat al Levante-EMV, dissabte 12 de maig de 2012.


Llegiu l'article complet al bloc La pedra i el marge



diumenge, 13 de maig del 2012

Trobades 2012

Després de vint-i-vuit anys continuem trobant-nos als carrers dels nostres pobles per reivindicar, d'una manera lúdica, que volem una escola pública, de qualitat i en valencià.

Enguany l'escola pública valenciana se suma a la commemoració del cinquantè aniversari de la publicació de 'Nosaltres els valencians', i ha programat molts tallers i activitats al voltant del nostre enyorat Fuster.  Enric Soler i Godes, Enric Valor, Jaume Bru i Vidal o Vicent Andrés Estellés varen estar homentajats en unes altres ocasions, alguns d'ells fins i tot van participar-hi de forma activa, d'altres, malauradament ja ens havien deixat abans. Enguany però, les catorze trobades comarcals recordaran el pare de tots nosaltres els valencians i reivindicaran la necessitat d'un canvi social, d'un canvi fusterià.

Ens veiem avui diumenge a  l'Albereda de València, on les coordinadores comarcals del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Horta Nord, Horta Sud i la Cappepv de València commemoraran els vint-i-cinc anys del primer encontre que van organitzar de 1987. O si us cau més a prop ens podem aplegar a les Coves de Vinromà on té lloc la quarta Festa per la Llengua de les comarques de Castelló, amb la participació de centres educatius, AMPA i entitats del Maestrat, els Ports i municipis veïns.

Avui més que mai ens cal recordar que som valencians, que tenim una llengua i uns drets com a poble. Que estimem el nostre país i la nostra escola.
La consigna és clara 'Sí al valencià. No a les retallades.'
El record de Fuster hi és palés.

Dossier Trobades 2012 

La Gira 2012

dissabte, 12 de maig del 2012

Avui fem tots cinquanta anys

Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la publicació de ‘Nosaltres els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.



‘Nosaltres els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.

Amb Fuster i amb ‘Nosaltres els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.

No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.

Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.

Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.

Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.

El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.
'Nosaltres els valencians', cinquanta anys del llibre que va definir tot un poble
De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

dimecres, 9 de maig del 2012

aParaulem bodí, bodina

Les diferents varietats lingüístiques, sobretot les diatòpiques, ens ofereixen perletes que van confegint el gran tresor de la riquesa lèxica. Així, paraules vetlades per l'estàndard conviuen al costat d'altres que, de manera local, perviuen en el temps i que, pel seu ús, són exemples de "la paraula viva".

A la Vall d'Uixó, orgullosos de parlar el català que ens connecta amb comarques més o menys allunyades, també ho estem d'aquestes xicotetes mostres lèxiques tan singulars. És per això que avui, tot seguint l'activitat que en Víctor Pàmies ens proposa, hem decidit d'aPadrinar i aParaular l'adjectiu bodí, bodina.

Al nostre poble no hi ha xafarders, ni tafaners. Tampoc no ha ha cap manifasser. La intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.

A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: bodinejar, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.

Ens hem decidit per aquesta paraula pel seu caràcter localista, ja que només hi ha bodins i bodines que bodinegen a la Vall d'Uixó, tot i que no és l'única paraula viva genuïna del nostre poble. En tenim més exemples: un antemós és una persona pesada, molesta; estar fet un axiamo ("ecce homo") és estar malferit o estar fet un sant Llàtzer...
 

                                                 


dimarts, 8 de maig del 2012

Oracions subordinades


dilluns, 7 de maig del 2012

Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia

Homenatge a Joan Fuster 
Cicle de conferències organitzat per la Secció d'Ensenyament d'Acció Cultural del País Valencià

Joan Borja i Sanz: «Joan Fuster: erudició, compromís i estratègia»


Presenta l'acte: Isidre Crespo
Centre Octubre  C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel.  96 315 77 99

dimecres 09.05.2012 |19.00h

diumenge, 6 de maig del 2012

aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català


lletres

Participar en aquest homenatge conjunt a les paraules de la nostra llengua és ben senzill. Hi ha temps fins al 9 de maig per pensar en una paraula -escollint la que més ens agrade- i apadrinar-la. Només cal omplir un formulari abans del dia 9 d’aquest mes, on hi conste el mot i el perquè de la nostra tria. El dia 9 els participants d’aPARAULA’m hauran de compartir el seu mot a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, els seus blogs, per tal de difondre la paraula que ells han escollit.

Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.

dissabte, 5 de maig del 2012

Aforismes fusterians



Com ja sabeu, l'assaig és un tipus de text argumentatiu, la finalitat del qual és convèncer i persuadir el lector. Joan Fuster és la figura més important de l’assagisme català del segle XX i el seus aforismes destil·len, gota a gota, la saviesa concentrada de la seua obra. Cerca alguns exemples d'aquestes petites joies de la literatura d'idees i d'opinió al vídeo següent i fes-ne després un comentari.

                         

divendres, 4 de maig del 2012

Fuster melòman


Us faig saber que divendres dia 4, a les 18 hores, al MICROESPAI de la Fira del Llibre de València, presente el llibre sobre Fuster que acabe d'editar: FUSTER MELÒMAN. ELS ESCRITS SOBRE MÚSICA DE JOAN FUSTER.

Fuster mateix ens diu tantes i tantes coses sobre la música, que de sobte la trobem pertot arreu: la clàssica o culta, la popular, la Nova Cançó, les experimentacions artístiques, els cants revolucionaris, les melodies gregorianes, les genialitats de Mozart i del jazz, la de les òperes italianes, les bandes de música i els “misteris” d’Elx, a la ràdio, a la tele, al cotxe, al despatx, al reproductor d’mp3... Fuster també havia meditat bastant sobre aquest “estrany llenguatge sense paraules, aquest idioma sense diccionari”, però de gran ressò cultural i social, present lla on hi ha humans a la terra, com la companyia vocal i instrumental més senzilla, una guitarra o una flauta, que ens permet de suportar la nit i la soledat, la distància i l’enyor. Moltes creacions dels nostres músics —nostres, sí, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar— ens són posades a la consideració, al mateix nivell que les creacions verbals, pictòriques o arquitectòniques d’altres figures artístiques reconegudes de la nostra cultura, músics diversos i sovint desconeguts, des de Lluís Milà a Raimon i Ovidi, passant per l’organista Cabanilles, el mestre Giner, i els compositors coetanis més experimentals i internacionals.

No és un "nou" Fuster, senzillament un Fuster més complet, aquell que sublima la vida per l'art, individualment i col·lectiva. En tot cas, us invite a visitar el llibre, és el més pertinent homenatge a aquell que, amb el seu NOSALTRES ELS VALENCIANS ens despertà la consciència de ser el que som.

FUSTERIANAMENT,
Isidre Crespo

dimecres, 2 de maig del 2012

Exercicis de pronoms febles

exercicis-de-pronoms-febles_1